La plataforma Estatut Jo Sí i els socialistes

Aquests dies es parla de l'espai on està ubicat el web de la plataforma Estatut Jo Sí. El bloc Busot té una entrada on destaca que l'adreça IP del web coincideix amb una de les adreces del lloc Lavinia, del lloc del PSC, del diari El Plural,... Per comprovar-ho només cal fer un ping a les adreces dels llocs web indicats. L'entrada del bloc Busot fa referència a la relació entre el servidor Lavinia, els llocs que conté i els socialistes, cosa que obliga a pensar que la plataforma Estatut Jo Sí té alguna relació amb el PSC, malgrat que es negui tal cosa. Fins i tot s'apunta que aquesta podria ser la primera experiència de sociovergència.

Reducció del minitransvasament

L'Ajuntament d'Amposta i el Consell Comarcal del Montsià han rebutjat la proposta presentada per Esquerra Republicana de Catalunya -derivada de la petició de la PDE- per reduir de forma planificada el minitransvasament de l'Ebre a Tarragona. Crec que l'adjectiu "planificada" deixa clar que no es demana un tancament d'aixeta immediat. Per tant, dir que aquesta proposta acabaria amb la concessió dels regants és una afirmació agosarada. Seria cert si dins de la planificació no es contemplessin els problemes de finançament dels regants, cosa que tocaria fer als polítics si es tirés endavant aquesta reducció planificada del minitransvasament. És difícil que qui està a favor del minitransvasament s'hi posi en contra. Per això hem d'escoltar excuses per no plantejar-se si cal o no reduir de forma gradual aquesta aportació d'aigua al Camp de Tarragona.

Gapminder

Llegeixo a Vilaweb que Google ha presentat una nova eina, Gapminder, que proporciona de forma gràfica comparacions de diverses variables que informen sobre l'estat del desenvolupament mundial segons el Banc Mundial. A la dreta es pot seleccionar un estat i es destaca al gràfic la seva ubicació. Així mateix, en passar per damunt dels punts del gràfic es veu a quin estat correspon cada un d'ells. Hi ha gràfiques sobre diferents dades: esperança de vida, nombre d'usuaris d'Internet, població, quantitat de dones que treballen, pressupost per a despeses militars, ...

El PP fomentant el diàleg

Mostra de foment de diàleg per part del PP a Salamanca. Ara resulta que els catalans són els culpables que no vagin prou avançades les autovies a Salamanca. Mira que si acaben traslladant allí els peatges de les nostres autopistes...

Hackers a Versió RAC1

Versió RAC1 és un programa que escolto cada dia quan vaig de la feina a casa. És un programa divertit amb força continguts interessants. Avui parlaven de l'IGC, o Internet Global Congress -que han traduït com International Global Congress-. Han comentat sobre l'IGC, la presència a Barcelona de Gilberto Gil, ministre de cultura de Brasil, país de referència en temes de programari lliure. I n'han parlat amb cert menyspreu, pel simple fet que el senyor Gil està a favor dels hackers. És clar, el primer que els ha vingut al cap és la definició equivocada i que provoca confusió, la qual equipara hacker a pirata informàtic o sabotejador. Definició que a alguns els va bé per tal que no es parli de compartir coneixements lliurement, ja sigui promovent el programari o la cultura lliures. Com molts sabem, quan en els mitjans es parla de hacker realment s'està pensant en cracker, i per referir-se al concepte real de hacker alguns ho engloben dins de friki.

No crec però, que Gilberto Gil vingui a Barcelona a parlar a favor dels pirates ni de l'ús malintencionat de la tecnologia per perjudicar els sistemes informàtics de tercers. Simplement crec que ha vingut a promoure la cultura lliure, la qual no existiria sense els veritables hackers.

Malauradament als mitjans es parla amb més propietat de temes de premsa rosa o dels esports que no pas d'altres temes relacionats amb la tecnologia. I no és que d'informació n'hi hagi poca, ni gent a qui preguntar. Això sí, si Bill Gates estornuda tothom en fa una notícia.

Nota: Actualitzo l'entrada amb la referència de la notícia del diari Avui sobre el tema, d'on no es pot treure que aquest home doni suport a la pirateria, sinó que explica el seu punt de vista sobre la realitat dels drets d'autor.

Nota 2: El discurs que va fer.

