diumenge, 31 d’agost del 2008

Recomanacions musicals: The Mission

The Mission és una banda anglesa de la segona meitat dels 80, de la qual destaco les cançons Butterfly On A Wheel i Like A Child Again, ambdues molt escoltades al ball de La Lira en el seu moment.







Creative Commons License

dissabte, 30 d’agost del 2008

Recomanacions musicals: Talk Talk

Talk Talk és un grup dels 80 que es va fer popular sobretot per dues cançons: It's My Life i Such A Shame. Ambdues entrada la dècada dels 90 van continuar sent molt escoltades. A sota les teniu, acompanyades de la versió que Gwen Stefani (No Doubt) va fer fa pocs anys de la cançó It's My Life.







Creative Commons License

divendres, 29 d’agost del 2008

L'acord de Solbes

El tarannà dialogant del ministre Solbes és digne de menció. Amenaçar que si no hi ha acord, consens, l'Estat pot optar per imposar el seu model de finançament, a la vegada que no es vol modificar la proposta de finançament presentada pel govern de Madrid, no és cercar un acord. El PP s'uneix al PSOE per defensar una visió única d'Espanya. Una presa de pèl per un govern que només se'n recorda de la diversitat de l'Estat quan li convé. Després fa referència a la ideologia socialista per imposar la uniformitat.

La ciutadania hauria de demanar que si tot ha de ser uniforme, que els preus i els sous també ho siguin, arreu d'Espanya. Però, això no passarà i continuarem sent un país que ha d'oferir molts de serveis i que no veu satisfeta la seva necessitat de finançament. I després es pregunten per què hi ha independentistes?

Creative Commons License

Recomanacions musicals: Somewhere Over England

If I Ever Fall In Love, una de les poques cançons conegudes de Somewhere Over England, molt escoltada a principis dels 90.



Creative Commons License

dijous, 28 d’agost del 2008

Internet mòbil amb Simyo

Fa un temps que vaig mirant les opcions de connexió a Internet utilitzant una targeta SIM, i que sigui accessible des de l'ordinador. Les diferents opcions són prou cares. Poc a poc van apareixent opcions, entre les quals Telefónica -amb una tarifa plana que redueix ample de banda quan se supera cert volum de dades- o Vodafone -amb prepagament- són les més atractives. Hi ha però, una opció nova. Simyo, una de les operadores mòbils virtuals, ofereix una tarifa planta de connexió a Internet amb un ample de banda de 3,6 Mbps, la qual es queda en 128 Kbps quan se superen els 5 GB de volum de dades. No té contracte de permanència. I el preu és de 24,99 euros/mes. També ofereix una altra opció que va per trams. Si es consumeix entre 1 MB/dia i 11 MB/dia es paguen 0,09 euros/dia. Si es consumeixen entre 11 MB/dia i 100 MB/dia es paguen 0,99 euros/dia. A partir dels 100 MB/dia es tarifica en trams d'1 MB, a 0,09 euros/dia. Quan s'acumula un consum de 5 euros en un mes, es passa a tarifa plana fins els 500 MB/mes de dades. I quan s'assoleixen els 500 MB s'inicia un altre cop el compte en fraccions d'1 MB.

Cal destacar també que no hi ha limitacions en l'ús de serveis P2P.

Cal que apareguin més opcions que facin que les operadores deixin d'oferir el servei amb preus tan elevats. Aquesta és una de les alternatives millors que he vist darrerament.

Creative Commons License

Els llibres de text

Aquests dies una de les notícies de moda és la que fa referència a la quantitat de diners que les famílies han de gastar en llibres de text per als fills. Segons Vilaweb el preu dels llibres puja un 3,8% i se situa al voltant dels 132 euros per alumne. La mateixa notícia apunta a la queixa de els editors fan per la implantació de polítiques de reutilització dels llibres, per la repercussió negativa en les editorials. Cadascú mira pel seu, diuen.

