dijous, 27 d’octubre del 2011

Botó antipànic als centres sanitaris #salut #informàtica

Llegeixo que els centres de salut d'Andalusia tenen una aplicació coneguda pel nom genèric de botó antipànic, el qual permet que un professional, prement una combinació de dues tecles a l'ordinador, avisi d'una situació potencial de perill, pensant sobretot en agressions.

Aquí a l'Ebre tenim centres de Primària i llocs de l'HTVC on també hi ha una aplicació d'aquest tipus, 100% feta a casa, 100% amb programari lliure, i amb un equip reduït de persones.

Creative Commons License + GNU FDL

Apache, PHP i MySQL en Mac OS X Lion #FOSS #LAMP

Si voleu una guia ràpida per instal·lar MySQL i utilitzar Apache i PHP -que ja vénen instal·lats- amb un entorn Mac OS X 10.6 Lion, José Antonio Vilar té al bloc un parell d'apunts que us poden ser útils:


  1. Apache, MySQL y php en Mac OS X Lion (Parte 1)
  2. Apache, MySQL y php en Mac OS X Lion (Parte 2)


Creative Commons License + GNU FDL

dijous, 20 d’octubre del 2011

#ETA anuncia la fi definitiva de l'activitat armada #agurETA #adeuETA

Després de l'espera avui ETA ha anunciat la fi definitiva de la seva activitat armada. Una grandíssima notícia en una setmana que començava amb la conferència al País Basc per parlar sobre el final del terrorisme, precedida per un excel·lent reportatge de Salvados a La Sexta. He escoltat Rajoy i m'ha sorprés el seu to. Comença un llarg camí però, un camí esperançador amb aquesta notícia.

Queden hores i dies per declaracions, per reaccions. Comença el camí de la pau. I per fi potser ens treurem el terrorisme com arma electoral d'ara endavant.

Creative Commons License + GNU FDL

diumenge, 16 d’octubre del 2011

Doble joc amb l'aigua #transvasaments

El secretari d'Estat de Medi Rural i Aigua, Josep Puxeu, que quan ve a l'Ebre parla en to no transvasista, va estar a Múrcia en la presentació d'un dels periodistes que més campanya a favor del transvasament de l'Ebre ha fet i fa, Manuel Buitrago (La Verdad), i ha fet declaracions que mostren que fa un doble joc, en funció d'on parla -com Zapatero-. Resulta que allí sí que parla de transvasaments. I en un territori on es demana dia sí, dia també, el transvasament de l'Ebre, és evident que Puxeu sabia que l'entendrien.

Zapatero va derogar el transvasament de l'Ebre però, com ha vingut denunciat la PDE, s'han anat posant sobre la taula projectes que poden acabar sent un transvasament de l'Ebre encobert, com el futur del canal Xerta-Sénia, un projecte que, com ha explicat sempre la PDE, tindrà un cost inassumible i acabarà servint per vendre l'aigua al País Valencià.

Creative Commons License + GNU FDL

Les pulseres de Barcelona'92 #LaLiraAmpostina

2011-10-15 22.09.46Dies de moviment de coses d'un lloc a l'altre. Coses que conserves, coses de les quals prescindeixes. Apareixen records. Records com aquest. Un parell de pulseres que ens van servir per anar identificats com participants de la cerimònia d'inauguració dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992. La Lira va ser la banda que va gravar la música que es va escoltar a l'Estadi Olímpic quan músics d'arreu de Catalunya vam entrar-hi formant un cercle dins del qual Cristina Hoyos va representar una alegoria del flamenc a sobre d'un cavall, acompanyats també dels tambors del Baix Aragó.

Recordo els assajos i el dia de la inauguració. Primer pas pel Camp Nou per fer el primer pas pel control de seguretat. Barcelona plena de policies, quasi a cada cantonada. D'allí a l'Estadi Olímpic, en un camp annex, esperant sota el sol, aguantant la calor, dinant racions de pollastre del Kentuky Fried Chiken. La gent del Baix Aragó tocant el tambor contínuament -es nota que estan acostumats a pegar-li- i també ruixant-se amb les mànegues d'aigua per refrescar-se. Així unes hores fins que ens tocava entrar a l'Estadi -el dia de la inauguració, amb un muntatge de seguretat espectacular-. Pels altaveus anaven cridant els tambors del Baix Aragó. Allí vaig conèixer els diferents pobles que tenen per tradició la tamborada de Divendres Sant. Calanda, Híjar, la Puebla de Híjar,... Un cop dins seguir les marques del terra sense que es notés, tocar sobre la nostra gravació, escoltar Alfredo Kraus,...

