divendres, 19 d’octubre del 2012

Ha mort mossèn Josep #Hermanos #Amposta

Font: https://sites.google.com/site/collegidelshermanosdamposta/

Avui ens hem assabentat de la mort de mossèn Josep, el mossèn dels Hermanos, el col·legi on vaig anar  i que va deixar d'existir per donar pas a l'hospital de la Fundació Pere Mata. Qui vam anar als Hermanos el podem recordar tocant el xiulet, que a l'Ebre també es diu "pito" per avisar que calia entrar a les aules. El tocava molt fort. Amb els anys es va substituir el "pito" per un timbre, bastant sorollós, que també posava en marxa mossèn. Amb el seu vestit negre de capellà, l'únic a l'escola, era el nexe d'unió del col·legi dels germans del Sagrat Cor i els temps d'aleshores. Jo el recordo com una persona simpàtica, bona persona, i el recordo a les classes de religió contant-nos passatges de la bíblia com historietes, cosa que feia d'aquella una classe que venia molt de gust. Encara avui, quan sento parlar de Sodoma i Gomorra recordo el dia en què ens va explicar aquest passatge de l'Antic Testament.

Descansi en pau.


Creative Commons License + GNU FDL

Conversa amb l'alcalde #Amposta

Mercat a la Plaça: l'AjuntamentAvui he pogut conversar una estona amb l'alcalde d'Amposta. Un intercanvi d'impressions, una trobada agradable i cordial. Són coses d'agrair que puguis parlar amb l'alcalde de la teva ciutat, que puguis expressar allò que penses, des del respecte. Ajuda a apropar la política al ciutadà, permet conèixer les coses des d'un altre punt de vista, lluny de les declaracions i contradeclaracions.

Algú pot pensar que això és un canvi de camisa. Cadascú que pensi lo que vulgui però, això hauria de ser una cosa ben normal.

Creative Commons License + GNU FDL

divendres, 12 d’octubre del 2012

#12O #independència i majories silencioses

Avui a Barcelona ha hagut una manifestació contra la independència, o si es vol en sentit positiu, a favor de la unitat d'Espanya. Molt respectable que hi hagi gent que se sent espanyola a més de catalana, igual de respectable que hi hagi qui se sent més català que espanyol, o només català. Ara bé, el respecte envers qui no se sent tan espanyol com vol el PP és inexistent, perquè després de la Diada, malgrat la retòrica del respecte que el PP diu professar, tot han estat atacs contra els polítics i contra la gent independentista, gent que ha estat manipulada per mitjans, partits i pel sistema educatiu, a qui han rentat el cervell. A més, el PP va preferir no valorar el milió i mig de persones que es va manifestar si no els altres 6 o 7 milions que van quedar-se a casa, la majoria silenciosa que per al PP no està per la independència.

Avui a la manifestació per la unitat d'Espanya han acudit unes 6000 persones, tot i que la delegació del govern a Catalunya ha arribat a parlar de 65.000 persones, sent una xifra exageradíssima tenint en compte l'espai ocupat per la concentració, la plaça de Catalunya. Alícia Sánchez Camacho avui s'expressava dient que la manifestació havia estat un èxit i que demostrava que existia una majoria silenciosa que volia continuar dins d'Espanya. Al seu Twitter demana respecte per la manifestació. I el respecte el tenen, en un país democràtic la llibertat d'expressió és un dret, la discrepància d'idees és un dret. Malgrat això, no oblidem la reacció del PP davant la manifestació de la Diada. Enfront de les 6000 persones, ni que siguin les 65000 persones que diu la delegació, hem de suposar, seguint el raonament del PP, que hi ha una immensa majoria silenciosa a favor de la independència? És un raonament falaç però, el PP l'empra quan és favorable a les seves tesis.

Deia Sánchez Camacho que la manifestació d'avui demostra que el corrent independentista vol crear divisió però, en canvi mai no veu la divisió en aquells que fomenten l'odi envers les idees, envers els desitjos de ser un país independent. És la perversió dels conceptes.

Creative Commons License + GNU FDL

dimecres, 10 d’octubre del 2012

#Micromecenatge de #LaLiraAmpostina a #Verkami

La Lira Ampostina ha estrenat avui el seu primer projecte de crowdfunding o micromecenatge utilitzant la plataforma Verkami. L'objectiu del projecte és assolir finançament per al cicle Amposta de Banda a Banda de l'any 2013, el qual arriba a la seva 12a edició. Durant 40 dies es poden fer aportacions. Cadascú pot fer l'aportació segons les seves possibilitats, triant entre 10, 20, 30, 50 i 100 euros, amb les corresponents recompenses en cada cas.

