divendres, 26 agost de 2011

#FestesMajorsAmposta2011 La jota i el grup Paracota

Amposta: jotes a la plaçaAmb el pas dels anys la jota s'ha fet un lloc dins de les Festes. No sempre ben reconegut, el treball del grup Paracota en recuperar la jota ballada i cantada al territori és molt important. Com mostra la imatge, la plaça de l'Ajuntament era plena de gom a gom per gaudir d'una nit de jotes a la plaça, amb un acompanyament musical d'excepció, amb els grups Suc d'anguila i Samfaina.

Ara que la jota ja és dansa d'interès nacional a Catalunya, hem de demostrar que realment la sentim com nostra.

Help those suffering in the Horn of Africa

dijous, 25 agost de 2011

#FestesMajorsAmposta2011 Els bous

Aquest any no he vist cap bou i cap vaca. Si normalment no hi vaig, ni m'hi he trobat per casualitat. I això permet comprovar que la ciutat si hi passeges, excepte en casos evidents com el dia de l'Ofrena, del Cosso Iris, o quan et trobes la banda en cercavila, no sembla estar de Festa Major -obviant les banderoles penjades als carrers-. Si no vas als bous pots viure la ciutat com si no estigués de festa, passejant o asseient-te en alguna terrassa com qualsevol altre dia d'estiu.

Jo no sé en quina ciutat viuen els que governen Amposta però, és una evidència que els bous monopolitzen les Festes.

Help those suffering in the Horn of Africa

dimecres, 24 agost de 2011

#FestesMajorsAmposta2011 La Lira #LiraAmpostina

La LiraLes bandes de música són un element important dins de les Festes Majors. Quan Amposta no tenia bandes la banda de la Vall d'Uixó venia cada any a fer els cercavila, a amenitzar les Festes. En l'actualitat això és impensable. Tenim dues bandes, dues de les més importants del país.

Quan no era músic esperava sempre veure passar la banda pel carrer del Grau. La Lira o la Filha, la que fos. Recordo que em cridava l'atenció la diferència en el color dels vestits de cada una d'elles. Ja més gran, als 10 anys, quan vaig entrar a la banda, vaig poder sentir què és participar de les Festes des de dins, aportant-hi la música. Encara avui, quan sento la Filha passar intento veure-la passar i escoltar-la. Imagino que qualsevol músic de la Filha sent el mateix quan passem tocant amb la Lira.

Aquest diumenge hem posat el punt i final a les Festes amb els cercavila i amb el Festival de Bandes, el 35è. Un festival amb un programa potent, destacant la Simfonia número 2 de Johan de Meij, "The Big Apple", dedicada a la ciutat de Nova York. Una obra llarga, cert però, complicada, un repte per a una banda que es posa cada dia fites més importants i difícils per tal d'evolucionar. Després d'un any en què hem interpretat Belmonte a Tortosa, que hem fet un concert de Primavera amb un program potent, que hem preparat el concert versionant Joan Manuel Serrat, no podíem acabar millor, amb una fita encara més complicada, l'obra de Johan de Meij. El resultat es nota amb l'agraïment del públic en forma d'aplaudiments. Em va sorprendre molt agradablement que haguéssim de fer dues obres de bis en el festival de diumenge. Malgrat el cansament dels dies de cercavila, en unes Festes especialment caloroses, el resultat ha estat més que satisfactori i el públic ho ha recompensat àmpliament.

Ara queda, com cada any, participar en la processó de la Cinta, cita tradicional de la Lira, la Diada i la trobada de bandes a l'octubre, per encara Santa Cecília i iniciar així un nou cicle fins el punt culminant de Festes Majors de 2012.

Deia que encara avui quan passa una banda pel carrer surto a veure-la i escoltar-la, com sempre han fet els xiquets i xiquetes. Això ho recordava el programa de mà del concert versionant Serrat, un concert que recollia fins per ajudar al finançament de l'Escola de Música. Una escola de forma músics, que aporta una educació cultural però, com ha recordat Octavi cada dia que hem anat a donar la benvinguda a nous músics, una escola i una banda que aporten valors, que ajuden a desenvolupar-nos com persones. La banda és un dels exemples més clars de treball en equip, de solidaritat entre companys per tal que les coses tirin endavant. Amb les seves imperfeccions, és un valor que cal mantenir.

Aquests dies, l'emoció de pares i fills que eren rebuts per la banda en cercavila, em recordava l'emoció, els nervis del dia aquell de 1984 quan la banda va venir a casa, va tocar davant de la meva família i em va donar la benvinguda. Una emoció que torna cada cop que ho torno a viure en tercera persona.


Help those suffering in the Horn of Africa

dilluns, 22 agost de 2011

#FestesMajorsAmposta2011 El ball

Amposta: recinte de ballAquest any les Festes han destacat, abans de començar, per la gratuïtat del ball i el trasllat del lloc on se celebrava aquests anys a l'aparcament on abans hi havia les antigues piscines. Com es veu a la imatge, el recinte estava delimitat amb canyes. No era un recinte obert. Potser per evitar que la gent hi anés amb les seves cadires i no pagués la cadira per asseure's dins.

