dissabte, 26 febrer de 2011

#crisi #combustible Volies a 130 km/h, doncs a 110 km/h

El govern espanyol s'ha tret de la màniga una mesura que a priori farà emprenyar a més d'un. A partir del 7 de març en autopistes i autovies la velocitat màxima no serà de 120 km/h si no de 110 km/h. Sembla com si hagués estat per fotre Felip Puig, qui va demanar fa uns dies augmentar el límit a 130 km/h.

El govern ho justifica perquè així es consumirà menys combustible, és a dir, es gastarà menys, tenint en compte el conflicte a Líbia. El periodista i economista Jordi Goula però, fa un comentari sobre el preu de la benzina que, segur que algun cop heu fet vosaltres mateixos de forma semblant. I és que el preu d'omplir el dipòsit augmenta de seguida quan s'anuncia l'augment del preu del barril de petroli. En canvi, quan el preu baixa la repercussió en el preu de la benzina triga a veure's. Tota una incògnita.

També podem trobar opinions escèptiques que diuen que això d'estalviar més a 110 km/h, si es fan números no és així.

La mesura es combina amb la rebaixa del 5% en trens de rodalies i de mitja distància. Gràcies Zapatero. Ara, la gent de l'Ebre pot viatjar més barat a Barcelona i, a més, encara que els horaris no quadrin, no intentaran anar en cotxer perquè trigarien massa. De fet, Zapatero, podries rebaixar els preus dels peatges, ja que ara no podrem anar a 120 km/h per autopista. Rebaixa'ls de forma proporcional a la velocitat, no?

Creative Commons License + GNU FDL

dimarts, 22 febrer de 2011

#Amposta #ventada Ventada a Amposta

Avui la ventada que afecta les Terres de l'Ebre ha fet que siguem notícia. A Amposta en particular s'han suspès les classes i les activitats a l'aire lliure per motius de seguretat, a causa de les ràfegues de vent que han fregat els 130 km/h. La coberta de les galeries del centre comercial Futuro Ciudad Amposta ha estat víctimes del vent. Una coberta amb obertura de cara al vent de dalt no semblava la millor opció en una terra de vent com aquesta.

A sota teniu un video dels efectes de la ventada i a Flickr he penjat les fotos en un àlbum de la ventada.



Creative Commons License + GNU FDL

diumenge, 20 febrer de 2011

#política #municipals2011 #Deltebre La llista de CiU de Deltebre

Fa poc Imma Juan va anunciar que no repetia com cap de llista de CiU per Deltebre a les municipals. L'assemblea local va triar Lluís Soler com nou cap de llista. Res a dir, tampoc no sóc de Deltebre. Sí que he vist en Lluís Soler les mateixes queixes sobre el govern que se li fan a CiU, que governa a Amposta. Serà allò que en la política municipal el partit queda en segon terme -quan convé, evidentment-.

Escric aquest apunt però, perquè Imma Juan va explicar que no va voler deixar de ser cap de llista fins que no va trobar el candidat adequat. I això és el que em sobta. Encara a dia d'avui una persona, en to paternalista, ens diu que si és cap de llista és perquè creu que no hi ha ningú millor que ella per encapçalar un projecte polític, i quan hi ha una alternativa és la que ella pensa que és millor. Una cosa és que es pensi, l'altra és dir-ho.

Creative Commons License + GNU FDL

dissabte, 19 febrer de 2011

#política #municipals2011 #Tortosa La llista del PSC tortosí

Arriben les municipals i anem coneixent les llistes de les diferents poblacions. Fa poc veia a la televisió la presentació de part de la llista del PSC de Tortosa. Em va sorprendre la presència d'Antoni Sabaté, amb càrrecs en els dos governs tripartits però, a més ex-alcalde de Flix durant 8 anys. Sabaté és el candidat a l'alcaldia de l'EMD de Jesús, on resideix actualment. Potser la seva residència a l'EMD serveix per justificar-ho però, penso que no és un exemple d'una llista renovadora incloure'l. De fet, encara no entenc com el PSC de Tortosa no va emprendre un canvi més profund a la llista després del que van dir les urnes el 2007. Potser necessiten una altra patacada el 2011.

Creative Commons License + GNU FDL

#sensesenyal La ignorància política sobre les TIC, un cop més

Si l'altre dia parlava de la ignorància sobre el funcionament de la xarxa amb la polèmica del tancament del compte de Facebook del fotolog Estimo Tortosa, el tema del dia d'ahir, el tancament de TV3 al País Valencià, és un altre exemple d'ignorància política sobre aspectes de les TIC en l'actualitat.

