divendres, 30 gener de 2009

Els horaris de les estacions de tren

La foto adjunta és el nou horari de l'estació de tren de l'Aldea, sobre el qual vaig parlar en aquest bloc a finals d'octubre de l'any passat. Avui La Veu de l'Ebre publica en portada una imatge de l'estació de tren de Tortosa buida, perquè tanca dues hores abans que fins ara, deixant sense servei els usuaris dels trens que passen després de tancar.

Una nova mala notícia per als usuaris de ferrocarril. No recordo però -demano perdó si m'equivoco-, una portada semblant quan això va passar a l'Aldea, avui dia l'estació principal de les Terres de l'Ebre, en una zona aïllada del nucli urbà, on després de quedar tancada l'estació a la nit, encara passen 4 trens. Si dins de Tortosa ja és incòmode i genera sensació d'inseguretat esperar-se a les andanes, a l'Aldea això no és menys incòmode i es ve patint des de l'octubre.

Creative Commons License

La culpa de la ventada

El temporal de vent del cap de setmana porta cua. Polítics i mitjans cerquen culpables. El govern català, quins partits van atacar Artur Mas quan era Conseller en Cap i Catalunya es va paralitzar per una gran nevada, ara no vol acceptar que allò que li critiquen és anàlog a la nevada d'aleshores. Oportunisme de l'oposició? Sí. Que els paguen amb la mateixa moneda, també.

Allò que no és admissible és que acabin rebent els meteoròlegs per tot allò que ha passat, per no haver avisat de la gravetat del temporal. Primer, perquè la previsió meteorològica es basa en el càlcul de probabilitats, no en certeses. Segon, perquè ha hagut danys que probablement podien evitar-se amb una normativa més dura. I, tercer, cal recordar que els meteoròlegs divendres avisaven de l'alerta per cicló al País Basc i de forts vents, de 120 o 150 Km/h a Catalunya. És fàcil però, cercar un boc expiatori per no acceptar descoordinacions i actuacions que en altres temps es van criticar.
Creative Commons License

dijous, 29 gener de 2009

Dropbox

Via Jesús Ferré he conegut el servei de compartició d'arxius en línia Dropbox. Les seves característiques es troben explicades en un tour al web.

Per utilitzar Dropbox cal descarregar-se una aplicació client per a Windows, Mac o Linux. El primer cop que s'executa, i si no teniu usuari, procedirà a registrar-vos com usuari del servei. A partir d'aquí es poden compartir fitxers i carpetes com en un entorn de descàrrega P2P, es mantenen els fitxers sincronitzats com en un sistema de control de versions, etc. La connexió per transferir els fitxers es fa via SSL i els continguts es xifren amb un algorisme de clau simètrica AES 256.

Una eina que cal provar.

Actualització: Una comparativa de diferents sistemes d'espai de disc en línia a la revista Consumer.

Creative Commons License

Les xarxes socials guanyen usuaris amb la crisi

Fa un temps, quan algú cercava feina acudia a Infojobs per actualitzar el seu currículum i analitzar les ofertes de feina de forma regular. Sembla que la tendència -segur que complementant Infojobs, Monster i altres- és crear o actualitzar el perfil professional en línia, a través de serveis de tipus xarxa social com LinkedIn, Xing -aquesta darrera va adquirir Neurona fa un temps- o també Facebook i MySpace, per exemple. Així ho comenta una notícia del 3cat24.

Amb LinkedIn i Xing el servei és gratuït, excepte algunes opcions de pagament, com veure qui ha consultat el propi perfil. Aquesta opció és prou interessant per si esteu cercant feina, algú amb qui col·laborar o algú a qui contractar, de forma que permet contactar-hi directament. Imagino que aquest és el motiu de no fer-la gratuïta. Amb aquestes xarxes es poden sol·licitar recomanacions que s'afegeixen al perfil professional, es poden sol·licitar professionals concrets de forma indirecta a contactes comuns, es poden establir grups d'usuaris com en altres xarxes, etc.


Creative Commons License

Qui està mirant el teu perfil de Facebook?

Segur que si utilitzeu Facebook us haurà arribat la invitació per afegir-vos al grup d'usuaris que us permetrà saber qui mira el vostre perfil de Facebook. Però, és cert que es pot saber qui mira el vostre perfil? La resposta és no.

Una cosa que us ha de fer sospitar és entrar al grup i veure que la descripció del grup no té res a veure amb el seu nom -un cop em va passar que es tractava d'una campanya sobre el tercer món-, o que després de la descripció indicant els passos per aconseguir saber qui visita el teu perfil, et trobes elements publicats que fan pinta de publicitat.

D'altra banda, la política de privacitat de Facebook impideix que això pugui ser així, doncs en els casos que Facebook utilitza informació personal sense el coneixement dels usuaris ho fa sense identificar-los.