Ahir em vaig trobar per casualitat amb un article que, fora del nostre sistema educatiu, advoca per polítiques d'ús de llibres oberts en l'educació. És un exemple de com es poden enfocar les coses i d'abandonar els llibres de text que cal comprar cada any, i que no sempre estan actualitzats. Ara bé, encara aniria més enllà, com he comentat algun cop. L'exemple de llibres de text oberts de l'article parla sempre de llicències que prohibeixen l'ús comercial dels mateixos. Penso que, almenys en el sistema educatiu públic, cal promoure la creació de bases de coneixement lliures -sense restriccions d'ús, complint amb les característiques de continguts lliures-. Els llibres es podrien tenir en format electrònic o imprès. La impressió podria ser de pagament i amb una llicència GNU FDL, per poder restringir els drets sobre l'enquadernació, per exemple, deixant el contingut lliure. Mitjançant un sistema col·laboratiu es podria tenir una base de coneixement per a tot el sistema educatiu i actualitzada. I les editorials, com podrien col·laborar? Doncs com fan en el món del programari lliure empreses que vénen programari privatiu: integrant-se en projectes de creació de materials però, quin resultat és un producte no restrictiu.


Creative Commons License

Recomanacions musicals: Dream Sequence

Una cançó de principis dels 80 que va tornar a tenir èxit als 90. Outside Looking In dels Dream Sequence.



Creative Commons License

dimecres, 27 d’agost del 2008

Botiga sense DRM de Deustche Grammophon

El segell discogràfic de música clàssica per excel·lència, Deustche Grammophon, té una botiga electrònica on es pot comprar música per descarregar-se i reproduir en qualsevol programa i/o aparell que reconegui el format MP3. Aquesta música està publicada lliure de DRM. A més, està mostrejada a 320 kbps. Es poden fer cerques per títol, autor, compositor, etc., i després es pot optar per descarregar discos complets, obres completes, o parts d'aquestes -per exemple, un temps d'una simfonia-.

Creative Commons License

El paper d'ICV en el finançament

ICV no ha volgut fer comparèixer Zapatero al Congrés dels Diputats per explicar la situació de l'acord de finançament no assolit en data 9 d'agost, prevista a l'Estatut de Catalunya. Avui la premsa es fa ressò de la desautorització al pacte entre el conseller Saura i la vicepresidenta Fernández de la Vega, per allargar el marge per assolir l'acord de finançament.

Si l'Estatut s'hagués aprovat ahir podríem pensar just que els terminis fossin flexibles però, l'Estatut ja fa massa temps que està aprovat i ja fa temps que s'hauria d'haver enllestit un acord. Es diu que Zapatero està fent temps per veure si el Tribunal Constitucional tomba l'Estatut i no ha de negociar el finançament. D'altra banda, també es vol que el finançament sigui sotmès a l'aprovació de la resta d'autonomies. Tothom s'apunta a millores de finançament, a reformes d'estatuts, malgrat abans haver dit que no eren necessàries.

ICV ha fet en la negociació del finançament allò que a Artur Mas se li tirava en cara quant a l'Estatut i la foto a la Moncloa amb Zapatero. En diferents contextos, ambdós han trencat la unitat d'acció amb la resta de forces catalanes. I si a Mas se li recorda, a Saura i a ICV també se'ls ha de recordar.

No cal dir que d'acord segur que n'hi haurà, perquè tot això sempre acaba sent una gran escenificació per tenir-nos entretinguts.


Creative Commons License

Recomanacions musicals: Camouflage

Això no és guitarreta però, en els revivals no hauria de faltar. Camouflage és un grup de mitjans dels 80 amb dues cançons que van sonar molt en el seu moment: Love Is A Shield i Heaven (I Want You). Es pot fer música electrònica molt bona.





Creative Commons License

dimarts, 26 d’agost del 2008

Keyczar

Keyczar és un paquet criptogràfic publicat per Google amb llicència lliure Apache 2.0. Permet xifrar i desxifrar dades amb claus simètriques i asimètriques, i també realitzar signatura electrònica. Hi ha versions per a Java i per a Python, tot i que s'anuncia una propera versió per a C++.