Intentar que des del País Valencià no es vegi TV3 tancant repetidors, fa uns anys podia ser una forma vàlida però, actualment qui vol veure TV3 ho pot fer de diverses formes, no només mitjançant la TDT. El satèl·lit i, sobretot per Internet, amb el servei 3alacarta. Evidentment no es pot assumir que tothom té satèl·lit o accés a Internet però, és una alternativa sobre la qual Camps i companyia no poden actuar. De fet, avui dia que hi ha programes i sèries que es coneixen abans que s'emetin a casa nostra gràcies a les xarxes P2P o als videos penjats en serveis com YouTube, intentar impedir veure TV3 és pràcticament impossible. Ara bé, fa prou soroll com perquè se'n parli, això sí.

Sembla que ens haguéssim parlat amb Gustau Moreno, ja que ell ja ha publicat un apunt en aquest sentit al bloc Pantalla completa.

Creative Commons License + GNU FDL

divendres, 18 febrer de 2011

#MTC #política El magatzem nuclear

Fa uns dies el conseller Recoder apuntava que si el govern espanyol ubicava el magatzem nuclear (MTC) a Ascó, no hi hauria més remei que acceptar-ho. No cal dir que aquesta manca de rebuig enfront d'una possible instal·lació del MTC, juntament amb la postura de l'alcalde de Móra la Nova, Joan Manel Sabanza, qui es mostrava a favor del mateix i que era vital per al territori, han sembrat dubtes sobre el compliment de l'acord del Parlament de la passada legislatura.

Se li suma la proposta del PPC de dur al Parlament una votació perquè la cambra catalana canviï d'opinió i es mostri favorable a la instal·lació del PPC a Ascó. I arribats en aquest punt penso:


  • El PPC va abstenir-se a la votació de la passada legislatura. Ara vol votar en un altre sentit. Més endavant voldrà novament una votació si torna a canviar d'opinió?
  • Ara Sánchez-Camacho diu que han analitzat els documents sobre l'MTC i que per això volen portar-lo a Ascó. Vol dir aleshores que l'any passat van votar sense coneixement de causa?
  • Sánchez-Camacho diu que el projecte és bo i és segur. En canvi el PP no vol l'MTC a Zarra. Es pot posar d'acord el PP, aquest partit que presumeix de coherència, de criteri unificat?
En realitat no sé, no sabem moltes persones si l'MTC és bo o dolent, no des del punt de vista econòmic si no des del punt de vista de la seguretat. No ho sabem i tenim dret de dubtar, sobretot veient què passa amb les centrals nuclears que tenim al territori. Un escepticisme justificat. Si a sobre se li suma la batalla política, la cosa és difícil de resoldre. Abans de les eleccions catalanes tothom es posicionava en contra o no a favor de l'MTC. Ara, passats els comicis, ja es veuen amb carta blanca per parlar clar.


Creative Commons License + GNU FDL

dijous, 17 febrer de 2011

#LiraAmpostina #crisi La Lira, els diners perduts i els que s'han de lligar

Arran de la notícia sobre el concert de La Lira amb la col·laboració de Joan Manuel Serrat, es podia llegir també a El Punt que l'alcalde d'Amposta està fent gestions amb el Departament d'Ensenyament per trobar una solució vàlida per a La Lira i a La Filha. Pot ser còmic i indignant si al final la solució que es proposa a les dues entitats és optar pel camí de l'escola municipal. Serà còmic perquè després d'intentar convèncer la gent que era dolent per a una entitat -va arribar un moment en què no se sabia ben bé si era bo  o dolent per a La Lira/La Filha, si es llegien les declaracions de l'alcaldia-, ara hauran de convèncer que és la millor opció i que és bona. Serà indignant perquè significarà haver perdut molts de diners corresponents al curs actual, cosa que implica un esforç extra de tota l'entitat per treure diners d'on sigui.

I com que suposo que no es voldrà quedar en evidència la proposta que es presentarà no serà la del model basat en escoles municipals, o bé ens voldran convèncer que en realitat no és el mateix. Temps al temps. Ja perduts els diners, almenys que aconsegueixin un model adequat i de durada per al finançament de les dues escoles de música.

Creative Commons License + GNU FDL

dimecres, 16 febrer de 2011

#política El govern fitxa parents

Tan malament era fer-ho quan governava el tripartit com ara governant CiU. El germà de Felip Puig, la dona de Pere Macias, de Josep Rull,... ocuparan càrrecs de la Generalitat. Segur que és per la seva vàlua, no vull ser jo qui ho dubti. Ara bé, aquells que assenyalaven amb el dit els nomenaments del germà de Carod o de Joaquim Nadal, ara no poden queixar-se que se'ls giri en contra tanta crítica. I és que quan canvia govern els nomenaments  de familiars, amics i coneguts criden l'atenció.