L'Estatut: les opcions de vot

L'inicial "vot nul polític" dels dirigents d'Esquerra i el desig de capitalitzar quotes de "sí" o de "no" dels diferents partits hauria de fer que els polítics es replantegessin el concepte de referèndum. En el referèndum de la Constitució Europea PSOE i PP competien per demostrar qui dels dos va aportar més vots favorables als resultats. En el de l'Estatut veurem com passa el mateix. Serà un sondeig d'intenció de vot per a les eleccions catalanes que faran els diferents partits, amb les seves particulars interpretacions. Però, potser podria cercar-se una solució imaginativa. Es podria pensar en un referèndum amb múltiples opcions, a més de les tradicionals "sí", "no" i "en blanc". Abans de la campanya cada partit hauria de posicionar-se clarament i, si s'escaiés, matisar el seu vot. Cada un dels posicionaments matisats configuraria una opció, que indicaria la intenció de la persona que l'ha triat en votar.

Així, en el cas de l'Estatut, podríem tenir el "sí", el "no" i el "blanc" de tota la vida; el "sí a l'Estatut, sí a la foto, sí a Catalunya" de CiU; el "sí a l'Estatut, no al PP" del PSC; el "sí a l'Estatut, de debò" d'IC-V; el "sí crític", per si algú vol dir que no però, no s'atreveix; el "no perquè ho diuen les bases" dels dirigents d'Esquerra; el "no per insuficient" dels ciutadans descontents amb l'acord assolit; el "no perquè ho diu la COPE" dels dirigents del PP espanyol; el "no, encara que primer era sí" del PP català; el "no per evitar la balcanització" d'Aznar,... No acabaríem amb tants de "no". Després vindrien diferents colors. Perquè el blanc potser és massa positiu. Potser caldria un gris, per indicar que ni blanc, ni negre, que no importa. El negre, per indicar que no es vol votar cap de les opcions donades. El blanc per dir que qualsevol resultat ja ens sembla bé. El vermell, d'emprenyamenta amb tot allò relacionat amb l'Estatut. Fins i tot podria haver la típica opció "altres", deixant que l'elector es quedi a gust escrivint la seva opinió.

És a dir, que amb una mica d'imaginació, podrien configurar els nostres governants una oferta d'opcions que servirien per molt més que per aprovar l'Estatut. Serien un veritable estudi de motius i evitarien la polèmica sobre què volen dir els ciutadans quan voten "sí" o quan voten "no", si s'han escoltat més Mas que Maragall, o Rajoy que Carod-Rovira. Fins i tot resultaria divertit això de l'Estatut.

Fons d'escriptori

Del munt de fotos que vaig fent, prement el disparador de forma indiscriminada, he muntat un àlbum a flickr, de les que m'agraden per tenir-les de fons d'escriptori a l'ordinador. No és que siguin grans fotos però, com que allò fotografiat és preciós, vull compartir-les amb vosaltres.

Camuflatge

Ahir vaig fer unes quantes fotos més per la ribera. Ara les fotges comencen a veure's més. L'Encanyissada està plena de coll-verds. I aquí teniu una foto d'una àdena que anava nedant amb les cries. Quan em van veure les cries van córrer a amagar-se baix les herbes del desaigüe i l'àdena va quedar-se en primer pla, com camuflada, o també, per despistar i salvar les cries.

Possible impost sobre correu electrònic i SMS

Via Barrapunto llegeixo que la Unió Europea podria plantejar-se un impost sobre els correus electrònics i SMS que s'envien des dels telèfons mòbils. Una gran idea, perquè com que l'ús dels mòbils és tan barat, ni ens adonarem.

El tripartit incomòda alguns empresaris

Llegeixo a e-noticies una notícia sobre la preocupació que va expressar Manuel Lara sobre la porta oberta a la reedició del tripartit a Catalunya. Els empresaris -alguns- sembla que se senten més còmodes amb governs d'altres colors. Per què serà que sempre se senten ells menys còmodes amb les esquerres?

Gmail empresarial

Un altre servei en fase Beta de Google per a organitzacions/empreses: Gmail for your domain. Es tracta d'un servei que ofereix correu electrònic Gmail, missatgeria instantània Google Talk, agenda Google Calendar, i un quadre comandament, per al domini de l'organització. El quadre de comandament ofereix la gestió de comptes, de llistes de correu, etc. Segons s'indica, cal demanar participar en la fase Beta i cal tenir registrat un domini d'Internet. No és accessible immediatament, semblant com va passar inicialment amb Gmail, perquè estan seleccionant els usuaris de prova.