Molts de records d'una gran fita per a La Lira en una data històrica per a Catalunya.

Per casualitat he trobat un apunt que mostra el guió de la cerimònia, escrit per Margarita Rivière, per si teniu ganes de repassar la cerimònia, si la teniu gravada o la veieu a la xarxa.

Creative Commons License + GNU FDL

Indignar-se #15O

Fa uns anys la gent demanava crèdits i les entitats els donaven com xurros. Més d'un avisava que la cosa no acabaria bé, es parlava d'una bombolla que acabaria petant. Alguns se'n fotien, entre ells polítics, entre ells gent que governava i promovia el model d'economia basada en el sector de la construcció. Recordem com es construïa a Múrcia i País Valencià però, també a Catalunya i en altres llocs d'Espanya. Sigui com sigui, la gent demanava hipoteques i les anava pagant. La gent treballava i destinava part del seu sou a pagar.

Però, als EUA alguns van passar-se de llestos i van donar hipoteques a gent que potser no les podria pagar, amb condicions molt dolentes. Es va formar una bombolla que va petar i que es va acabar contagiant a Europa, a Espanya en concret. I aquest pet ha anat evolucionant, amb caiguda de les vendes de vivendes, amb pèrdua de llocs de treball, amb dificultats financeres, etc. La gent que ha anat complint amb la feina i amb els pagaments dels seus deutes, per causes externes s'han trobat sense feina i sense poder pagar els seus crèdits, i l'economia dels països europeus ha patit una sotragada. Irlanda, Grècia, Portugal en rescat. Espanya i Itàlia en el punt de mira.

És a dir, perquè uns van fer un mal negoci a l'altra banda de l'Atlàntic, perquè uns especulant l'han cagat, s'ha desencadenat una crisi que acabem pagant entre tots, que acaba pagant la gent que no en té cap culpa. I la classe política, en comptes d'actuar i protegir els seus ciutadans, a qui es deuen, acaben actuant a remolc dels mercats.

Això és o no és per indignar-se?

Nota: he simplificat molt les causes de la crisi però, veugeu-ho des del punt de vista d'algú "del carrer" que més o menys entén què ha passat.

Creative Commons License + GNU FDL

dimecres, 12 d’octubre del 2011

Pilar 2011 a Amposta

Amposta: jota aragonesa Pilar 2011La rondalla d'Escucha ha estat l'encarregada aquest any d'acompanyar l'Agrupació Aragonesa d'Amposta en la celebració del dia de la Verge del Pilar. Teniu unes imatges a l'àlbum Amposta 2011 de Flickr.

Creative Commons License + GNU FDL

Dia de la Verge del Pilar #ElPilar

SaragossaAvui els aragonesos i aragoneses celebren el dia dedicat a la Verge del Pilar. Patrona d'Aragó, la Verge és objecte de veneració i de peregrinació de gent d'arreu del món. Avui la plaça del Pilar s'omplirà de gom a gom per fer la gran ofrena de flors a la Verge, s'omplirà de jota aragonesa.

A Amposta també se celebra. L'Agrupació Aragonesa d'Amposta ja fa moltíssims anys que celebra aquesta data. I és que a Amposta hi ha, com en moltes poblacions del nostre territori, molts aragonesos. Mon pare un. I la terra crida. Jo, que sóc mig manyo, sento la festivitat també de forma especial.

Deixant de banda les altres connotacions del 12 d'octubre, que tingueu un bon dia del Pilar.

Us deixo unes fotos del viatge que vam fer fa un parell de setmanes a Saragossa. Un cap de setmana curt però, intens.