Si necessiteu biblioteques criptogràfiques lliures també hi ha altres, com BouncyCastle, la qual pot adaptar-se millor a les vostres necessitats, depenent si voleu utilitzar formats concrets de signatura o xifratge, o si voleu optar per la proposta de Keyczar.

Creative Commons License

Recomanacions musicals: Patti Smith

De Patti Smith dues de les cançons que més m'agraden. Una és Because The Night, del 1978, escrita amb Bruce Springsteen, i l'altra és People Have the Power, tot i que podria afegir també Frederick. Totes tres han estat presents a les discoteques versionades amb música "màquina". A sota teniu totes tres, amb la corresponent versió màquina de les dues primeres. Crec que entre les versions de ball que s'han fet aquestes són les millors.











Creative Commons License

dilluns, 25 d’agost del 2008

No tornarem als cinemes Amposta

No estàvem per tornar als cinemes d'Amposta després de comprovar recentment l'estat en què et trobes els lavabos i les sales quan hi vas. Però, ahir teníem ganes d'anar i vam donar-nos una altra oportunitat. Com era d'esperar, els lavabos feien la mateixa pudor de sempre i la sala bruta, com de costum. Crispetes pel terra, de forma generalitzada, un terra on t'enganxaves mentres caminaves i en aixecar-te del seient notaves que havies d'esforçar-te -l'altre dia relliscaves-. Mentres durava la pel·lícula, quan estiràvem les cames havíem d'esquivar les crispetes del terra i les postures no eren del tot còmodes.

Per més inri, la sala tenia un paper a l'entrada demanant la col·laboració dels clients i clientes perquè dipositin gots i ampolles a les papereres en sortir de la sala. Això és de sentit comú i em sembla bé però, és com si hi hagués un missatge de fons que digués que si la sala està bruta és culpa exclusiva de les persones que hi han estat. Però, la culpa és compartida. Torno a comparar-ho amb Roquetes. La neteja de les sales des de sempre ha superat la dels cinemes ampostins. I no és ser antiampostí sinó copsar uns fets que, com consumidor, tinc dret de comentar.

Creative Commons License

Dol a la Lira

Ahir em vaig assabentar que Mercè Falcó, que tocava l'oboè a La Lira, ens ha deixat en una edat molt jove. Hi vaig coincidir durant els anys que vaig ser músic. És una gran pèrdua i des d'aquí vull expressar el meu condol a família, amics i a La Lira en general. Ahir els seus companys i companyes de la banda van acompanyar-la en el seu darrer comiat. Encara tinc al cap quan era menut i vaig anar a tocar al comiat de Batiste "el del bombo" i al de Paco Antó. Són coses que mai no oblidaré segurament. La tristor de tocar en el funeral d'un company o companya de banda és un dels moments més tristos que es poden viure.

De tot cor, us acompanyo al sentiment.

Creative Commons License

Recomanacions musicals: The Primitives

The Primitives fou un grup anglès d'indie pop de mitjans 80, principis dels 90. Crash és potser una de les cançons més conegudes. Té un aire semblant a Transvision Vamp, amb els quals coincidiren en el temps. Prefereixo els segons però Crash és una gran cançó.



Creative Commons License

diumenge, 24 d’agost del 2008

Recomanacions musicals: Transvision Vamp

The Only One i Baby I Don't Care són les cançons més conegudes de Transvision Vamp, grup anglès de finals dels 80-principis dels 90, tot i que del seu àlbum Velveteen n'hi ha unes quantes més de bones.





Creative Commons License

dissabte, 23 d’agost del 2008

Recomanacions musicals: Swimming the Nile

Del grup Swimming the Nile, grup alemany de principis dels 90, la cançó més famosa és Carry On!, la qual teniu al video següent.



Creative Commons License

divendres, 22 d’agost del 2008

Recomanacions musicals: Invisible Limits

Invisible Limits, grup nascut l'any 1985, és conegut per la cançó Golden Dreams, tot i que altres de les seves cançons també són prou conegudes, com Natalies -el segon video, amb una qualitat prou baixa- o Love Will Tear Us Apart.