Fotges

Fa uns dies que, a més de poder veure polles d'aigua, per la ribera es comencen a veure fotges. He actualitzat l'àlbum a Flickr amb fotos de les fotges que he vist avui -de lluny- i unes altres de l'Encanyissada fetes des de la zona del carril bici que va des de la zona de la Casa de Fusta al camí del Pas.

Quitrà a la ribera

Aquesta setmana han quitranat els camins de la ribera. Bé, almenys el camí que va a la Casa de Fusta. El quitranament ha consistit en la tècnica del pedaç. Muntanyes de quitrà, unes més aplanades, altres menys, la majoria amb un relleu que sobresurt de la superfície del camí. A més, el quitrà, tendre, com el de la imatge, com que no està gaire compacte, quan passen vehicles queda marcat, amb el relleu de les rodes. En alguns casos, les rodes dels tractors deixen uns relleus importants en un quitrà acabat de posar.
També té un altre efecte la tècnica del pedaç. Els vehicles que passen pel camí van aixecant les pedretes banyades de quitrà que van estenent-se per allí on ha passat l'equip tapa-forats. Això té conseqüències: les pedretes s'escampen més; els vehicles, com cotxes i furgones, reben els impactes d'unes pedres que quan són tendres s'enganxen a la pintura; i, si aneu en bicicleta, us pot passar com a mi avui, que algunes pedretes salten i se us enganxen a les cames.
La tècnica del pedaç és freqüent a la ciutat d'Amposta, i imagino que en algunes dels voltants. I també és freqüent en camins com els que porten a Montsianell i a l'Ermita del Montsià, o en alguns de la ribera.
Algun dia seria interessant veure com d'efectiu és aquest mètode. Perquè a ningú no se li pot escapar que els pedaços s'erosionen i deixen de ser efectius en un termini de temps relativament curt. Ni comentar que en un indret com la ribera, en ple Delta, seria desitjable no anar escampant pedres de quitrà per tot arreu -aquí no vull dir si contaminen o no, perquè no és un tema del qual pugui parlar amb propietat-.

Ara toca no

Esquerra ha iniciat també la seva campanya pel referèndum de l'Estatut. Han canviat la cara al web i en entrar apareix la campanya, amb material promocional i documentació relacionada amb l'Estatut. Ve a ser el mateix material que hi havia en l'anterior web però, amb una organització i aspecte diferents.
D'altra banda, Convergència i Unió ha presentat també la seva campanya, en positiu, associant el "sí" a l'Estatut amb el "sí" a Catalunya, seguint la línia de les anteriors campanyes electorals. Queda per veure com plantegen la campanya Iniciativa i el PP.

Retallades de l'Estatut, en percentatges

Xavier Caballé ha posat una entrada al seu bloc amb un quadre de les retallades de l'Estatut del 30 de setembre de 2005 aplicades a Madrid. Mireu-lo i opineu.

L'Estatut: el PP

Miquel Iceta publica al seu bloc una referència a les barbaritats que el Partit Popular ha dit referint-se a l'Estatut. Per als votants del PP seria aconsellable llegir-s'ho sense el prejudici relacionat amb la persona que l'ha publicat. Així veuran si realment el seu partit ha actuat amb respecte o amb menyspreu cap al sistema democràtic i cap a Catalunya. No cal comentar allò que des de mitjans afins al PP s'ha dit, i que de vegades semblava que o bé el mitjà o bé el PP actuava seguint el dictat un de l'altre. Per resumir què s'hi pot trobar són cites a quan es va dir que s'estava balcanitzant Espanya, que l'Estatut estava tutelat per ETA, que s'obre la porta a la poligamia, que es legalitza l'abortament, que els catalans decidirem sobre els diners de les altres comunitats autònomes espanyoles, etc. Qui hagi seguit el procés de l'Estatut pot recordar aquest conjunt de declacions fetes en algun moment o altre del mateix, i la creixent crispació política acompanyada de l'escalfament social anticatalà, copsat en la recollida de signatures contra l'Estatut. La recollida reclama un referèndum, en una intenció clara d'interferir en el flux que ha de seguir el text, des del Parlament fins que la societat catalana en doni l'opinió. I això, venint del PP, gran defensor del sistema, no està bé.

El PP té la pell molt fina i sap molt bé com fer-se la víctima. Quan ells insulten és perquè ho han de fer. Quan ells plantegaven decisions contràries a la voluntat popular és perquè ho han de fer. Quan l'oposició es manifestava contra les seves decisions estava manipulada pels socialistes. Quan els papers s'intercanvien, com es diu en castellà, "donde dije digo digo Diego".

