En primer lloc, crec que com qualsevol opinió ha de ser respectada. No veig cap problema que hi hagi qui no creu en Déu i que ho digui en veu alta per convèncer altres persones. Val a dir que la rotunditat sobre la no existència de Déu no hi és a la campanya, sinó una expressió de probabilitat. Es curen en salut. Aquesta campanya, malgrat que alguns, com vaig veure al Canal Català, vulguin associar-la a la crítica a l'Església -amb arguments passats de to, realment-, és una campanya sobre l'existència de Déu, sobre la religió, no sobre la institució eclesial en sí.
En segon lloc, el missatge vindria a dir que creure en Déu va associat a no viure la vida, a no gaudir-ne, quan això no necessàriament ha de ser així. Si sóc cristià és perquè m'hi sento a gust. És cert que potser hauria de ser més bon cristià i practicar la religió, cosa poc habitual en els nostres dies però, no penso renunciar-hi. La moral cristiana no és una mala moral. Si la campanya vol denunciar l'Eslgésia, la moral de l'Església, hauria de ser més clara i no escudar-se en si existeix o no Déu.
Ara bé, continuo dient que cadascú té tot el dret d'expressar-se i promoure campanyes per fer sentir la seva veu. I la resta té el dret de fer-los cas o no. Amb tolerància tot és possible, o almenys hauria de ser-ho.
5 comentaris:
Manel,
L'anuncia està promogut per una associació d'ateus i lliurepensadors i amb l'ús del "probablement" ha dominat la banda dels lliurepensadors. El pensament lliure no està subjecte a cap altre dogma que el de la racionalitat, una racionalitat que es permet relativitzar les pròpies conclusions.
Crec que la campanya vol obrir un debat a la nostra societat on encara en alguns àmbits socials no està ben vist dir que ets ateu. Els cristians l'han entomat com si hagués estat adreçada en contra seva. Que no hi ha altres religions? Que no hi ha altres Déus?
Amb la resposta ràpida dels cristians, potser no tardarem en veure campanyes que diguin: "Alà és l'únic Déu".
Té de donar la raó en que no és gaire afortunada la segona part del lema "gaudeix la vida", com si es negués la possibilitat de gaudir-la des del sentiment religiós.
Com deia, respecto altres postures quant a creences. L'anunci parla de Déu -sigui el dels cristians o el dels àrabs, al cap i a la fi és el mateix-, no de déus.
Jo no hauria reaccionat contra la campanya, perquè si estem segurs de les nostres creences i som tolerants, no hem de veure cap perill en una campanya així.
Tot plegat també és hipòcrita, perquè abans de fer una contracampanya en aquest cas, caldria fer campanyes per denunciar l'ús abusiu de la religió per fomentar el consumisme sense mesura (Sant Valentí, dia del Pare, dia de la Mare, Sant Jordi, Nadal, Reis,...). Però, som humans i com a tals imperfectes i incoherents.
El Déu de la campanya dels lliurepensadors sí que és el mateix. Representa la creença en un ser superior.
Però el Déu de la campanya dels e-cristians, queda implícitament clar que no és el mateix Déu que el dels musulmans o els dels hinduistes.
Ja he apuntat l'error de la campanya dels lliurepensadors.
L'error de la campanya dels cristians és no haver posat en valor el fet religiós.
Perquè el debat és de major volada. Té espai avui en dia la religiositat amb la manera de viure actual.
Jo no sento el fet religiós, però reconec que si la religió no es substitueix per bona cultura i valors ètics, estem perduts.
Crec que la religiositat té espai en la societat actual. La qüestió és el percentatge de persones que creguin que la religió és el seu camí moral o de vida.
Un pagès que estava llaurant, sense voler es va donar un cop al peu amb la seva aixada, deixant anar un “macagon Deu...!! . Mentre passava per allí el rector del poble que el va sentir i li contestar...” Molt be fill meu, ja va bé que de tant en tant ens recordéssim de Deu...”
Publica un comentari a l'entrada