divendres, 30 d’octubre del 2009

Recuperació de les dades d'Evolution

He fet una instal·lació nova de l'Ubuntu 9.10. Abans vaig fer una còpia de seguretat de la informació que volia mantenir. Entre aquesta informació, el directori de correu d'Evolution. Aquest directori s'anomena .evolution i és dins del directori inicial de l'usuari. Per poder recuperar el correu, els passos en realitat passen per fer una còpia de seguretat d'Evolution, generant un fitxer amb la informació, i després restaurar la còpia.

Si heu fet com jo i no heu fet la còpia completa, us haureu deixat dos directoris més, .gconf/apps/evolution i ./gnome2_private/Evolution. Quan intenteu recuperar la informació no podreu. Però, hi ha una esperança. Executeu l'Evolution i configureu-hi un compte perquè es creï un nou directori .evolution. Un cop creat, agafeu el directori .evolution antic i copieu el seu contingut (fitxers i carpetes) dins del contingut del nou directori. Copiant directament el directori antic sobre el nou no m'ha funcionat, mentres que copiar el contingut d'un sobre l'altre sí.

Creative Commons License + GNU FDL

La Generalitat prepara una botiga virtual de llibres de text

Sorpresa. El Periódico diu que la Generalitat de Catalunya prepara una botiga virtual per tal d'oferir continguts educatius, aprofitant la implantació d'ordinadors portàtils a les aules. El model de la botiga, segons s'explica, és el de l'Apple iTunes Store. No sembla, doncs, que la Generalitat es plantegi anar cap als continguts educatius lliures i col·laboratius, vista la inversió en un entorn com aquest. Tecnològicament interessant però, parlant de l'educació pública, no sembla més que continuar allargant la vida de materials educatius tancats, en mans de les editorials.

Creative Commons License + GNU FDL

dimecres, 28 d’octubre del 2009

Corrupció i cinisme polític

El PSC ha rebut un cop en fort amb el cas de pressumpta corrupció a Santa Coloma. Després de demanar explicacions a CiU pels ingressos de la Fundació Trias Fargas, ara es troben amb un alcalde i persona important dins del partit, sospitosa de corrupció. No és el primer cas que els socialistes -altres cops fora de Catalunya- estan afectats per pressumptes casos de corrupció. No se'n salva el PP però, no se'n salva tampoc el PSOE.

Després de les paraules del president Pujol sobre el perill de destapar la caixa dels trons sobre el finançament dels partits, no fos que la ciutadania veiés com es fan les coses, un no podia evitar recordar el famós 3% de Maragall, o aquell escàndol de les enquestes de la Generalitat, que va acabar amb el cap de David Madí.

Avui escoltava Oriol Pujol, igual que ahir escoltava Felip Puig. Aparentment han donat un missatge basat en la presumpció d'innocència de tots els detinguts. Però, aquest ha estat un missatge, un discurs, prou cínic. I ho dic perquè no han evitat esmentar i repetir que hi ha càrrecs electes socialistes involucrats, mentre que els senyors Alavedra i Prenafeta fa molts anys que no tenen cap càrrec dins de CiU. És més, aquesta tarda Oriol Pujol insistia que ell no volia parlar de no sé quants milions que va rebre el PSC i no recordo quantes coses més. No volia parlar-ne però, ho esmentava, com aquell que no vol la cosa.

Creative Commons License + GNU FDL

dimarts, 27 d’octubre del 2009

Pujol avisa sobre el perill de parlar del finançament dels partits

Crec que molta gent pensa que els partits en general tenen formes de finançar-se poc clares però, no és fins que surten a la llum escàndols com el cas Millet que se'n parla. El president Pujol va ser entrevistat ahir a TV3 i, segons ell, millor no entrar a parlar del finançament dels partits, ara que s'ha parlat de la Fundació Trias Fargas, perquè si no tots els partits en sortiran esquitxats.