Justament ahir llegia que a Espanya el mecenatge cultural a través del micromecenatge té una taxa d'èxit del 75%. Amb la crisi i les successives retallades que afecten la cultura aquesta és una alternativa per aconseguir diners i tirar endavant iniciatives culturals, concretament musicals en el cas de La Lira. La música, segons la informació, és el tipus de projecte que més finançament demana via micromecenatge.

Tant de bo aquest sigui un altre projecte d'èxit i així l'any vinent es mantingui el cicle de concerts que La Lira organitza ja des de fa anys.

El projecte: Amposta de Banda a Banda 2013

 
Creative Commons License + GNU FDL

dissabte, 6 d’octubre del 2012

HTC Sense i #Android, segons @albertcuesta

Llegeixo un article d'Albert Cuesta al diari Ara sobre el telèfon HTC Sense, un telèfon amb el sistema operatiu Android i que no inclou el català entre les llengües disponibles. L'autor presenta el caràcter obert, lliure, d'Android, com un problema perquè els fabricants decideixen què inclouen i què no en el sistema operatiu en els telèfons que treuen al mercat. Per això fa una crítica al sistema operatiu Android i afirma que no és necessàriament millor que Windows pel tema de l'idioma.

Puc estar d'acord que hi ha fabricants que mostren una sensibilitat zero envers el català però, això no d'Android un sistema operatiu millor ni pitjor que Windows Phone o iOS. Microsoft ha trigat anys a treure versions del seu programari al català mentre el món del programari lliure ja oferia eines en català. El mateix dic d'Apple, que fins l'anterior versió del Mac OS X no oferia el català a la seva interfície. No els posem ara com exemple. El sistema operatiu Android s'ha de comparar amb els altres per les seves característiques tècniques i funcionals, i en qualsevol cas, la llengua ha de ser un element de comparació entre models de telèfon, com ho és la memòria interna, la memòria RAM, la potència de processament, l'òptica de la càmera, etc.

Que Android sigui lliure permet que uns fabricants posin el català i altres no. Tot i que no ens agradi, és la gràcia del programari lliure. Si em digués que en absolut no és possible trobar un terminal Android en català potser podria donar-li en part la raó però, a sobre no és així, com ell mateix reconeix. Microsoft i Apple continuaran tenint sistemes tancats i Android continuarà sent obert, i això té unes implicacions, unes avantatges,  que no tenen res a veure amb la crítica que fa a HTC Sense, o almenys no s'han de veure com un problema si no com una oportunitat.

Creative Commons License + GNU FDL

Burgos #viatges

Burgos: catedralOooh! Arribes a Burgos i veus aquella porta i la catedral al darrere i al·lucines. Quina bellesa! I el passeig del riu Arlanzón, un passeig verd amb diversos ponts que recorden, algun dels quals em recorda Roma, salvant les distàncies.

Deixant de banda la trista història recent de la ciutat, seu del govern franquista durant la Guerra Civil, és una ciutat que val la pena visitar. Nosaltres vam ser-hi de passada, de camí entre Lerma i Sos del Rey Católico. El temps just per visitar la catedral, dinar i marxar.

Com deia abans, arribes i et trobes amb l'arc de Santa Maria, una de les portes medievals d'entrada a la ciutat, la qual dóna a la plaça de la catedral. La visita a la catedral és de pagament, i no poc. Si no recordo malament, 7 euros per cap. Àudio guia per a tothom. A dins molta gent, massa per al meu gust. Però, la bellesa del temple ho fa oblidar tot. No faré un repàs de l'arquitectura de les obres d'art. No podria recordar-les i ho faria malament. Puc proposar-vos veure les fotos que vam fer.

Un cop acabada la visita a la catedral, una passejada pels voltants. Una zona atractiva amb múltiples restaurants que, de nit fa pintar d'estar molt concorreguda. I d'aquí a dinar i, malauradament, vam marxar per arribar a aviat a Sos. Autovia i autopista cap a Vitoria-Gasteiz, Pamplona i fins la sortida de Sangüesa. El proper apunt però, no parlarà de Sos si no de Pamplona, ja que vam fer una escapada a la capital navarra aprofitant la seva proximitat a Sos.

Creative Commons License + GNU FDL

Polítics i emprenedors, combinació estranya

Qui ens pot instar a ser emprenedors, a innovar? Un emprenedor, qui normalment dóna exemple però, no alliçona? O el típic polític, que des de jove va navegant per la política i els seus càrrecs sense saber molts cops què és haver-se de fer un forat en el mercat de treball, ni tenir empreneduria? Penso en polítics de tota la vida i polítics joves que han començat la carrera política per quedar-s'hi tot el temps que puguin, i en el mal exemple que donen a la societat, i penso quan aquests mateixos retallen els funcionaris i els diuen privilegiats. S'ha de tenir la cara molt dura.

Creative Commons License + GNU FDL