Creative Commons License + GNU FDL

dimarts, 11 d’octubre del 2011

30 anys de VeranoAzul #VeranoAzul

La sèrie de TVE Verano Azul es va estrenar fa 30 anys. Recordo les tardes d'estiu mirant les històries d'una colla de crios, que no pretenien crear modes si no reflectir la realitat de les famílies de l'època -això sí, les que anaven de vacances a l'estiu-, amb els problemes de l'edat, amb la curiositat dels crios, amb les primeres experiències amoroses, amb el bon humor, i com no, amb la tristesa. Encara ara m'agrada veure-la, barreja de nostàlgia i d'interès per una sèrie irrepetible. Amb motiu de l'aniversari TVE dedica un espai dins del seu web on es poden veure tots els capítols en línia, veure entrevistes, els camins que han seguit els protagonistes, etc.

Creative Commons License + GNU FDL

dijous, 6 d’octubre del 2011

Mor Steve Jobs #Apple #SteveJobs

Pàgina inicial d'Apple recordant Jobs
Google homenatja avui a la seva pàgina principal Steve Jobs, fins el mes d'agost CEO d'Apple. És inevitable no parlar-ne. Jobs, juntament amb Bill Gates, són dues figures destacades de la indústria informàtica mundial. D'acord o no amb la seva filosofia la realitat és aquesta. Es destaca de Jobs haver fet reeixir Apple i dur-la on és ara, una empresa de referència, icona de productes innovadors i ben dissenyats. Es destaca de Jobs tota una trajectòria d'empreneduria que no comença amb els iPod, iPhone i iPad si no que passa per la fundació de la pròpia Apple, passant per NeXT i més tard per Pixar, per retornar i revolucionar la marca de la maçana.

Descansi en pau.

Creative Commons License + GNU FDL

diumenge, 18 de setembre del 2011

Més retallades a #salut #crisi

HTVCLlegeixo amb preocupació la notícia sobre l'amortització de places d'interins a l'Hospital de Tortosa Verge de la Cinta. Malgrat que el conseller en el seu dia va dir que s'havien fet totes les retallades que calia, veiem que no és així. No les fa el Departament de Salut però, es fan igualment, encara que les facin els centres. Amortització de places equival, com remarca la Junta de Personal, a pèrdua d'aquestes places. En un futur no crec que es tornin a crear i en cas que es necessitin potencialment seran eventuals o personal subcontractat.

Algú fa un temps quan exagerant vaig dir que només faltava que tanquessin l'Hospital em va dir demagog, i em va recordar que sempre s'havien tancat plantes. Segons la mateixa notícia les 2 plantes i mitja tancades a l'estiu no s'obriran i els quiròfans funcionaran a la meitat. Exagerava expressament però, el tancament indefinit de plantes és simptomàtic.

Creative Commons License + GNU FDL

dissabte, 17 de setembre del 2011

#aniversari 2 anys de #Júlia

Avui la nostra xiqueta, Júlia, fa 2 anys. 2 anys de Júlia i 2 anys fent-li fotos cada dia. Records per al futur. Sembla com si fos ahir dels nervis pujant a l'hospital, de l'eterna espera i, per fi, poder conèixer la nostra filla acabada d'arribar al món. Sembla com si fos ahir de les seves primeres passes, de les seves primeres paraules, frases, gargots, balls i cançons. Cada dia és fantàstic poder abraçar-la, besar-la, jugar amb ella, veure com et sorprén amb coses noves, com et fa riure, com et fa oblidar, ni que sigui per un moment, qualsevol maldecap.

Tot i que no ho pots llegir, Júlia, felicitats! Potser d'aquí uns anys, si encara funciona això de Blogger, podràs llegir-ho. Ah, recorda que ara ja has de dir 2 quan et preguntin els anys, eh? Felicitats de la mama i del papa.



Creative Commons License + GNU FDL

diumenge, 11 de setembre del 2011

#OnzeDeSetembre Una Diada diferent des de fa 10 anys

Des de fa 10 anys l'11 de setembre és una Diada compartida a Catalunya amb el record pels atemptats del 2001 a Nova York. Val a dir que a més, políticament la Diada s'ha vestit d'una pompositat, per a mi innecessària, amb l'excusa d'apropar-la a la ciutadania. Excessos del tripartit en la pompositat institucional.

