Hem estat tot el cap de setmana escoltant les meravelles de l'Escola 2.0. A Catalunya els alumnes tindran ordinador portàtil, que es podran endur a casa, amb un sistema de supervisió per saber quin ús se'n fa fora dels centres, i serà finançat per la Generalitat amb 150 euros. Si el model de base seleccionat és de 300 euros, aleshores les famílies hauran d'assumir el cost de 150 euros. Sorpresa. Llegeixo que Catalunya és l'única autonomia on les famílies no tindran l'ordinador de forma totalment gratuïta.
No se'ns diu encara quin sistema operatiu ni quin programari inclouran aquests portàtils. Em pregunto si seran portàtils o ultraportàtils. En aquest segon cas, dubto molt que siguin una bona opció, perquè ergonòmicament no crec que siguin un exemple per seguir.
Es diu que comencem a anar cap a l'escola sense llibres, que els pares podran deixar de pagar sumes importants de diners en llibres en començar el curs. Però, em pregunto si això significa que s'opta per materials educatius lliures, o bé si es continua amb la línia de materials educatius tancats, en mans de les editorials. I que consti, les editorials poden participar perfectament en l'encàrrec d'elaborar, o de liderar l'elaboració de materials educatius lliures.
Per cert, la UOC prepara un projecte de continguts digitals per a tothom.
+ GNU FDL
3 comentaris:
La meva filla gran tindrà ordinador portàtil a l'Institut de Calafell. No puc estar més d'acord amb l'ús d'eines digitals en l'educació, però em disgusta una mica la forma en què s'està implantant.
No ho dic únicament perquè a Catalunya pagarem el beure i afortunadament 150 euros no em venen d'aquí. Ahir vaig estar a la reunió d'inici de curs i em vaig decepcionar bastant. El projecte té un munt de febleses. Per exemple, els ordinadors aniran amunt i avall i no tenen una simple assegurança contra robatoris. Els professors que et "venen" el producte no poden contestar bona part de les preguntes més esperables dels pares, llevat d'assegurar per activa i per passiva que no cal patir pel messenger ni perquè els nois i noies es baixin coses rares.
És més, tot i estar d'acord amb el tema, no m'agrada que es plantegi "manu militari". Això és així i ja està. És un tema de filosofia. Això del 2.0 no era una forma de fer les coses diferents? No era compartir el coneixement i distribuir-lo en horitzontal? Doncs ahir vaig veure que serà un coneixement distribuït en vertical, això sí amb mitjans digitals.
Penso que, en una escola necessitada de recursos, la distribució massiva d'ordinadors entre els alumnes potser és una decisió innecessària. Però, no vol dir que no em semble bé implantar l'ús d'ordinadors generalitzat, si no que potser no cal un portàtil per alumne, almenys no mentres no deixem de veure que falten diners per a tot.
Això del 2.0 és moda. Etiquetes per ser més "cool", per no dir cul. Molts dels que parlen de 2.0 no saben d'on ve tot això. Però, queda bé.
Creació de coneixement de forma col·laborativa i amb llicències lliures seria una veritable revolució i una aposta real per una nova escola. Però, les editorials tenen interessos que estic segur que volen conservar, ni que sigui amb conceptes reciclats per a l'àmbit electrònic. Per tant, de moment no crec que hi hagi, ni creació col·laborativa ni llicències lliures.
Evidentment, els continguts seran d'editorial. I em fa la impressió que per a moltes ments pensants de l'Administració, fer les coses amb Linux ja és el súmmum de la modernitat. Que, per cert, dir que ho fas amb Linux queda de conya, encara que, per sí mateix, no vulgui dir ben bé res. Quan aprendrem que les eines són això precisament, és a dir, eines o instruments per a fer quelcom i no fins en elles mateixes?
Publica un comentari a l'entrada