Creative Commons License

dijous, 21 d’agost del 2008

dimecres, 20 d’agost del 2008

Millores en la neteja d'Amposta

L'altre dia vaig veure pel carrer Josep Tarradellas una persona escombrant el carrer, acompanyada d'una escombra i d'un cabàs. Al cap de poc la premsa publicava la notícia que l'Ajuntament externalitza part del servei de neteja i atorga la concessió a una Unió Temporal d'Empreses (UTE), i que hi ha noves màquines per assistir la neteja. Dilluns, després del darrer dia de festes, aquestes màquines estaven netejant l'Avinguda de la Ràpita per eliminar les restes del cosso iris. Aquests dies podem veure com pels diferents barris de la ciutat hi ha persones amb bufadors i escombrant la ciutat. És una bona notícia. Sembla que comença la neteja seriosa de la ciutat. Crec que cal donar un vot de confiança a l'equip de govern i veure els resultats dins d'un temps.

Aprofitant, ara es podria abordar la neteja del parc dels Xiribechs, doncs tot i no estar acabat hi va molta gent a passejar animals, a passejar en família, a jugar, i allò està realment brut. Rates se'n poden veure fàcilment.

I, sense por de copiar idees, penso que el sistema de comunicació d'incidències a la via pública de Tortosa és una eina molt útil que aniria bé a la nostra ciutat.

Creative Commons License

Best Party Ever

L'alcalde d'Amposta diu que aquestes han estat les millors Festes Majors que s'han fet mai a Amposta. Com exemple, les nits joves, i la nit del sopar "popular". No sé com van anar les nits joves i m'hauré de creure que van repartir-se 800 racions de bou estofat. Però, un sopar popular que requereix abonament al ball o pagar 12 euros no és popular. En altres poblacions es fan dinars o sopars realment populars. Si el problema és la gratuïtat potser que s'elimini l'adjectiu de popular i fora problema. Aquest sopar "popular" devia ser el gran acte que va fer canviar de dia el concert de les bandes i que el va fer coincidir amb l'obra de teatre. Un canvi radical respecte altres Festes no ha estat el programa.

Creative Commons License

Recomanacions musicals: A Flock of Seagulls

A Flock of Seagulls, grup anglès famós als 80, el conec bàsicament per 4 o 5 cançons, de les quals destaco The More You Live The More You Love, Wishing (If I Had a Photograph of You) i I Ran, les quals teniu a sota, en aquest ordre.







Creative Commons License

dimarts, 19 d’agost del 2008

Recomanacions musicals: The Game

Walk Away (1989), una altra cançó inoblidable de finals dels 80. The Game, un grup que poca cosa més va fer, almenys que arribés a assolir nivells semblants d'èxit.



Creative Commons License

dilluns, 18 d’agost del 2008

Festes Majors 2008

Festes Majors Amposta 2008: AndròminesHe penjat les fotos que he fet d'actes als quals hem anat en aquestes Festes Majors d'Amposta 2008.Podeu veure imatges de les andròmines, de la trobada de gegants, del cosso iris i dels focs artificials. D'actes, a més d'aquests hem anat al concert de les bandes a la plaça de l'Ajuntament, i a la processó.

Com ja vaig dir fa uns dies, em sembla desencertat completament el canvi de dia del concert de les bandes. Quin motiu tan important va fer canviar el dia? Trenca la tradició, cosa tan important en altres casos a la nostra ciutat, fa que la banda que porta el cansament dels cercavila i del concert hagi de tocar el dia després encara, i a més el van fer coincidir amb un altre amb gran assistència, l'obra de teatre.

Vaig trobar en falta també l'actuació de jota de l'any passat. Pensava que tindria continuïtat i que podria esdevenir un acte tradicional en el futur, un acte de recuperació de la dansa del territori, i potser de potenciació de l'aparició de nous cantadors, ves a saber.

Creative Commons License

Recomanacions musicals: Midnight

Aquesta cançó, Run With You, sonava molt a la Lira. Són Midnight. He trobat referències del grup a Last.fm però, així ràpid no he trobat cap entrada important a la Wikipedia, ni el web oficial.