Deixant de banda casa nostra, recordo que l'11 de setembre del 2001 vaig arribar al matí a Cerdanyola. Vivia encara allí, car no vaig tornar a viure a les Terres de l'Ebre fins el 2005. Vaig arribar-hi des de Brussel·les. Tornàvem de la manifestació del dia 9 per una Nova Cultura de l'Aigua, contra el PHN.

En arribar vaig anar a dormir. En despertar vaig posar la televisió i vaig veure una de les Torres Bessones fumejant. Després va empotrar-se un altre avió a l'altra torre. Després una després de l'altra les torres van col·lapsar. I el dia va fer-se llarg, molt llarg. La resta ja la coneixem. Milers de morts a causa del fanatisme, i punt de partida de les accions armades dels EUA, governats per Bush, contra els talibans a l'Afganistan, per continuar anys més tard amb l'Iraq de Saddam. Una data fatídica, pel que va passar i pel que va comportar.

Creative Commons License + GNU FDL

dissabte, 10 de setembre del 2011

5 anys de casats #aniversari

Avui fa 5 anys que ens vam casar Maria Jesús i jo. Sembla com si fos ahir que els nervis del gran dia m'envaïen, i que s'anaven esvaint a mesura que esdevenia la celebració. Amics i familiars acompanyant-nos. Missa, fotos i dinar. Música, regals, els nòvios, el ram,... Sembla com si fos ahir.

I en una setmana la nostra filla farà 2 anys. El fruit del nostre amor. L'alegria de casa.

T'estimo!

 
Creative Commons License + GNU FDL

divendres, 9 de setembre del 2011

#PDE #PHN 10 anys de la manifestació de Brussel·les

PHN València 2002El 10 d'agost de 2001 les dues ribes de l'Ebre s'unien a l'alçada de Deltebre i Sant Jaume sobre la barcassa, ara desplaçada pel nou pont que uneix ambdues poblacions. Des de Sant Jaume partíem per realitzar la primera etapa de la Marxa Blava que havia de dur la veu de l'Ebre a Brussel·les. Una primera etapa amb final a Amposta, on el nostre Ajuntament no havia donat suport a la postura de la Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE) contra el PHN. Primer el partit, diuen. I l'arribada a Amposta va ser espectacular, amb una festa impressionant.

Durant un mes un grup de persones van continuar recorrent el camí que, per Europa, els duria fins la capital de la Unió Europea, fent present el nus per tota la geografia comunitària. El seu camí va tenir com punt culminant una gran manifestació el dia 9 de setembre de 2001 per la ciutat belga.

Recordo que vam fer el camí en autobús, des de Tortosa. Altres van optar per l'avió. Un camí llarg però, a la vegada carregat de sentiments. Anàvem a fer una cosa gran. Anàvem a demostrar que després de Barcelona i Madrid arribaríem al cor d'Europa per explicar les nostres preocupacions. Catalans, aragonesos i ciutadans de diferents punts de la geografia espanyola anàvem a demanar una nova cultura de l'aigua i a aixecar la veu contra el PHN d'Aznar, el del passeig triomfal. Brussel·les plena de samarretes amb el nus, banderes, mocadors, paraigües, gorres, i els colors dels "cachirulos" aragonesos. I les jotes de les Terres de l'Ebre amenitzant la marxa. Algú fins i tot anava repartint baldanes sota la pluja. Una pluja que ens va remullar bé durant tota la manifestació però, que vam aguantar sense problemes. A l'hotel ja ens canviaríem de roba.

Avui celebrem 10 anys de la manifestació de Brussel·les. Són 10 anys d'un dels fets més importants protagonitzats per la PDE, protagonitzats per la gent de l'Ebre, malgrat el govern català i alguns governs municipals d'aleshores. 10 anys fa d'una època de desgast per a moltes persones, d'etiquetatge com enemic pel simple fet de defensar una cosa i demanar que no es posi l'interés de partit per davant de tot.

Felicitats Plataforma!