Potser això, com avís als altres partits serveix. Però, com missatge a la ciutadania és un mal missatge. En comptes d'advocar per la transparència cap als administrats resulta que millor que no sàpiguen com arriben els diners als partits. Em recorda el cas del 3% i com Pasqual Maragall va desdir-se de l'acusació del "problema" de CiU per salvar la negociació de l'Estatut. Callar per continuar tirant, i la societat com menys sàpiga millor.

Creative Commons License + GNU FDL

Volem polítics proactius

Aquest cap de setmana va venir Joan Puigcercós i va voler donar esperances a la gent de Lear i de l'Ebre en general. Llegia per sobre que CiU ara proposen un ple al Parlament sobre el món agrari. Massa cops, a l'Ebre i fora de l'Ebre, veiem com els polítics són reactius. Davant de situacions que podrien haver-se tingut en compte fa temps, proposen solucions, com si fins al moment no haguessin pogut moure un dit per evitar-les. De la nit al dia tots es preocupen pel territori i tots tenen idees per tirar-lo endavant. El dia que aquesta reactivitat esdevingui proactivitat, la mateixa proactivitat que es demana a les persones al seu lloc de treball, estarem salvats.

Creative Commons License + GNU FDL

diumenge, 25 d’octubre del 2009

Exportació de varis documents de Google Docs en un ZIP


Via Genbeta m'assabento d'una nova funcionalitat de Google Docs. Es pot seleccionar un o més documents i al desplegable de més accions, hi ha l'opció d'exportar. Com es veu a la imatge, es genera un document ZIP amb tots els documents seleccionats, i per a cadascun primer es pot seleccionar el format d'exportació entre els diferents que permet el servei. Una funcionalitat que penso que és força útil.

Creative Commons License + GNU FDL

Amposta i el cas Millet

El PSC d'Amposta vol que es treguin els comptes clars sobre el compliment dels convenis entre l'Ajuntament de la ciutat i la Fundació del Palau de la Música, i ho demanarà en una moció al proper ple municipal. L'alcalde rebutja la petició del PSC d'auditar els convenis perquè diu que no s'ha d'amagar res i s'ataca el PSC per voler embrutar el nom d'Amposta i perjudicar així les parts implicades.

Penso que argumentar així per rebutjar la moció no té cap sentit. Si un partit de l'Ajuntament demana una moció per demostrar que els comptes són clars, ningú no hauria de tenir cap objecció. I si no cal, s'aporta la documentació necessària i prou.

Ara bé, també confesso que en llegir la notícia sobre la moció que presentarà el PSC, no vaig pensar en la intenció que s'hi reflecteix si no en alguna intenció implícita que podria relacionar CiU d'Amposta en el cas Millet. És a dir, que inevitablement vaig pensar que era una moció gens innocent. Em puc equivocar però, si no és una moció estratègica no penso que sigui oportuna.

Creative Commons License + GNU FDL

divendres, 23 d’octubre del 2009

Ricardo Galli, sobre mites del programari lliure

Ricardo Galli contesta al seu bloc un article de 8 punts que es publica al bloc Eliax, sobre mites del programari lliure. Una molt bona resposta que evidencia que sobre el programari lliure es parla molt sense saber ben bé què és. Sobta que algú que es proposa realitzar una crítica profunda al tema caigui en els arguments incorrectes que des de fa anys s'utilitzen contra aquest programari, el qual com programari no és diferent de la resta però, sí quant a les característiques de la seva llicència.

Creative Commons License + GNU FDL

dijous, 22 d’octubre del 2009

Lear, Antaix, Guardiola, Medesa, ...

La tònica d'expedients de regulació d'ocupació (ERO) que han arribat amb la crisi no és aliena a les Terres de l'Ebre. Males notícies com l'ERO d'Antaix, el tancament d'acristallats Guardiola, l'ERO de Medesa, el d'Ercros a Flix, etc., i les empreses que van reduint personal a mesura que acaben els contractes i es redueix la feina, tenen el seu màxim exponent amb el tancament de Lear a Roquetes. Més de 500 persones al carrer, en un territori com el nostre, és molta gent. Més, m'atreviria a dir, en proporció, que la gent inclosa ens els ERO de Seat o Nissan.

