El debat en alguns moments tenia realment el to d'autocrítica, el contingut d'anàlisi de la visió que els mitjans transmeten a la ciutadania sobre el conflicte. No se'ns escapa que les imatges impactants de nens morts i de devastació a Palestina fan difícil plantejar-se un escenari on Israel no sigui el dolent en aquest conflicte. Ara bé, el debat també va patir d'allò que pateixen molts debats -per sort normalment són debats de dissabte a la nit, en cadenes que no qualificaria de serioses-. El problema va ser que estava molt clar que hi havia qui estava a favor dels atacs d'Israel, o almenys els justificava per les accions armades de Hamàs, i enfront hi havia altres persones en contra d'Israel per la desproporció i l'atac indiscriminat.
En alguns moments del debat però, la gent que hem denunciat l'acció armada d'Israel matant civils innocents, entre ells nens, ens podíem sentir titllats d'antisemitisme -de fet, crec recordar que algú va utilitzar el qualificatiu-, quan estic segur que la majoria de gent allò que no vol és que un estat ataqui un grup terrorista sabent que hi haurà, amb tota seguretat, víctimes civils. I molt menys crec que hem d'acceptar que qui ataca traslladi la culpa als terroristes per estar entre els civils i que per això morin.
Finalment voldria comentar unes declaracions que vaig veure ahir -no recordo el càrrec- comparant els fets de Gaza, els atacs de Hamàs i la resposta d'Israel, amb una hipotètica situació anàloga a Espanya amb ETA. Em va semblar un exercici de demagògia increïble plantejar si Espanya no atacaria el País Basc si cada dia caiguessin 90 míssils d'ETA sobre Madrid. Atacaria Espanya de forma indiscriminada la població basca? Preferiria matar innocents per eliminar els terroristes? Com propaganda de guerra -com ho va titllar Milagros Pérez Oliva- potser és efectiu però, plantejar aquesta situació per justificar l'acció d'Israel no té cap fonament.
1 comentari:
Ens agradi o no; Israel es l’únic país democràtic de la zona rodejat per estats totalitaris que directament o per mediació de palestins terroristes subvencionats se enfronta a la seva aniquilació. Es l’únic país de la zona on les persones son ciutadans i tenen totes les llibertats, i on les dones , els homosexuals i les minories diverses, tenen tots els seus drets humans protegits.
Hamas va guanyar unes eleccions democràtiques,es cert, però de garanties als drets esmentats cap ni una (també democràticament les va guanyar en Hitler i les garanties i drets humans tots sabem com van anar...).
Golda Meir primera ministra d’Israel 1969-1974 es dirigí als dirigents palestins amb paraules como aquestes : “Entenc que ens vulguin esborrar del mapa, però no pretenguin que cooperem amb vostès per aconseguir aquest objectiu” “Les guerres no ens agraden encara que les guanyéssim...”Els palestins odien mes als israelians que no volen als seus propis fills...”
El mateix Mahmud Abas, president de la Autoritat Palestina teòricament fins el dia 10, culpà a Hamas de trencar la treva i provocar aquesta desgracia. L’ajut del radicalisme de la república islàmica de l’Irán, que en declaracions del seu president Mahmud Ahmadineyat es declara públicament partidari d’esborrar l’estat d’Israel del mapa, la implicació d’Hizbuláh al Líban i fins i tot els mateixos fons europeus d’ajut al poble palestí han servit per rearmar a Hamas.
Zapatero acaba de prometre a Abas una aportació de 5.000.000 € addicionals al Fons de Nacions Unides pels Refugiats del poble palestí.
Te res a veure Hamas i Hizbulah amb la llibertat del poble palestí ? O es que el pitjor enemic del poble palestí son aquestes mateixes organitzacions ? Cal destacar que membres d’Al Fatah i de Hamas l’altre dia es van enfrontar literalment a garrotades entre ells.
Aquest conflicte que ja dura seixanta anys està enverinat i pot complicar-se encara mes si no hi han canvis en les classes dirigents amb voluntat suficient i autoritat per ambdues parts. El 10 de Febrer es fan eleccions a Israel, un poble que aprova en un 91,4 % aquesta intervenció militar i que la resposta a la mobilització de reservistes ha estat d’un 115%, a mi em fa reflexionar.
Els radicalismes sobre el paper d’origen religiós ( no hi ha cap religió que faci apologia de la violència ) sempre han fet esclatar el conflicte, tant per part dels ultraortodoxos israelians com del islamisme radical. La desproporció es brutal; un David convertit en Goliat; fará que el conflicte convencional el guany Israel, però les seves actuacions; fins i tot al marge dels convenis internacionals; queden deslegitimades èticament davant la opinió publica. Un poble oprimit com es el palestí, amb dret a un estat, i actualment amb misèria, odi i ganes de revenja es com un foc incontrolat que no es podrà apagar al menys en dues generacions.
Hamas i Israel han rebutjat la resolució de Nacions Unides amb l’abstenció dels EEUU.
Europa recentment copejada per la crisi econòmica, totalment erràtica en política exterior i per mes inri encapçalada per un euroescèptic ha estat ultrapassada pels fets. Mentre Turquia, Jordània, Iran, Egipte; Mauritània, etc. estan assistint a nombroses manifestacions pro islàmiques, 3000 tones d’armament dels EEUU arriben a Israel via Grècia. La recent constitució de la Unió per la Mediterrània amb seu a Barcelona es una mostra mes de la fragilitat de les relacions amb els països de la riba majoritàriament islàmics, i es constitueix com una doble xarxa de salvament diplomàtica emmascarada de cooperació multilateral. També l’intent de Zapatero amb la “Alianza de Civilizaciones” va ésser actualitat en el seu moment.
A Europa es succeeixen manifestacions demanant als governs que trenquin els seus vincles amb Israel...Us sona ?
L’ islamisme radical i el sionisme estan en marxa, i no invento res en afirmar que el xoc de dues civilitzacions esta servit.
Publica un comentari a l'entrada