Creative Commons License + GNU FDL

dimecres, 7 de setembre del 2011

Multa per tocar la trompa a casa

Llegeixo indignat que una família de Tarragona ha estat multada amb 800 euros perquè el veïnat s'ha queixat que el seu fill, de 7 anys, toca el trombó a casa. Bé, en realitat és una trompa, ja que si veieu les notícies de TV3 es veu l'instrument. Sobta la confusió, fins i tot comesa al programa La Tribu, de Catalunya Ràdio, a la tarda. De tota manera,  segons la notícia la família diu que el nen tocava a les tardes i no a les nits. En ple dia és estrany que el nombre de decibels mesurats a causa de la trompa sigui gaire elevat, quan el so ambient ja és important. Ara bé, segons la informació a la televisió no ha hagut mesura de decibels que doni suport a la denúncia. Com s'explica? La notícia m'indigna perquè em sembla una manca de sentit comú increïble penalitzar l'estudi d'un instrument a casa en un horari raonable. Tota la vida s'ha fet. No m'imagino les escoles de música proporcionant espai a tot l'alumnat per anar-hi a estudiar a l'hora que vulguin. A més, la trompa no és un instrument estrident precisament. Se li demana utilitzar sordina al crio per estudiar, mitja hora al dia -segons Catalunya Ràdio- quan és important escoltar el so de l'instrument sobretot quan un s'està formant en el seu domini. Indignant també és que, segons la notícia, la multa es justifiqui per l'incompliment de l'ordenança de civisme. Quina ordenança és aquesta que penalitza l'estudi d'un instrument? Segur que molts i molts de vehicles sorollosos se salten l'ordenança cada dia i encara han de veure la multa. Us imagineu denunciar un taller que tingueu sota casa o al veïnat perquè fa soroll, o el soroll d'una obra quan fan els fonaments de l'edifici, per exemple?

Creative Commons License + GNU FDL

divendres, 26 d’agost del 2011

#FestesMajorsAmposta2011 La jota i el grup Paracota

Amposta: jotes a la plaçaAmb el pas dels anys la jota s'ha fet un lloc dins de les Festes. No sempre ben reconegut, el treball del grup Paracota en recuperar la jota ballada i cantada al territori és molt important. Com mostra la imatge, la plaça de l'Ajuntament era plena de gom a gom per gaudir d'una nit de jotes a la plaça, amb un acompanyament musical d'excepció, amb els grups Suc d'anguila i Samfaina.

Ara que la jota ja és dansa d'interès nacional a Catalunya, hem de demostrar que realment la sentim com nostra.

Help those suffering in the Horn of Africa

dijous, 25 d’agost del 2011

#FestesMajorsAmposta2011 Els bous

Aquest any no he vist cap bou i cap vaca. Si normalment no hi vaig, ni m'hi he trobat per casualitat. I això permet comprovar que la ciutat si hi passeges, excepte en casos evidents com el dia de l'Ofrena, del Cosso Iris, o quan et trobes la banda en cercavila, no sembla estar de Festa Major -obviant les banderoles penjades als carrers-. Si no vas als bous pots viure la ciutat com si no estigués de festa, passejant o asseient-te en alguna terrassa com qualsevol altre dia d'estiu.

Jo no sé en quina ciutat viuen els que governen Amposta però, és una evidència que els bous monopolitzen les Festes.

Help those suffering in the Horn of Africa

dimecres, 24 d’agost del 2011

#FestesMajorsAmposta2011 La Lira #LiraAmpostina

La LiraLes bandes de música són un element important dins de les Festes Majors. Quan Amposta no tenia bandes la banda de la Vall d'Uixó venia cada any a fer els cercavila, a amenitzar les Festes. En l'actualitat això és impensable. Tenim dues bandes, dues de les més importants del país.

Quan no era músic esperava sempre veure passar la banda pel carrer del Grau. La Lira o la Filha, la que fos. Recordo que em cridava l'atenció la diferència en el color dels vestits de cada una d'elles. Ja més gran, als 10 anys, quan vaig entrar a la banda, vaig poder sentir què és participar de les Festes des de dins, aportant-hi la música. Encara avui, quan sento la Filha passar intento veure-la passar i escoltar-la. Imagino que qualsevol músic de la Filha sent el mateix quan passem tocant amb la Lira.

Aquest diumenge hem posat el punt i final a les Festes amb els cercavila i amb el Festival de Bandes, el 35è. Un festival amb un programa potent, destacant la Simfonia número 2 de Johan de Meij, "The Big Apple", dedicada a la ciutat de Nova York. Una obra llarga, cert però, complicada, un repte per a una banda que es posa cada dia fites més importants i difícils per tal d'evolucionar. Després d'un any en què hem interpretat Belmonte a Tortosa, que hem fet un concert de Primavera amb un program potent, que hem preparat el concert versionant Joan Manuel Serrat, no podíem acabar millor, amb una fita encara més complicada, l'obra de Johan de Meij. El resultat es nota amb l'agraïment del públic en forma d'aplaudiments. Em va sorprendre molt agradablement que haguéssim de fer dues obres de bis en el festival de diumenge. Malgrat el cansament dels dies de cercavila, en unes Festes especialment caloroses, el resultat ha estat més que satisfactori i el públic ho ha recompensat àmpliament.

Ara queda, com cada any, participar en la processó de la Cinta, cita tradicional de la Lira, la Diada i la trobada de bandes a l'octubre, per encara Santa Cecília i iniciar així un nou cicle fins el punt culminant de Festes Majors de 2012.

Deia que encara avui quan passa una banda pel carrer surto a veure-la i escoltar-la, com sempre han fet els xiquets i xiquetes. Això ho recordava el programa de mà del concert versionant Serrat, un concert que recollia fins per ajudar al finançament de l'Escola de Música. Una escola de forma músics, que aporta una educació cultural però, com ha recordat Octavi cada dia que hem anat a donar la benvinguda a nous músics, una escola i una banda que aporten valors, que ajuden a desenvolupar-nos com persones. La banda és un dels exemples més clars de treball en equip, de solidaritat entre companys per tal que les coses tirin endavant. Amb les seves imperfeccions, és un valor que cal mantenir.

Aquests dies, l'emoció de pares i fills que eren rebuts per la banda en cercavila, em recordava l'emoció, els nervis del dia aquell de 1984 quan la banda va venir a casa, va tocar davant de la meva família i em va donar la benvinguda. Una emoció que torna cada cop que ho torno a viure en tercera persona.


Help those suffering in the Horn of Africa

dilluns, 22 d’agost del 2011

#FestesMajorsAmposta2011 El ball

Amposta: recinte de ballAquest any les Festes han destacat, abans de començar, per la gratuïtat del ball i el trasllat del lloc on se celebrava aquests anys a l'aparcament on abans hi havia les antigues piscines. Com es veu a la imatge, el recinte estava delimitat amb canyes. No era un recinte obert. Potser per evitar que la gent hi anés amb les seves cadires i no pagués la cadira per asseure's dins.

El ball gratuït però, ni la cadira ni la taula ho eren. De fet, en el cas dels vestits de paper o del sopar "popular" calia pagar entrada.

No és que ens hagi enganyat el govern local, perquè ja es va dir que cadires i taules eren de pagament però, el titular principal deia que el ball era gratis. Una gratuïtat precària en diria.

De fet, sóc crític amb el sopar "popular" que ja es va fer l'any passat. Un sopar al qual només pots assistir si tens abonament o has comprat el corresponent tíquet no es pot presentar com "popular". Lluny queden els berenars populars del bou, eliminats amb l'excusa de les vaques boges i no recuperats amb diversos arguments. Ara se'ns ven una cosa per una altra. Però, la gent hi està d'acord, no?

Help those suffering in the Horn of Africa

Acaben #FestesMajorsAmposta2011, i els polítics a #Twitter

La Lira: darrer cercavila de FestesAhir es van acabar les Festes Majors d'Amposta d'aquest 2011. La Lira les vam cloure amb el darrer cercavila, a la tarda, amb la visita a un dels músics veterans, Víctor, i amb la benvinguda a un nou músic, per acabar amb la participació al Cosso Iris.

Durant aquesta setmana escriuré apunts sobre Festes Majors bàsicament, per sortir de la tònica habitual i gaudir d'uns quants dies sense seguir tant l'actualitat.

Però, abans, només comentar una notícia del diari ARA d'ahir. Explicaven que els polítics utilitzen Twitter per tal de recuperar part del prestigi perdut de la política els darrers anys. Com indiquen, hi ha exemples de polítics que escriuen a Twitter i interactuen amb la resta de persones que els envien missatges. Ara bé, hi ha sempre límits a les seves intervencions. Penso que mai no acaben de traspassar la barrera entre allò que marca la seva condició de polítics pertanyents a un partit i la proximitat de la qual alguns presumeixen sense presents a les xarxes socials. No seria el primer que mentre la conversa ha estat d'acord amb el polític, o no ha incidit en alguns punts de desacord, ha hagut debat, i quan no ha estat aixó el debat ha desaparegut.