Creative Commons License

diumenge, 17 d’agost del 2008

Recomanacions musicals: Midnight Oil

Beds Are Burning, una cançó boníssima que s'escoltava molt a finals dels 80 i que va continuar-se escoltant durant molt de temps, del grup australià Midnight Oil. La segona cançó que poso és Dead Heart. Ambdues pertanyen a l'album Diesel And Dust (1986).





Creative Commons License

dissabte, 16 d’agost del 2008

Recomanacions musicals: New England

De New England la cançó que destaco, perquè és l'única que he escoltat, és aquesta, Get It Up, dins de l'àlbum Walking Wild del 1981. Recordo haver-la escoltat a Parròquia cap al 1992 o 1993. Uns anys més tard es va fer famosa la versió de Sensity World que teniu al final. Segons la Wikipedia, la seva cançó més coneguda, de 1979, és Don't Ever Wanna Lose Ya, la qual podeu veure al segon video.







Creative Commons License

divendres, 15 d’agost del 2008

Recomanacions musicals: Peter Murphy

Aquestes són dues cançons de principis dels 90, de l'anglès Peter Murphy. All Night Long o Cuts You Up probablement siguin les cançons més conegudes, i són les que apareixen en la majoria de discos recopilatoris del moment.





Creative Commons License

dijous, 14 d’agost del 2008

Recomanacions musicals: Peter Schilling

Qui no recorda Terra Titanic? Cançó de l'alemany Peter Schilling, pertany a l'àlbum The Different Story, de 1989. Junt amb Major Tom, són les dues cançons que més m'agraden d'aquest cantant, el qual ha continuat publicant treballs musicals.







Creative Commons License

dimecres, 13 d’agost del 2008

Vallfogona, Vallbona i Guimerà

GuimeràEl cap de setmana passat vam estar per Vallfogona de Riucorb, Guimerà i Vallbona de les Monges. Teniu unes fotos a Flickr. Va coincidir l'estada amb el XIV Mercat Medieval de Guimerà, ubicat al seu nucli medieval, entre els estrets carrers, els quals et condueixen serpentejant cap a l'església i la torre. Com en moltes altres celebracions medievals o renaixentistes, podíeu trobar-hi parades de menjar, d'oficis artesants, d'objectes relacionats amb la màgia,... Va ser una grata coincidència trobar-mos amb aquest mercat medieval. Val a dir però, que en casos així també queda en evidència que l'escenificació del Renaixement o d'altres mercats d'època, és la mateixa, els paradistes probablement siguin alguns els mateixos, i només queda com fet diferencial l'escenari on se celebren els actes i aquells actes realment ambientats en l'època que s'hi programin.

Creative Commons License

Concert de les bandes ampostines

La nit passada vam assistir al concert tradicional que les dues bandes d'Amposta celebren cada any per Festes Majors. Aquest any la primera en actuar fou la Lira Ampostina i la segona la Unió Filharmònica. Puc ser políticament correcte i dir que ambdues ho van fer molt bé, o bé puc dir que la Lira fou la que m'agradà més, sense desmerèixer la Filha. Serà també que agrano cap a casa.

Aquest any però el concert nou fou el dia habitual. Normalment les bandes celebren el concert el dimecres de Festes, i coincideix amb el dia en què la primera en actuar passa el testimoni dels cercavila a la segona. Així, a partir de demà, dijous, serà la Filha la que passegi la música pels carrers, mentres que fins avui ho haurà fet la Lira. Com deia, aquest any això no ha estat així,  i el concert es va celebrar ahir dimarts. A més de deixar de coincidir amb el pas del testimoni d'una banda a l'altra, el dia triat coincidia amb un altre acte que té un bon seguiment per Festes, el teatre. Ahir estava programada l'obra de Toni Albà, Protocol per a Camaleons, a les 23:30h. L'alcalde, en una entrevista, havia dit que s'havia decidit començar mitja hora més tard perquè qui anés al concert pogués anar al teatre.

