L'inicial "vot nul polític" dels dirigents d'Esquerra i el desig de capitalitzar quotes de "sí" o de "no" dels diferents partits hauria de fer que els polítics es replantegessin el concepte de referèndum. En el referèndum de la Constitució Europea PSOE i PP competien per demostrar qui dels dos va aportar més vots favorables als resultats. En el de l'Estatut veurem com passa el mateix. Serà un sondeig d'intenció de vot per a les eleccions catalanes que faran els diferents partits, amb les seves particulars interpretacions. Però, potser podria cercar-se una solució imaginativa. Es podria pensar en un referèndum amb múltiples opcions, a més de les tradicionals "sí", "no" i "en blanc". Abans de la campanya cada partit hauria de posicionar-se clarament i, si s'escaiés, matisar el seu vot. Cada un dels posicionaments matisats configuraria una opció, que indicaria la intenció de la persona que l'ha triat en votar.
Així, en el cas de l'Estatut, podríem tenir el "sí", el "no" i el "blanc" de tota la vida; el "sí a l'Estatut, sí a la foto, sí a Catalunya" de CiU; el "sí a l'Estatut, no al PP" del PSC; el "sí a l'Estatut, de debò" d'IC-V; el "sí crític", per si algú vol dir que no però, no s'atreveix; el "no perquè ho diuen les bases" dels dirigents d'Esquerra; el "no per insuficient" dels ciutadans descontents amb l'acord assolit; el "no perquè ho diu la COPE" dels dirigents del PP espanyol; el "no, encara que primer era sí" del PP català; el "no per evitar la balcanització" d'Aznar,... No acabaríem amb tants de "no". Després vindrien diferents colors. Perquè el blanc potser és massa positiu. Potser caldria un gris, per indicar que ni blanc, ni negre, que no importa. El negre, per indicar que no es vol votar cap de les opcions donades. El blanc per dir que qualsevol resultat ja ens sembla bé. El vermell, d'emprenyamenta amb tot allò relacionat amb l'Estatut. Fins i tot podria haver la típica opció "altres", deixant que l'elector es quedi a gust escrivint la seva opinió.
És a dir, que amb una mica d'imaginació, podrien configurar els nostres governants una oferta d'opcions que servirien per molt més que per aprovar l'Estatut. Serien un veritable estudi de motius i evitarien la polèmica sobre què volen dir els ciutadans quan voten "sí" o quan voten "no", si s'han escoltat més Mas que Maragall, o Rajoy que Carod-Rovira. Fins i tot resultaria divertit això de l'Estatut.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada