Mini històries: Preparant la pròpia tomba

Havia sentit rumors que arribarien unes noves màquines que els jubilarien a tots. A tot arreu s'estava posant de moda el canvi de persones per màquines per fer moltes de les tasques habituals. Es deia, a més, que aquestes màquines farien la feina millor i més ràpid, i que treballarien les 24 hores del dia. No podien competir amb això. El treball tal com l'havia conegut s'acabava. Li quedaven pocs mesos perquè aquella moda, la robotització de l'empresa, l'afectés.

La cosa havia començat per les feines de la casa. Tothom tenia ja un robot que agrana, frega el terra, renta la roba, l'asseca i la planxa, un robot que cuina i que després neteja la vaixella. Va ser el gran boom a les llars però, que va eliminar milions de llocs de treball de persones que es guanyaven la vida fent d'assistens a la llar. Ara tocava l'assistència robotitzada a la feina. En pocs mesos arribarien els nous robots assistents, els quals s'encarregarien de mantenir l'agenda dels caps de l'empresa al dia, d'atendre trucades, de rebre visites, d'enviar correus electrònics, d'establir videoconferències, de monitoritzar els contactes en línia per si s'hi vol establir comunicació, de trucar a casa per dir que no l'esperessin a sopar, per organitzar viatges, cercar hotels, ... Una feina que tenia controlada i que feia amb absoluta eficiència, i que, malgrat això, tenia data de final.

Per més inri, els nous robots assistents havien de passar per un procés d'aprenentatge, per poder-se adaptar a la persona que tindrien assignada. I qui millor per ensenyar-los que l'humà que feia el paper d'assistent fins ara? Hauria de passar els mesos fins que el fessin fora ajudant el seu substitut a aprendre a fer la seva feina. Sabia que no hi havia marxa enrere, sabia que ensenyar el seu robot era cavar-se la pròpia tomba. Però, fins i tot aquesta feina, havia de fer-la bé i marxar així amb dignitat.