Help those suffering in the Horn of Africa

dissabte, 20 d’agost del 2011

Bodes d'or de Pere a #LaLiraAmpostina

Amposta: 50 anys de Pere a la LiraAhir al cercavila a més d'anar a donar la benvinguda a un parell de músics, la Lira vam anar a agrair a Pere "lo dels plats", els seus 50 anys des de que va sortir a la banda. Bodes d'or a la Lira que no tothom pot celebrar. Pere, a més d'agrair aquests anys a la seva dona, a la seva família, als diferents directors que ha tingut, en particular a Octavi, i a la Societat en general, ha tingut un record per a qui li va ensenyar moltes coses i que avui ja no és entre nosaltres. Parlo de Batiste Pons, conegut com Culon. Me'n recordo d'ell, tocant el bombo, als assajos just on ara hi ha els trombons, a sota del rellotge. Amb un caràcter fort però, molt bona persona. Me'n recordo encara que va ser ell el primer músic a qui vaig acomiadar en el seu enterrament, tocant amb la banda, mentre m'anaven caient les llàgrimes.

Pere, en un acte que l'honora, n'ha tingut un record. Felicitats Pere i, com ha dit Octavi, gent com tu són exemple per a les noves generacions de músics.

  Creative Commons License + GNU FDL

dijous, 18 d’agost del 2011

Concert de #FestesMajorsAmposta2011 #LaLiraAmpostina

Amposta: concert a la Plaça - preparatsFa menys d'una hora que acabava el concert de la Plaça, el concert de les bandes ampostines, la Filha i la Lira, que se celebra cada any per Festes Majors. És la cita musical més important de l'any a la nostra ciutat. La rivalitat sana, la competència, fa que aquest concert sigui diferent dels altres. Totes dues bandes al màxim per fer-ho el millor possible. I el resultat es nota.

Aquest ha estat un any dur. No ha acabat encara però, m'atreviria a dir que el més fort ha passat, o acabarà de passar diumenge vinent, amb el festival de bandes de la Lira. Belmonte, un concert de Primavera que exigia molt de treball, el concert de Serrat, els "bolos" de cada estiu, i el programa de Festes Majors, són fites de la Lira el 2011 que han suposat molt de treball personal i d'equip, amb un resultat satisfactori. Acabat el concert et sents cansat i reconfortat a la vegada, exhaust i eufòric. Orgullós de ser de la Lira, de ser d'Amposta, de fer música.

D'aquí unes hores comencem els cercavila, recollint el testimoni de la Filha. És una de les millors formes de participar de les Festes, posant-hi la música. Bones Festes i bona música!

Creative Commons License + GNU FDL

dissabte, 13 d’agost del 2011

El rumor sobre el Ramadà a #Amposta #xenofòbia

Segons llegeixo a La Via Augusta, el rumor que havia escampat que els musulmans estan celebrant el Ramadà al pabelló de fires i que per això es fa el ball a les antigues piscines, i que és fals, l'està difonent amb uns pamflets el regidor de PxC a Amposta. Si això és cert s'està traspassant la llibertat d'expressió per fomentar la xenofòbia, un cop més, i amb impunitat. No pot ser que uns partits siguin mirats amb lupa a l'hora de concórrer a les eleccions i altres no tinguin gaires entrebancs per tirar endavant. No pot ser que algú difongui mentides que a més fomenten confrontació entre sectors de la societat i que no passi res de res.

Creative Commons License + GNU FDL

divendres, 12 d’agost del 2011

La Revista #Amposta, comencen les #FestesMajorsAmposta2011

2011-08-12 20.49.28Durant els propers 10 dies ens acompanyarà a casa la Revista Amposta, el número de Festes Majors, dient-nos cada dia quins actes es fan. Aquest any el número és més prim que altres, crec. El programa, les pubilles i algunes entrevistes. Enrere queden aquelles revistes de Festes que eren un totxo important. 1,60 euros.