Creative Commons License + GNU FDL

#LiraAmpostina #Serrat #música La Lira + Serrat

Ho podeu llegir avui al diari El Punt. Divendres 17 de juny del 2011 La Lira ha programat un concert per recaptar fons per a la societat, un concert on tocarem peces del Serrat Sinfónico, que va estrenar l'Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya el 2003, i que transcriu per a la banda el mestre Adolf Ventas. Joan Manuel Serrat hi col·laborarà de forma desinteressada i cantarà algunes cançons amb La Lira. Un dia per marcar a l'agenda, per gaudir, si us agrada Serrat, i per col·laborar amb La Lira.

Creative Commons License + GNU FDL

#aniversari 37 anys

Avui dimecres faig 37 anys. Camí del 4. I la primera persona a felicitar-me ha estat Maria Jesús, per partida doble a més, perquè m'ha felicitat per primer cop a través d'un bloc, el seu primer bloc, T'estimo, te quiero.

Gràcies carinyo! T'estimo!

Creative Commons License + GNU FDL

#política #municipals2011 #Amposta La majoria absoluta de CiU a Amposta

La Marfanta ahir es feia ressò de l'enquesta encarregada per ERC a Amposta i que, d'una banda mostra una tendència per la qual CiU perdria la majoria absoluta, i de l'altra ERC augmentaria en 3 regidors la seva representació, mentres que el PSC es quedaria amb els 4 actuals. La mostra de l'enquesta han estat 400 persones. El marge d'error el desconec.

Adam Tomàs (ERC) diu que es noten aires de canvi a Amposta, que hi ha descontentament de la gent amb CiU. I suposo que així és però, no s'ha d'oblidar que no serien les primeres eleccions on hi ha molta gent descontenta amb CiU i que després, per art de màgia, acaben votant aquells que tan malament ho han fet. Sí que és cert que aquesta legislatura s'han vist coses curioses, com veure algun constructor que es deia que impugnaria el procés de contractació de les obres de la urbanització Eucaliptus, quan aquest constructor en comicis anteriors penjava a les tanques de les seves obres propaganda electoral de CiU.

Que ERC acabi pujant fins 7 regidors potser ho trobo una mica bèstia, tenint en compte que potser es presentin a les eleccions ICV, PP i PxC. A més, potser sí que al PSC els passarà factura el tripartit i Zapatero però, tant com per quedar-se en 4 regidors,... no sé. També, pensar que a ERC no li passarà factura el tripartit, si es dóna per bo que això li passi al PSC, potser és agosarat.

Com curiositat, extrapolant els resultats del 2007 a 21 regidors [vegeu simulador de la llei d'Hondt] CiU tindria 11 regidors, ERC 6 i el PSC 4, és a dir, majoria absoluta. Què passarà el proper mes de maig?

Creative Commons License + GNU FDL

dissabte, 12 febrer de 2011

#música #LiraAmpostina Belmonte, 23 anys després

Fa 23 anys, La Lira Ampostina participava amb la interpretació de la música en directe a l'espectacle de dansa de la companyia Gelabert-Azzopardi, Belmonte, amb música del compositor vinarossenc Carles Santos. Va ser al pabelló d'esports d'Amposta una nit que recordaré per la pluja que va acompanyar amb el seu soroll en caure sobre el sostre del recinte però, sobretot, per la fita assolida amb aquella preestrena. Tenia jo 14 anys. Més tard gravaríem un video i la música que serviria després per als muntatges de l'espectacle sense música en directe, i actuaríem al festival Grec 89 de Barcelona també amb Belmonte.

La companyia Gelabert-Azzopardi l'any passat, amb motiu dels seus 30 anys, va recuperar Belmonte i el va dur de gira (Barcelona, Madrid, Mataró,...), novament amb la gravació de la Lira d'aleshores. I vet aquí que el proper 8 d'abril, a les 22h, al teatre-auditori Felip Pedrell de Tortosa, dins de la temporada de programació estable, el públic ebrenc podrà gaudir novament de Belmonte. De Belmonte i de La Lira, perquè 23 anys després estem treballant dur per compaginar els concerts que tenim amb la participació, novament en aquest espectacle de dansa que tan ens va marcar aleshores.

Us deixo un video dels més llargs que he trobat a la xarxa amb trossos de Belmonte.