Crec que tots entenem que quan les empreses van malament i el negoci no es pensa reorientar, el tancament és potser l'única solució. Però, si quan empreses com Seat o Nissan diuen que acomiaden a determinada quantitat de persones, la Generalitat perd el cul perquè no ho facin -ho acaben fent i reincidint, com en el cas de Seat-, a l'Ebre ens mereixem que l'esforç sigui, com a mínim, igual. I això no vol dir que s'hagin de subvencionar empreses per evitar una mort inevitable si no que, si es fa amb unes, s'ha de fer amb totes.


Creative Commons License + GNU FDL

dilluns, 19 d’octubre del 2009

Desaparició de les vacances de Nadal i de Setmana Santa

Dins de les propostes de calendari escolar presentades pel Consell Escolar de Catalunya [PDF], hi ha la de canviar la denominació de les vacances de Nadal i de Setmana Santa per vacances d'hivern i de primavera, respectivament (vegeu pàgina 4 del document enllaçat). Es justifica com un primer pas de cara a la futura distribució més racional dels períodes de descans. A mi em perdonaran però, em sembla del tot innecessari. Si no és que pensen treure els períodes de descans en aquelles dates no té sentit pensar que canviant el nom deixarem d'associar les vacances a Nadal i a Setmana Santa. Tampoc no deixarem de parlar del pont de la Constitució o de la Puríssima, de la revetlla de Sant Joan o de la festa de Sant Jordi.



Creative Commons License + GNU FDL

Els 10 manaments

Aquest cap de setmana Puigcercós ha pujat al Puigmal com candidat d'Esquerra a les eleccions al Parlament. Les notícies en parlaven i deien que hi pujaria i en baixar es dirigiria als militants. Així Puigcercós s'erigia en el Moisès republicà i el Puigmal en el Sinaí d'on baixaria el missatge. No, no seria el missatge de Déu si no el missatge del candidat. Ves per on que no s'ha parlat dels 10 manaments del bon republicà però, només hauria faltat això i que en tornar, Puigcercós s'hagués trobat els militants adorant una estàtua de Carod.

A mi tant de teatre i tant de simbolisme em sobra, la veritat.

Creative Commons License + GNU FDL

dissabte, 17 d’octubre del 2009

Un mes

Avui a la nit farà un mes que vam veure per primer cop la cara de la nostra filla Júlia. Fa un mes que ens coneixem, un mes que aprenem a conèixer-nos millor, un mes des de que ens va canviar la vida per sempre. Felicitats Júlia!

Creative Commons License + GNU FDL

dimarts, 13 d’octubre del 2009

Barreres arquitectòniques i altres


Si hom pot fer-se la idea dels entrebancs que algú amb problemes de mobilitat pot tenir per Amposta -i altres ciutats, és cert-, ara que tenim una criatura i que ens movem amb el cotxet per la ciutat, podem parlar amb coneixement de causa.

D'una banda la nostra ciutat, excepte a l'Av. de la Ràpita i carrers reformats, majoritàriament té carrers amb voreres que no tenen baixades per cotxets, cadires de rodes o persones amb dificultats per pujar i baixar d'alçada. L'estat de les voreres i del ferm de diferents carrers tampoc no és satisfactori. El tracatrac mentres les rodes passen per les irregularitats dels carrers és important.