Segons el programa de bous, escrit en mode telegràfic -sembla que tal com va arribar es va publicar-, ja no hi ha bous capllaçats. Algú ha decidit que ara es diu "bou corda". Anècdota. Al programa que hi ha al web, el segon dissabte de festes al programa de bous s'ha rebatejat com disapte.

El programa d'actes no taurins inclou, com altres anys, les activitats dels bars per atreure clients, entre elles aquest any el visionat del partit d'anada de la Supercopa d'Espanya entre Madrid i Barça. Un visionat que en la primera versió del programa que es va penjar al web de l'Ajuntament estava fins i tot remarcat respecte la resta d'actes del programa. Bous i futbol, el pa i circ i el pau i bous del segle XXI. Ep, i qui tradicionalment esperava el dia de les havaneres, el primer dissabte de festes, aquest any s'han passat a dimarts la nit.

Acabo. Penso que el contingut de la Revista Amposta no justifica el seu preu. De fet, penso que no és normal que una publicació quinzenal de l'Ajuntament per informar la ciutadania, amb notícies sobradament conegudes pel desfasatge entre els esdeveniments i la publicació de la revista, sigui de pagament. La Revista Amposta hauria de ser gratuïta i cercar models alternatius de finançament.

Creative Commons License + GNU FDL

Aniversari de Maria Jesús

Avui Maria Jesús fa anys. Per això també la felicito des del bloc i ho faig amb aquest video de The Cure, molt adequat avui divendres.

T'estimo!


Creative Commons License + GNU FDL

dijous, 11 d’agost del 2011

#Amposta capital comercial

Amposta: nous anuncis a les faroles en campanya electoralTambé durant la campanya electoral va començar una altra campanya, la que duu per eslògan "Amposta capital comercial de les Terres de l'Ebre". Uns cil·líndres que forren algunes faroles i uns cercles pintats al terra a les voreres per tota la ciutat, 20.000 euros en una primera fase del projecte. Alguns políticament correctes no diuen que la iniciativa no els agrada i la recolzen si ha de servir per alguna cosa. Jo penso que la campanya ratlla el qualificatiu de "cutre", a més de ser una inversió discutible. Les pintades al terra quant de temps duraran ben visibles? Els cil·lcíndres a les faroles són molt més amples que aquestes, es veuen els cargols que els enganxen a terra i fins i tot en algunes alguna falca de fusta per equilibrar-les. En altres ciutats s'han fet iniciatives de comerç de ciutat igual de visibles i amb millor imatge. És una opinió personal.

Creative Commons License + GNU FDL

El nou CAP d'#Amposta

Amposta: Cartell del nou CAP en campanya electoralDurant la passada campanya electoral de les municipals CiU va presentar les obres del nou CAP. El cartell el féu treure la Junta Electoral per estar en campanya. CiU va queixar-se de la denúncia que va propiciar la retirada i van presumir de projecte i de finançament. Fins i tot quan el govern català va parlar de no fer el nou hospital de les Terres de l'Ebre es parlava de posar diners amb el mateix consorci que ha de fer el nou CAP a la ciutat.

Fa poc en una entrevista -crec que a la tele- l'alcalde va dir que ara mateix no hi ha diners per fer-lo. En canvi durant la campanya es va posar un cartell que ve a dir que les obres començaran de forma imminent. No cal dir res més, no?

Creative Commons License + GNU FDL

dimecres, 3 d’agost del 2011

#bous Salvatjada a Inca

El PACMA ha penjat un video de la mort d'un bou a la plaça d'Inca el passat 31 de juliol. El bou s'havia trencat una banya xocant contra la barrera i van decidir sacrificar-lo. Primer, des de la barrera intentaven matar-lo i després, en veure que no podien, l'empresari de la plaça va sortir a matar-lo ell, en dos intents. I en el segon intent el bou cau entre glopades de sang. Unes imatges impactants que desacrediten qualsevol defensa de les "corrides" com patrimoni cultural o com a art. És un cas extrem però, no per menys extrems les "corrides" no deixen de ser tortures fetes espectacle. No entenc com des del territori els defensors dels correbous s'entesten a defensar la Fiesta Nacional.



Creative Commons License + GNU FDL