Creative Commons License + GNU FDL

dimecres, 9 febrer de 2011

#telefonia #tic El carregador universal

Avui els mitjans parlen de l'acord de diversos fabricants per crear el carregador universal de mòbil. Des de sempre, canviar el model de mòbil, ni que sigui dins de la mateixa marca, ha pogut implicar un canvi de carregador de mòbil. Això, segons els mitjans, s'ha acabat. L'acord però, resulta que seria més un acord d'incloure el mateix tipus de connectors en els mòbils més que crear un carregador universal.

Actualment ja hi ha diversos fabricants que aprofiten que inclouen la transferència de dades per USB per alimentar el terminal amb el senyal d'alimentacio del cable. Així, no cal ni tan sols el carregador si no que un cable USB connectat a l'ordinador permet carregar el mòbil, igual que passa amb altres aparells com l'iPod. I la solució sembla que va per aquí.

És a dir, que no és que es vagi a fer un carregador únic si no que la interfície de càrrega serà la mateixa per a tots els fabricants, la microUSB.

Queden encara bastants aparells electrònics que necessitarien revisar el seu sistema de càrrega de bateries (portàtils, per exemple).  Aquests acords faciliten la no dependència d'un fabricant per comprar un carregador nou si s'espatlla el que tens. Perquè els carregadors poden ser un producte molt car si els heu de comprar de nou. Així, els carregadors rodons petits dels Nokia, comprats de la marca Nokia fa uns anys eren prou cars, igual que si heu de comprar el cable d'alimentació dels portàtils Apple. Amb els Nokia ja no és així però, amb Apple continues depenent del fabricant si et falla el carregador. Junt amb els cartutxos d'impressora i les càpsules de cafè, són una font d'ingressos important mentres no hi ha altres productes compatibles de qualitat.

Creative Commons License + GNU FDL

#ip Els arquitectes volen drets sobre els edificis dissenyats

Llegeixo que el Col·legi Oficial d'Arquitectes de Sevilla vol que es modifiqui la llei de propietat intel·lectual perquè, a més de plànols i altres documents de disseny dels edificis, també hi hagi restriccions d'ús de la implementació d'aquests dissenys, pensant en usos com l'aparició d'imatges d'edificis en video-clips, etc. Sembla lògic però, la cosa és prou embolicada, i no sóc jurista.

Primer, si l'arquitecte fa un disseny per encàrrec, els drets patrimonials del producte final no haurien de ser per al client? Almenys caldria permetre-ho per contracte. En segon lloc, l'edifici és en sí mateix una reproducció de l'obra, no? Per tant, caldria legislar sobre els drets que es transfereixen al constructor per poder reproduir l'obra i materialitzar-la. Tindria drets sobre l'obra el constructor?

Ara bé, tot plegat és per plorar. Un cada dia genera continguts intel·lectuals pels que cobra però, no està tota la vida cobrant-ne rendiments si no que per continuar cobrant ha de continuar treballant. Els arquitectes cobren bones quantitats de diners com perquè encara demanin els rendiments dels drets d'autor de la seva feina.

Creative Commons License + GNU FDL

dimarts, 8 febrer de 2011

Censura i ignorància TIC, el cas del fotolog Estimo Tortosa

Avui llegia a La Marfanta que el fotolog "Estimo Tortosa" ha vist com el seu perfil a Facebook era clausurat arran d'una queixa sobre els continguts del mateix. El fotolog és anònim, cosa que implica que el compte de Facebook probablement ho fos també. D'aquesta manera, i no identificant una persona física, era fàcil fer tancar el perfil al servei de xarxa social per incompliment de les condicions per tenir-hi un compte. És per això que hauria d'haver optat per crear-hi una pàgina o un grup.

De tota manera, quan algú pretén carregar-se les opinions d'algú impedint la seva presència a Facebook oblida que hi ha moltes maneres de fer arribar el seu missatge al públic potencial. Creant successius comptes de Facebook, potenciant espais alternatius, com en aquest cas, el fotolog original i encara existent, creant un espai a Twitter, llogant el propi servidor i instal·lant-hi totes les aplicacions que siguin necessàries. És difícil que si no es veu afectat de les persones i es manqui de forma desmesurada el respecte, algú pugui censurar les opinions si se cerquen alternatives.

Ah, i amb una mesura així només s'aconsegueix amplificar el missatge, no fer-lo callar. Per això penso que és, a més d'un intent de censura, un exemple d'ignorància de com funcionen els serveis a Internet a l'hora de garantir que el teu missatge no sigui callat.

Creative Commons License + GNU FDL

diumenge, 6 febrer de 2011

#java #oop #softwareengineering Contracts for Java

Quan treballava a G&D utilitzàvem el disseny per contracte per dissenyar la jerarquia de classes de les aplicacions. És una forma de definir què fa cada component del programari i de què es responsabilitza. Això, complementat amb una bona recollida i especificació de requeriments i una bona anàlisi ajuda a desenvolupar amb èxit els projectes, sobretot en sectors on els errors poden comporatar conseqüències importants.

Aleshores en Java es podia especificar, fins cert punt el contracte de les classes i dels mètodes però, tot i això, no existia o coneixia cap eina lliure que permetés definir i verificar que el contracte es complia, de forma que allò que especificaves al codi només servia de forma parcial per detectar errors però, calia canviar les responsabilitats de lloc si es volien detectar trencaments de contracte amb seguretat.

El disseny per contracte és una tècnica definida per Bertrand Meyer, creador del llenguatge de programació Eiffel. La podeu trobar explicada al seu llibre Object-Oriented  Software Construction, un llibre que és interessant en general quant a llibre de referència de la programació orientada a objecte i l'enginyeria del programari.

Doncs bé, fent referència al títol de l'apunt, Google ha publicat avui l'alliberament d'una eina, d'un marc de desenvolupament -framework- per a Java, el qual permet especificar el contracte (precondicions, postcondicions, invariants) del programari i comprovar el seu compliment en temps d'execució. L'eina es diu Contracts for Java i és un projecte dins de Google Code.

Creative Commons License + GNU FDL

dissabte, 5 febrer de 2011

#crisi #Catalunya #Retallades El govern es passa a programari lliure?

La veritat és que seria una gran notícia però, no és així. El govern no es passa a programari lliure però, ja que es vol retallar la despesa de l'administració, el govern hauria d'actuar també sobre les llicències de programari [privatiu] que s'adquireixen cada any.

Per què es compren llicències de Windows quan hi ha distribucions de [GNU/]Linux perfectament vàlides per a la feina del dia a dia del personal de l'administració? Com pot algú confiar en assessors que continuen apostant per programari privatiu en el terreny del programari tipus comodity, desestimant opcions millors econòmicament, democràticament i culturalment? No oblidem que el programari lliure obre la competència dins de la indústria informàtica del país -que existeix- i que des de fa anys respecta el català, no com altres feien.

De la mateixa manera ens hem de preguntar quantes llicències de Microsoft Office es compren a l'administració per satisfer els desitjos d'aquest producte, substituïble per altres com Open Office o Libre Office de forma genèrica? Malgrat això continuem amb un paquet ofimàtic que implica una forta inversió en llicències i que no posa les coses fàcils de compatibilitat entre versions.

Molts cops quan l'administració justifica el programari privatiu ho fa en base a tòpics i a mals assessoraments. Perquè qui vol pot treballar només o pràcticament només amb programari lliure, a casa i a la feina, excepte casos concrets, aplicacions específiques que per les seves característiques no tenen alternativa. Com diu la publicitat, "para todo lo demás", programari lliure.

Em ve al cap la borsa de treball de l'ICS, inexplicablement feta només per a Internet Explorer 6 (!). Com pot algú acceptar una projecte que només se n'assegura el funcionament en una plataforma privativa i en una versió no recomanada del navegador Internet Explorer? Quina és la gran complexitat de l'aplicació web que fa que s'hagi hagut de desenvolupar només per a aquesta plataforma? Habitualment et trobes en casos així i acostumen a ser decicions de dissenys causades per la via fàcil, la que et serveix en safata Microsoft o altres, no decisions de disseny que contemplen tots els escenaris possibles i amb uns requeriments que obliguin a contemplar-los.

Si tan els preocupa la crisi i reduir costos, comencem a racionalitzar les inversions en tecnologia.

Creative Commons License + GNU FDL

dimarts, 1 febrer de 2011

#Amposta Les queixes de la zona comercial

Amposta: Camí d'aigua a la zona comercialDilluns al ple de l'Ajuntament d'Amposta es va tratar el problema de queixes de veïns del centre comercial Futuro Ciudad Amposta pel soroll que fan els generadors instal·lats al carrer. Els generadors són necessaris perquè el centre no disposa encara de subministrament elèctric. Els generadors fan soroll i, vivint uns quants carrers enllà, no seria la primera nit que surto a tirar les escombraries i puc escoltar el soroll. Entenc que qui viu més prop es queixi. També entenc que és un problema transitori. Ara bé, segons les cròniques del ple, l'alcalde va minimitzar les queixes per ser una zona poc poblada. Em sembla inadmissible perquè qui pateix el soroll té dret a queixar-se i a ser escoltat. El problema és que qui plantejava la pregunta al ple era el portaveu socialista i això sempre convida a anar a la contra a la nostra ciutat.