Ara bé, com es veu a la foto, i ja n'he parlat altres cops, hi ha altres problemes que no són barreres arquitectòniques si no que es podrien dir barreres incíviques, causades per persones que no pensen més que en elles a l'hora de circular. Aquesta foto és de diumenge al matí davant de la llibreria del carrer Ample. Com que per a alguns anar a comprar el diari és una emergència vaig haver de canviar de vorera per continuar el meu camí. Fa poc em trobava que un pas de vianants estava ocupat i no podia aprofitar la rampa de baixada per creuar el carrer. Com ja saben qui fan això, ni és emergència comprar el diari, ni comprar tabac, ni llogar una pel·lícula però, continuem i continuarem veient aquestes conductes incíviques. I el pitjor, que si dius alguna cosa encara s'enfaden.
Creative Commons License + GNU FDL

dissabte, 10 d’octubre del 2009

L'actitud del PP amb el cas Gürtel

Sembla que es mouen coses al PP amb la trama de corrupció que se suposa hi ha darrere del cas Gürtel. Sobta però, a banda de la manca de reacció del partit, que les respostes dels dirigents del PP siguin tirar pilotes fora. Exemples:

  • Dir que hi ha una conspiració político-policial-judicial contra el PP. Quan convé el PP diu que s'ha de respectar la justícia. Quan no, carrega contra ella.
  • Remuntar-se als escàndols del temps del PSOE de Felipe González. No hi ha res més trist que dir allò de "i tu més". El PSOE va pagar i el PP prou que va aprofitar-ho políticament.
Fa pena el PP i fa pena la política espanyola. A Catalunya, amb el cas Millet també assistim en un espectacle lamentable, i veurem si el ventilador esquitxa molta o poca gent.

Creative Commons License + GNU FDL

Parc infantil al costat de contenidors


Aquesta imatge mostra el parc infantil de la prolongació de l'Av. Catalunya d'Amposta. És un espai gran on s'apleguen molts xiquets i xiquetes cada dia per jugar. Recentment s'hi han concentrat els jocs en un extrem de la plaça i s'ha posat una capa de sorra a la zona, deixant pedra a la resta de plaça.

És discutible que la sorra sigui allò més adequat per a un parc infantil. Si bé fa que el terra sigui tou, cada dos per tres s'haurà de restaurar la sorra o s'anirà erosionant progressivament. A més, no deixarà de ser un focus de pols per al veïnat. Altres llocs ja fa temps que als parcs infantils posen terra tou, de cautxú. És qüestió de preferències, evidentment.

Allò preocupant però, és veure que la zona de jocs està just al costat dels contenidors de brossa. I, com es pot veure a la imatge, els crios aprofiten tota mena d'objectes que les persones incíviques deixen al costat dels contenidors. Des d'ahir hi ha un para-xocs de cotxe, avui ja repartit per la zona de jocs. L'altre dia jugaven els crios amb fustes deixades a la brossa. I no és que de crios no haguem jugat amb tota mena d'estris però, veient com de brut està l'entorn dels contenidors, no em faria gens de gràcia que els meus fills juguessin a tocar d'aquests.

Creative Commons License + GNU FDL

dijous, 8 d’octubre del 2009

Crítics de tele

Poder estar moltes hores a casa implica poder fer zàping i veure què es dóna als diferents canals de tele. Una de les aberracions més grans de la setmana crec que és Sálvame. Aberració pels continguts, repetitius i sovint bàsicament amb interès morbós, amb col·laboradores i col·laboradors de prestigi desconegut, famosos per ser de la família que són o haver estat parella d'algú, amb la Belén Esteban d'abanderada, exemple de la mala educació -grolleria- i la manca de respecte.

L'altre programa que puc veure aquests dies i que no classificaria com aberració és l'Arucitys, a 8tv. Em crida sempre l'atenció quan el veig com critiquen tots els programes de televisió i a la vegada viuen d'aquests, com critiquen la imatge d'altres persones quan, alguns dels col·laboradors haurien de mirar-se al mirall, o quan alguns d'ells són la viva imatge de la pijeria. Alfons Arús està molt lluny del de Força Barça de TV3. Ha anat degenerant poc a poc i des de fa uns anys presenta una tertúlia a 8tv on sembla que ell i els seus estan per sobre del bé i del mal. Embolicant-ho més, sobta com critiquen els de "Sé lo que hicisteis", de la Sexta, perquè a la vegada critiquen la teleporqueria de Tele 5. Criticable també, prefereixo Ferran Monegal.

Creative Commons License + GNU FDL