Castells

Antoni Castells és el personatge de la setmana per les seves entrevistes sobre la no continuïtat a les llistes del PSC per a les properes eleccions catalanes, i les seves crítiques a l'actitud del PSC respecte del PSOE. Des de la postura oficial del PSC es volen minimitzar les crítiques, tot i que el conseller ha estat ben clar en allò que ha dit, i ho comparteixo. El PSC ha preferit donar suport al PSOE a Madrid que no pas ser coherent i defensar allò que semblava que sí que defensaven a Catalunya -o era pur teatre?-. Per molt que es digui que no queda bé que hi hagi notes discordants, va bé que aquestes existeixin, fent-se evident la necessitat d'afinar el conjunt. Ara, que el PSC sempre pot optar per prescindir del músic que desafina i olvidar el problema. Ja es veurà, tot i que a Castells se li sumen músics.

D'altra banda, el conseller criticava ahir l'actitud d'Artur Mas, dient que la seva postura era l'estocada definitiva al PSC. I és que Mas no pot evitar d'atacar, encara que sigui fent com aquell que no vol la cosa, treient conclusions dels problemes dels altres. Jo de Mas no me'n refio, com no me'n refio d'altres polítics de CiU, bàsicament perquè són els mateixos que ja eren en temps de Jordi Pujol, els mateixos que aleshores i durant aquests anys, han venut múltiples discursos, maximalistes a Catalunya, minimalistes a Madrid. Tampoc ells poden presumir gaire de coherència.

+ GNU FDL