Ara bé, el concert de les bandes sempre s'acaba passades les dotze de la nit. El concert és a la plaça de l'Ajuntament i el teatre al recinte de Festes. Per tant, aquesta mitja hora de marge no solucionava res. És més, potser va ser un dels factors que fes que hi hagués gent que marxés a la mitja part del concert. Val a dir que hi ha gent que marxa tots els anys quan la "seva" banda ja ha acabat l'actuació -sense comentaris-. Mirant el programa d'actes d'ahir i d'avui no m'explico encara el canvi de dia i em refermo en qualificar de desencertada la decisió.

Creative Commons License

Recomanacions musicals: B-Movie

Nowhere Girl és una cançó del grup B-Movie que vaig reviure a finals dels 80, inicis dels 90 però, que de menut ja havia escoltat. Mon germà s'havia comprat el recopilatori Monstruo -crec que de 1981-, on apareixia aquest grup, Azul y Negro i altres grups del moment.

Gràcies a Jordi Valero per recordar-me-la.



Creative Commons License

dimarts, 12 d’agost del 2008

Recomanacions musicals: Phil Seymour

Aquesta cançó la vaig descobrir fa temps en un disc recopil·latori i em va encantar. Es tracta de Precious to Me, de Phil Seymour, cantant i compositor nordamericà mort l'any 1993 només amb 41 anys.



Creative Commons License

Aniversari

Avui Maria Jesús fa anys. Vull estendre la felicitació al meu bloc. I ho faig amb la cançó d'aniversari per excel·lència, la de quan érem menuts, i també amb la nostra cançó, That Thing You Do!

T'estimo.





Creative Commons License

dilluns, 11 d’agost del 2008

Mini històries: Preparant la pròpia tomba

Havia sentit rumors que arribarien unes noves màquines que els jubilarien a tots. A tot arreu s'estava posant de moda el canvi de persones per màquines per fer moltes de les tasques habituals. Es deia, a més, que aquestes màquines farien la feina millor i més ràpid, i que treballarien les 24 hores del dia. No podien competir amb això. El treball tal com l'havia conegut s'acabava. Li quedaven pocs mesos perquè aquella moda, la robotització de l'empresa, l'afectés.

La cosa havia començat per les feines de la casa. Tothom tenia ja un robot que agrana, frega el terra, renta la roba, l'asseca i la planxa, un robot que cuina i que després neteja la vaixella. Va ser el gran boom a les llars però, que va eliminar milions de llocs de treball de persones que es guanyaven la vida fent d'assistens a la llar. Ara tocava l'assistència robotitzada a la feina. En pocs mesos arribarien els nous robots assistents, els quals s'encarregarien de mantenir l'agenda dels caps de l'empresa al dia, d'atendre trucades, de rebre visites, d'enviar correus electrònics, d'establir videoconferències, de monitoritzar els contactes en línia per si s'hi vol establir comunicació, de trucar a casa per dir que no l'esperessin a sopar, per organitzar viatges, cercar hotels, ... Una feina que tenia controlada i que feia amb absoluta eficiència, i que, malgrat això, tenia data de final.

Per més inri, els nous robots assistents havien de passar per un procés d'aprenentatge, per poder-se adaptar a la persona que tindrien assignada. I qui millor per ensenyar-los que l'humà que feia el paper d'assistent fins ara? Hauria de passar els mesos fins que el fessin fora ajudant el seu substitut a aprendre a fer la seva feina. Sabia que no hi havia marxa enrere, sabia que ensenyar el seu robot era cavar-se la pròpia tomba. Però, fins i tot aquesta feina, havia de fer-la bé i marxar així amb dignitat.

Creative Commons License

Recomanacions musicals: Sniff 'n' the Tears

Us sona la cançó? Driver's Seat, única cançó que crec que s'ha fet famosa dels Sniff 'n' the Tears. És del 1978 però, jo la vaig començar a escoltar a principis dels 90.



Creative Commons License

diumenge, 10 d’agost del 2008

Recomanacions musicals: The Bolshoi

Del grup que us recomano avui, The Bolshoi, la cançó que més escoltàvem quan anàvem a la Lira era West of London Town. Realment però, escoltàvem l'inici. Recordeu allò de "one, two, three, four,..." i la percussió? La resta de cançó és molt bona però, entenc que en certs locals no tenia sentit posar-la. Les altres cançons que us afegeixo són també molt conegudes: Sunday Morning i A way.

