Si el nou Estatut fracassa no serà només per la poca entesa entre els partits catalans. Serà també perquè a Madrid hi ha polítics que, cadascun a la seva manera, han intentat fer evolucionar el procés de redacció pel seu camí. Per una banda, el president del govern, qui després de dir molt alegrement que aprovaria l'Estatut que sortís de Catalunya, ha hagut de matisar-ho un i altre cop. Els ministres i altres membres del partit socialista també han posat el seu gra de sorra per avisar que el procés no era el que ells volien.
De l'altra, la gent del PP, amb el senyor Rajoy al cap davant, qui ignorant el resultat de les passades eleccions catalanes diu que a Catalunya el nou Estatut no el vol ningú. No té en compte que el seu partit a Catalunya no pot presumir dels 9 milions que dia rere dia presumeixen de tenir a Espanya, i que la majoria que governa portava el nou Estatut al programa electoral, a més de ser un acord del Parlament de Catalunya. Per tant, que no li importi o que no el vulgui ningú no és el mateix que el fet de no ser la principal preocupació dels catalans. Aquesta és la forma d'entendre la democràcia que tenen alguns.
Finalment, dins del debat de l'Estatut, com ja va passar amb el Pla Ibarretxe, els polítics han esdevingut jutges a més de polítics, i es permeten emetre sentències sobre la constitucionalitat dels textos estatutaris. I això ho fan tant socialistes com populars. En comptes de deixar que les coses segueixin el seu curs, abans que s'acabi de redactar el projecte d'Estatut, abans que l'aprovi el Parlament, els "jutges" del PSOE i del PP ja estableixen si és constitucional o no. Qui sap, potser tenen por que si arriba al final del camí el Tribunal Constitucional digui que no entra en conflicte amb la Carta Magna. Serà això?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada