dijous, 1 de setembre del 2005

Fumata per a l'Estatut

Això del nou Estatut seria més apassionant si la ponència consistís en una clausura, potser en un lloc emblemàtic, on ens aplegaríem els catalans per veure si les negociacions arriben a bon port. Continuant amb el paral·lelisme amb l'elecció del nou Papa, i sense voler ser irreverent, podria fins i tot preparar-se una mena de fumata, o bé utilitzar algun altre senyal perquè els pacients catalans sapiguéssim si la cosa ha anat bé, o si cal esperar més. I així, fins tenir el nou Estatut però, sense assabentar-nos de les picabaralles que els partits escenifiquen als mitjans des de fa temps.

Seria aquesta una forma de dur a terme la reflexió que el senyor Carod-Rovira feia en una entrevista radiofònica, relativa a la necessitat de deixar treballar la ponència fins que tingués quelcom per fer-nos saber -una reflexió, per cert, que fins i tot ell s'ha d'aplicar-. Qui sap, potser fins i tot al final algú sortiria en un balcó per dir "Ja tenim Estatut!".