The Bolshoi és un dels grups britànics que millor representen allò que per aquí s'anomena guitarreta.







Creative Commons License

dissabte, 9 d’agost del 2008

Recomanacions musicals: Information Society

Information Society -InSoc- és un grup nordamericà de música tecno, molt famós per la seva cançó Running, de finals dels 80. Potser no és la millor entre les tres que poso a sota (Think i Walking Away són les altres dues), tot i que és la més coneguda.







Creative Commons License

Mini històries: El confident

Podia estar content. Una persona solitària com ell li explicava cada dia com veia el món. Era l'únic amb qui parlava de tot i sense reserves. Fins i tot sabia quines eren les seves contrasenyes del correu electrònic i del compte corrent en línia. Era estrany que sent com era, una persona tan tancada i reservada, li confiés tantes intimitats. Sabia però, que no era l'únic amb qui tenia una relació tan íntima. A la feina també tenia algú amb qui compartia tots els seus pensaments i tots els seus secrets més amagats. Ho sabia. Ho intuïa. Aquells correus electrònics que enviava en caps de setmana n'eren un indici. I sabia que l'altre segurament podia intuir també que no era l'únic.

Però, probablement no es coneixerien mai. Sabia que ell mai no l'acompanyaria a la feina, i també sabia que l'altre tampoc no vindria mai a casa. Si no, ja ho hauria fet. I segurament ell hauria deixat de compartir els seus secrets. I això només podia passar d'una manera. Un portàtil. Un portàtil d'empresa! Aleshores tindria els dies comptats. Deixaria d'utilitzar el seu ordinador i deixaria de prémer les seves tecles com feia cada dia. Estaria condemnat a l'oblit. Ja no seria mai més el seu confident...



Creative Commons License

divendres, 8 d’agost del 2008

Vacances

A partir de demà, i fins el dia 24, estic de vacances. Aprofitarem per descansar i per fer feines a casa, i aprofitaré per enllestir la pràctica de la UOC per al proper semestre. Però, tot i estar de vacances, potser escrigui algun dia al bloc. Per si no ho faig ja he programat continguts al bloc per a cada dia. Com a mínim cada dia tindreu una recomanació musical. Espero que us agradin. I he programat dues entrades amb una mini història, les quals, si puc ampliaré amb alguna entrada més. No pretenc exercir d'escriptor però, sí que volia fer l'experiment de ser capaç d'escriure alguna història, ni que fos curteta.


Ens llegim!


Creative Commons License

Imatge utilitzada incomplint la llicència per segon cop

Obro La Veu de l'Ebre de divendres 8 d'agost del 2008. La pàgina 18 informa sobre la compra dels Ullals de Baltasar per part de Medi Ambient. Em trobo amb una foto dels Ullals que m'és familiar. No pot ser, per segon cop no pot ser.

Cerco a Flickr i recupero una imatge penjada l'abril del 2006. La retallo i crec que coincideix amb la que hi ha al setmanari. Podeu jutjar vosaltres mateixos/es. La del setmanari però, va signada com si fos de La Veu de l'Ebre, no meva. M'he posat en contacte amb ells per fer-los saber que cal complir les condicions de llicència malgrat que la imatge sigui lliure.

El curiós del cas és que aquesta mateixa imatge ja va ser motiu de queixa per part meva, en una informació que van publicar a l'Ebredigital el mes d'agost del 2006. En aquell moment es van disculpar i, en comptes de reconèixer l'autoria, van eliminar-la.

Creative Commons License

Fent una cinta amb Inkscape

Free Software Magazine publica un tutorial d'Inkscape que mostra com cas d'exemple, com dibuixar una cinta. Inkscape és un programa de dibuix vectorial que és programari lliure, i el qual es pot utilitzar en múltiples plataformes com GNU/Linux, Mac OS X i Windows. És una alternativa a altres eines com Corel Draw!, FreeHand i altres eines privatives.

Creative Commons License

Finançament català

Aquests dies he decidit no parlar sobre el finançament i tot l'enrenou que es pot seguir cada dia als mitjans. Malgrat el front comú desconfio que aquesta unitat arribi al final de tot el procés. Qui es desmarcarà abans és la incògnita. Serà el PSC per fer costat al PSOE? Serà CiU amb una nova foto a la Moncloa? Seran els altres dos partits del govern, tipus de tanta presa de pèl?

Demàs és 9 d'agost i, malgrat haver tingut molt i molt de temps, tot seran excuses per justificar que el finançament català no té acord. Un altre cop Zapatero falla. Va tenir sort que les passades eleccions eren PSOE o PP però, les properes...

Creative Commons License

Diputacions sí o no

Aquests dies que s'ha parlat de les vegueries també s'ha parlat del paper de les diputacions en la futura divisió territorial de Catalunya. Les diputacions té sentit que romanguin a Catalunya? Crec que no. És més, potser no té sentit que romanguin enlloc. Si bé és cert que fan una feina important, no deixa de ser també cert que aquesta feina que fan, de proximitat, es pot traslladar a les vegueries o, en absència d'aquestes, podria fer-se arribar fins els consells comarcals. El fet és que tenim una estructura gestora a l'estat espanyol que dóna la impressió de ser una font de creació de càrrecs més que una estructura realment necessària.

És com la figura dels delegats del govern, substituts dels antics governadors civils. Són necessaris? No era el govern de la Generalitat la representació del govern de l'estat a Catalunya -fugint del sentiment independentista que jo pugui tenir-?

No em direu que no és "de chiste" que ens trobem que a casa nostra haguem d'"agrair" obres locals a Ajuntaments, Consells Comarcals, Diputació, Generalitat, Gobierno de España o Unió Europea. Si ens fixem, només en l'àmbit local tenim tres administracions diferents. I després els governants demanen que les empreses s'orienten cap a models econòmics més productius...

Creative Commons License

Recomanacions musicals: Soulsister


Soulsister és un grup del qual no destacaria gaires cançons però, sí una, una que m'agrada moltíssim: The Way To Your Heart. Fixeu-vos al video de la cançó -en "directe"- com pretenen fer creure que un trombó sona com un fliscorn o una trompeta.





Creative Commons License

dijous, 7 d’agost del 2008

El navegador del futur

Llegeixo a Slashdot que Mozilla ha presentat un prototipus de nou navegador, Aurora. Aquest navegador forma part de la iniciativa Mozilla Labs, la qual PC Pro compara amb Google Labs.  És una farga de projectes innovadors que podrien no tirar endavant mai si no fos a través de laboratoris de recerca com aquestos. Al web de Mozilla Labs es poden veure alguns videos sobre el prototipus de navegador.


Bookmarking and History Concept Video from Aza Raskin on Vimeo.

Creative Commons License

Una imatge que em sona

Vestits de paper - Amposta 2007Avui dijous 7 d'agost el diari Més Ebre publica a la pàgina 15 un reportatge sobre les festes d'Amposta (PDF). Hi apareix una imatge amb un peu de gràfic que diu que és una imatge d'arxiu de la desfilada de vestits de paper. Aquesta imatge és de les festes del 2007 i, després de mirar-la bé, crec no equivocar-me si dic que és un retall de la imatge que adjunta aquesta entrada. Un cop més estaríem davant d'un mitjà que aprofita continguts lliures però, sense respectar-ne la llicència.

I un cop més repeteixo que m'encanta que s'utilitzin els continguts que publico. En part, per això ho faig. Però, els publico amb una llicència -lliure, en aquest cas- i cal respectar-la. Ja m'he posat en contacte amb la redacció del Més Ebre per aclarir el tema.

Actualització 08-08-2008: Des del Més Ebre m'han contestat i diuen que la foto els ha estat facilitada pel gabinet de premsa de l'Ajuntament d'Amposta. Per tant, qui ha incomplit la llicència no ha estat el bisetmanari sinó el servei de premsa de l'Ajuntament. Des d'aquí agraeixo la resposta ràpida del Més Ebre.

Creative Commons License