El paper d'ICV en el finançament

ICV no ha volgut fer comparèixer Zapatero al Congrés dels Diputats per explicar la situació de l'acord de finançament no assolit en data 9 d'agost, prevista a l'Estatut de Catalunya. Avui la premsa es fa ressò de la desautorització al pacte entre el conseller Saura i la vicepresidenta Fernández de la Vega, per allargar el marge per assolir l'acord de finançament.

Si l'Estatut s'hagués aprovat ahir podríem pensar just que els terminis fossin flexibles però, l'Estatut ja fa massa temps que està aprovat i ja fa temps que s'hauria d'haver enllestit un acord. Es diu que Zapatero està fent temps per veure si el Tribunal Constitucional tomba l'Estatut i no ha de negociar el finançament. D'altra banda, també es vol que el finançament sigui sotmès a l'aprovació de la resta d'autonomies. Tothom s'apunta a millores de finançament, a reformes d'estatuts, malgrat abans haver dit que no eren necessàries.

ICV ha fet en la negociació del finançament allò que a Artur Mas se li tirava en cara quant a l'Estatut i la foto a la Moncloa amb Zapatero. En diferents contextos, ambdós han trencat la unitat d'acció amb la resta de forces catalanes. I si a Mas se li recorda, a Saura i a ICV també se'ls ha de recordar.

No cal dir que d'acord segur que n'hi haurà, perquè tot això sempre acaba sent una gran escenificació per tenir-nos entretinguts.