El ball gratuït però, ni la cadira ni la taula ho eren. De fet, en el cas dels vestits de paper o del sopar "popular" calia pagar entrada.

No és que ens hagi enganyat el govern local, perquè ja es va dir que cadires i taules eren de pagament però, el titular principal deia que el ball era gratis. Una gratuïtat precària en diria.

De fet, sóc crític amb el sopar "popular" que ja es va fer l'any passat. Un sopar al qual només pots assistir si tens abonament o has comprat el corresponent tíquet no es pot presentar com "popular". Lluny queden els berenars populars del bou, eliminats amb l'excusa de les vaques boges i no recuperats amb diversos arguments. Ara se'ns ven una cosa per una altra. Però, la gent hi està d'acord, no?

Help those suffering in the Horn of Africa

Acaben #FestesMajorsAmposta2011, i els polítics a #Twitter

La Lira: darrer cercavila de FestesAhir es van acabar les Festes Majors d'Amposta d'aquest 2011. La Lira les vam cloure amb el darrer cercavila, a la tarda, amb la visita a un dels músics veterans, Víctor, i amb la benvinguda a un nou músic, per acabar amb la participació al Cosso Iris.

Durant aquesta setmana escriuré apunts sobre Festes Majors bàsicament, per sortir de la tònica habitual i gaudir d'uns quants dies sense seguir tant l'actualitat.

Però, abans, només comentar una notícia del diari ARA d'ahir. Explicaven que els polítics utilitzen Twitter per tal de recuperar part del prestigi perdut de la política els darrers anys. Com indiquen, hi ha exemples de polítics que escriuen a Twitter i interactuen amb la resta de persones que els envien missatges. Ara bé, hi ha sempre límits a les seves intervencions. Penso que mai no acaben de traspassar la barrera entre allò que marca la seva condició de polítics pertanyents a un partit i la proximitat de la qual alguns presumeixen sense presents a les xarxes socials. No seria el primer que mentre la conversa ha estat d'acord amb el polític, o no ha incidit en alguns punts de desacord, ha hagut debat, i quan no ha estat aixó el debat ha desaparegut.

Help those suffering in the Horn of Africa

dissabte, 20 agost de 2011

Bodes d'or de Pere a #LaLiraAmpostina

Amposta: 50 anys de Pere a la LiraAhir al cercavila a més d'anar a donar la benvinguda a un parell de músics, la Lira vam anar a agrair a Pere "lo dels plats", els seus 50 anys des de que va sortir a la banda. Bodes d'or a la Lira que no tothom pot celebrar. Pere, a més d'agrair aquests anys a la seva dona, a la seva família, als diferents directors que ha tingut, en particular a Octavi, i a la Societat en general, ha tingut un record per a qui li va ensenyar moltes coses i que avui ja no és entre nosaltres. Parlo de Batiste Pons, conegut com Culon. Me'n recordo d'ell, tocant el bombo, als assajos just on ara hi ha els trombons, a sota del rellotge. Amb un caràcter fort però, molt bona persona. Me'n recordo encara que va ser ell el primer músic a qui vaig acomiadar en el seu enterrament, tocant amb la banda, mentre m'anaven caient les llàgrimes.

Pere, en un acte que l'honora, n'ha tingut un record. Felicitats Pere i, com ha dit Octavi, gent com tu són exemple per a les noves generacions de músics.

  Creative Commons License + GNU FDL

dijous, 18 agost de 2011

Concert de #FestesMajorsAmposta2011 #LaLiraAmpostina

Amposta: concert a la Plaça - preparatsFa menys d'una hora que acabava el concert de la Plaça, el concert de les bandes ampostines, la Filha i la Lira, que se celebra cada any per Festes Majors. És la cita musical més important de l'any a la nostra ciutat. La rivalitat sana, la competència, fa que aquest concert sigui diferent dels altres. Totes dues bandes al màxim per fer-ho el millor possible. I el resultat es nota.

Aquest ha estat un any dur. No ha acabat encara però, m'atreviria a dir que el més fort ha passat, o acabarà de passar diumenge vinent, amb el festival de bandes de la Lira. Belmonte, un concert de Primavera que exigia molt de treball, el concert de Serrat, els "bolos" de cada estiu, i el programa de Festes Majors, són fites de la Lira el 2011 que han suposat molt de treball personal i d'equip, amb un resultat satisfactori. Acabat el concert et sents cansat i reconfortat a la vegada, exhaust i eufòric. Orgullós de ser de la Lira, de ser d'Amposta, de fer música.

D'aquí unes hores comencem els cercavila, recollint el testimoni de la Filha. És una de les millors formes de participar de les Festes, posant-hi la música. Bones Festes i bona música!