Ara bé, tot i que el PP es comporta cínicament, no comparteixo que una campanya electoral com la del referèndum els utilitzi i els pagui amb la mateixa moneda, per dir que el "no" serà utilitzat per ells contra Catalunya. Seria una gran oportunitat de demostrar-los que la resta, tot i els insults i el menyspreu, saben fer les coses de forma elegant i respectuosa.

40 barbaritats sobre l'Estatut

Que el PP ha utiltizat políticament l'Estatut per erosionar el govern espanyol crec que no se li escapa a ningú. Miquel Iceta publica al seu bloc 40 barbaritats de diferents polítics del PP sobre l'Estatut. Malgrat que té raó, que el PP ha utilitzat l'Estatut per fer erosió política, no és motiu per equiparar el no amb el PP i amb l'odi a Catalunya. Mala campanya abans de començar oficialment.

El programari lliure i el comercial

El Dossier Tecnològic anuncia el programa Tic Tac Web que farà BTV sobre programari lliure demà dissabte. El seu títol: programari lliure o software comercial (propietari)?.
Sempre és bo que es parli de programari lliure als mitjans però, hi ha certs conceptes equivocats que cal anar corregint. Del títol es desprenen vàries coses.

En primer lloc, un aspecte més de llengua que tècnic és la distinció entre programari i software que s'hi fa, quan en català s'ha d'utilitzar programari -tot i que algunes persones prefereixen software, ni que sigui en cursiva-.

En segon lloc, el tòpic o equivocació reincident. El programari lliure no és comercial segons el títol. D'acord que als Estats Units parlar de free software faci que la confusió sigui inevitable entre programari lliure i gratuït. Però, aquí tenim paraules diferents per a lliure i gratis. A més, en aquestes alçades per preparar un programa així, amb la informació existent i la gent que estem en aquest món de la informàtica, es pot saber de seguida que hi ha empreses que treballen amb programari lliure o fins i tot basen el seu model de negoci en aquest tipus de programari, el qual es diferencia de l'altre, bàsicament per la seva llicència i les llibertats que dóna.

La polèmica de l'Estatut a l'Ebre

Acabo de posar un comentari al bloc del company blocaire ebrenc Manel de la Vega. Els seus comentaris per animar a votar sí a l'Estatut estan en la línia del PSC -normal- i també cau en l'equiparació del "no" amb postures extremistes, amb el PP, etc. Algun dia seria interessant veure debats amb arguments de veritat i no hooliganisme de partit. Encara que això és difícil que mai sigui així.

L'Estatut: la campanya

El govern català ha iniciat una campanya per difondre el nou Estatut que es vota en referèndum. En primer lloc la premsa va repartir en cap de setmana la guia per llegir l'Estatut. És a dir, com llegir l'Estatut en positiu. El web de la Generalitat conté diferents documents relacionats amb el text: el text aprovat per les Corts Espanyoles, un resum d'aquest, una comparativa entre aquest i l'Estatut de 1979, i diversos quaderns temàtics. S'hi troba a faltar però, la comparació entre l'Estatut que es vota i el sortit del Parlament. Els ciutadans han de conèixer també allò pel qual es va apostar tant el 30 de setembre de 2005 i que ha desaparegut del text.

La campanya però, també l'han iniciat els partits. Els socialistes catalans han presentat el seu eslògan per convèncer els electors. L'estratègia de la por: "el PP utilitzarà el teu no contra Catalunya". I a més d'estratègia de la por, presenta l'Estatut com un plebiscit contra el PP i conté una dosi considerable de demagògia. S'està equiparant tothom qui defensi el "no" com algú que va contra Catalunya, cosa que és completament falsa. En la mateixa línia argumental, qui no vagi a votar també actua contra el país, perquè el PP ha repetit incansablement que als catalans no ens interessa el nou Estatut.

A la xarxa la campanya té una altra vessant. Videos i àudios denuncien les incoherències d'uns i altres en la negociació d'aquest Estatut. Esquerra té al seu web un enllaç a les retallades de l'Estatut, amb diversos videos sobre les retallades i els posicionaments de Zapatero i Mas, i documents comparatius de les retallades efectuades al text. Via e-noticies es pot accedir a un video, El show d'Esquerra, el qual presenta les incoherències dels dirigents de la formació al llarg dels mesos. És una campanya paral·lela de desprestigi iniciada fa mesos.

Serà difícil trobar respostes davant dels dubtes sobre el sentit del vot si s'espera obtenir-les de la campanya. No és estrany però, perquè tindrà una semblança considerable amb la de la Constitució Europea.