diumenge, 17 de juny de 2012

Per sobre de les nostres possibilitats #crisi

La situació actual ha fet que molta gent, entre ells tertulians, economistes i polítics, hagin repetit un i altre cop que hem viscut durant massa temps per sobre de les nostres possibilitats. I potser sí.

Potser quan la gent era gairebé pescada per les entitats bancàries perquè demanessin crèdits amb condicions superfavorables estava vivint per sobre de les seves possibilitats.

Potser quan la gent feia una inversió supersegura estava vivint per sobre de les seves possibilitats.

Potser quan totes les ciutats tenien polígons industrials en marxa o planificats estaven vivint per sobre de les seves possibilitats.

Potser quan totes les ciutats tenien plans d'ordenació urbana amb centenars o milers de noves vivendes, amb urbanitzacions fora del nucli urbà, estaven vivint per sobre de les seves possibilitats.

Potser quan els polítics de torn se'n fotien de la bombolla immobiliària estaven vivint per sobre de les seves possibilitats. Ara reneguen d'haver negat la bombolla.

Potser quan hi havia llestos que especulaven amb la vivenda fent augmentar el preu de les primeres residències dels seus veïns, estaven vivint per sobre de les seves possibilitats.

Potser quan es projectaven infraestructures no rendibles però, de pressupostos faraònics i políticament convenients, els polítics estaven vivint per sobre de les seves possibilitats.

Malauradament la gent corrent simplement anava a treballar i intentava tirar endavant amb allò que guanyava, malgrat que des del 2002, amb l'entrada de l'euro el poder adquisitiu del treballador es va reduir de forma important per una traducció abusiva d'euros a pessetes (un diari va passar de valer 100 pessetes a valer 1 euro, per exemple). Pagar crèdits, menjar, algun caprici, era viure per sobre de les seves possibilitats? Si la pròpia administració volia que la societat consumís com més millor? Ara la gent es queda sense feina per motius aliens a la mateixa, per la conjuntura econòmica mundial i local concretament, i li diuen que ha viscut per sobre de les seves possibilitats. Amb aquesta excusa es posa gent a l'atur, es retallen sous, drets, beneficis socials, s'augmenten impostos,... Potser ha arribat el moment que deixin de dir-nos això perquè si l'economia està com està no és per la gent que ha acudit a la feina cada dia per complir amb la seva obligació, és per altres motius i simplificant-ho tot s'aconsegueix que no puguem apuntar els veritables culpables de tot plegat.

Creative Commons License + GNU FDL