Creative Commons License + GNU FDL

dissabte, 13 agost de 2011

El rumor sobre el Ramadà a #Amposta #xenofòbia

Segons llegeixo a La Via Augusta, el rumor que havia escampat que els musulmans estan celebrant el Ramadà al pabelló de fires i que per això es fa el ball a les antigues piscines, i que és fals, l'està difonent amb uns pamflets el regidor de PxC a Amposta. Si això és cert s'està traspassant la llibertat d'expressió per fomentar la xenofòbia, un cop més, i amb impunitat. No pot ser que uns partits siguin mirats amb lupa a l'hora de concórrer a les eleccions i altres no tinguin gaires entrebancs per tirar endavant. No pot ser que algú difongui mentides que a més fomenten confrontació entre sectors de la societat i que no passi res de res.

Creative Commons License + GNU FDL

divendres, 12 agost de 2011

La Revista #Amposta, comencen les #FestesMajorsAmposta2011

2011-08-12 20.49.28Durant els propers 10 dies ens acompanyarà a casa la Revista Amposta, el número de Festes Majors, dient-nos cada dia quins actes es fan. Aquest any el número és més prim que altres, crec. El programa, les pubilles i algunes entrevistes. Enrere queden aquelles revistes de Festes que eren un totxo important. 1,60 euros.

Segons el programa de bous, escrit en mode telegràfic -sembla que tal com va arribar es va publicar-, ja no hi ha bous capllaçats. Algú ha decidit que ara es diu "bou corda". Anècdota. Al programa que hi ha al web, el segon dissabte de festes al programa de bous s'ha rebatejat com disapte.

El programa d'actes no taurins inclou, com altres anys, les activitats dels bars per atreure clients, entre elles aquest any el visionat del partit d'anada de la Supercopa d'Espanya entre Madrid i Barça. Un visionat que en la primera versió del programa que es va penjar al web de l'Ajuntament estava fins i tot remarcat respecte la resta d'actes del programa. Bous i futbol, el pa i circ i el pau i bous del segle XXI. Ep, i qui tradicionalment esperava el dia de les havaneres, el primer dissabte de festes, aquest any s'han passat a dimarts la nit.

Acabo. Penso que el contingut de la Revista Amposta no justifica el seu preu. De fet, penso que no és normal que una publicació quinzenal de l'Ajuntament per informar la ciutadania, amb notícies sobradament conegudes pel desfasatge entre els esdeveniments i la publicació de la revista, sigui de pagament. La Revista Amposta hauria de ser gratuïta i cercar models alternatius de finançament.

Creative Commons License + GNU FDL

Aniversari de Maria Jesús

Avui Maria Jesús fa anys. Per això també la felicito des del bloc i ho faig amb aquest video de The Cure, molt adequat avui divendres.

T'estimo!


Creative Commons License + GNU FDL

dijous, 11 agost de 2011

#Amposta capital comercial

Amposta: nous anuncis a les faroles en campanya electoralTambé durant la campanya electoral va començar una altra campanya, la que duu per eslògan "Amposta capital comercial de les Terres de l'Ebre". Uns cil·líndres que forren algunes faroles i uns cercles pintats al terra a les voreres per tota la ciutat, 20.000 euros en una primera fase del projecte. Alguns políticament correctes no diuen que la iniciativa no els agrada i la recolzen si ha de servir per alguna cosa. Jo penso que la campanya ratlla el qualificatiu de "cutre", a més de ser una inversió discutible. Les pintades al terra quant de temps duraran ben visibles? Els cil·lcíndres a les faroles són molt més amples que aquestes, es veuen els cargols que els enganxen a terra i fins i tot en algunes alguna falca de fusta per equilibrar-les. En altres ciutats s'han fet iniciatives de comerç de ciutat igual de visibles i amb millor imatge. És una opinió personal.

Creative Commons License + GNU FDL

El nou CAP d'#Amposta

Amposta: Cartell del nou CAP en campanya electoralDurant la passada campanya electoral de les municipals CiU va presentar les obres del nou CAP. El cartell el féu treure la Junta Electoral per estar en campanya. CiU va queixar-se de la denúncia que va propiciar la retirada i van presumir de projecte i de finançament. Fins i tot quan el govern català va parlar de no fer el nou hospital de les Terres de l'Ebre es parlava de posar diners amb el mateix consorci que ha de fer el nou CAP a la ciutat.

Fa poc en una entrevista -crec que a la tele- l'alcalde va dir que ara mateix no hi ha diners per fer-lo. En canvi durant la campanya es va posar un cartell que ve a dir que les obres començaran de forma imminent. No cal dir res més, no?

Creative Commons License + GNU FDL

dimecres, 3 agost de 2011

#bous Salvatjada a Inca

El PACMA ha penjat un video de la mort d'un bou a la plaça d'Inca el passat 31 de juliol. El bou s'havia trencat una banya xocant contra la barrera i van decidir sacrificar-lo. Primer, des de la barrera intentaven matar-lo i després, en veure que no podien, l'empresari de la plaça va sortir a matar-lo ell, en dos intents. I en el segon intent el bou cau entre glopades de sang. Unes imatges impactants que desacrediten qualsevol defensa de les "corrides" com patrimoni cultural o com a art. És un cas extrem però, no per menys extrems les "corrides" no deixen de ser tortures fetes espectacle. No entenc com des del territori els defensors dels correbous s'entesten a defensar la Fiesta Nacional.



Creative Commons License + GNU FDL