Mashable publicava un article sobre el tema el mes de desembre, referint-se a publicitat de tipus black hat a Facebook. Aquest tipus de publicitat, com podeu veure a SEO Marketing Tools, està relacionada amb l'engany als motors de cerca per aconseguir un millor posicionament en les cerques. Es tractaria doncs, d'una espècie de black hat però, traslladada al Facebook, amb la finalitat d'aconseguir un grup popular que permeti aplegar moltes adhesions per a una causa o per publicitar un negoci. Potser es podria qualificar una forma nova de spam: els grups brossa de les xarxes socials.

Què passa un cop t'afegeixes al grup enganyós? No ho sé, doncs no m'hi he afegit. Imagino que et poden començar a enviar publicitat, a través de l'enviament de missatges al grup; es poden recollir les dades personals -adreça electrònica- dels membres del grup per enviar correu brossa posteriorment,...

Per tant, igual que amb el correu brossa, millor ignorar aquestes invitacions a grups que no serveixen per allò que diuen, no sigui que després ens penedim d'haver-hi entrat.

Creative Commons License

dimecres, 28 gener de 2009

El crèdit de Zapatero

El programa Tengo una pregunta para usted porta cua. Zapatero va negar haver promès la plena ocupació i va esquivar la crítica per la venda d'armes d'Espanya a països que maten innocents amb elles. El diari El Mundo pregunta avui si va convèncer Zapatero a l'esmentat programa o no. Crec que la majoria que ha votat que no, no és únicament gent partidària del PP sinó que Zapatero ha fet que les adhesions contra la seva política vagin creixent.

Si bé el PSOE ha tirat endavant que el PP potser no hauria tirat endavant -llei de la dependència, per exemple-, ha desil·lusionat en altres aspectes. La mateixa llei que poso d'exemple, podria considerar-se una desil·lusió per la part relacionada amb el finançament i la factibilitat de totes les ajudes que suposa. L'Estatut de Catalunya, amb la promesa de donar suport al text que sorgís del Parlament i el posterior desengany pel canvi de postura, ara amb la no concreció del finançament català; la negació de la crisi fa un any, crisi que tenim aquí; la "xuleria" respecte d'altres països veïns quant a la situació econòmica i ara patint la crisi com qui més,... Zapatero ha perdut el crèdit en un dels punts més importants d'un govern, l'economia.

Creative Commons License

dimarts, 27 gener de 2009

L'aube de la descàrrega, víctima de la ventada a Amposta

Amposta: L'aube de la descàrrega arrencat pel ventAixí ha quedat l'aube de la descàrrega després del temporal de vent del cap de setmana. Arrencat des de l'arrel i tombat al lloc on s'aixecava aquest antic arbre monumental. Podeu veure com era en aquesta altra foto de Flickr: http://flickr.com/photos/manelzaera/2169036516.

Creative Commons License

Zapatero a TVE

Si no vau veure el programa Tengo una pregunta para usted ahir a La 1 de TVE, podeu veure el programa complet a la mediateca de l'ens públic. M'ha agradat que un dels videos destacats del canal de YouTube de RTVE sigui un sobre la pregunta relacionada amb la venda d'armes i la hipocresia davant dels conflictes armats, on les armes venudes per Espanya contribueixen a les morts d'innocents.

Com escoltava a RAC 1 aquest matí, es va parlar molt de la crisi econòmica però, no es va abordar un altre problema econòmic, el finançament autonòmic i, concretament el català. No hi havia ningú que volgués parlar-ne o no es va considerar oportú seleccionar cap pregunta sobre el tema?

D'altra banda, Zapatero va insistir a dir que no havia enganyat ningú sobre la inexistència de la crisi quan, l'any passat la negava i deia que hi havia desacceleració. A ningú no se li escapa però, que ja aleshores la crisi, si no existia, era evident que arribaria, per sensacions que podíem tenir i pels avisos que arribaven dels analistes econòmics. Crec que Zapatero es passa d'optimista negant l'evidència molts cops i això arriba un moment en què et treu el crèdit que puguis tenir. Les eleccions de l'any passat van ser un vot de confiança, potser un vot de por perquè no governés el PP. Però, aquest vot de confiança dubto que es repeteixi si continua negant-se la mala situació econòmica. Part del crèdit ja l'ha perdut, amb les llargues que ha donat el govern espanyol a resoldre el finançament català.

Creative Commons License

Polònia, brutal!



El programa sencer: http://www.tv3.cat/videos/982679.
Creative Commons License

dilluns, 26 gener de 2009

Participar del sistema sense estar-hi d'acord

Ahir escoltava a la ràdio declaracions de José Zaragoza (PSC) sobre la candidatura per CiU a les eleccions europees de Ramon Tremosa. És més, la setmana passada alguns mitjans ja van treure notícies relacionades amb el contingut d'aquestes declaracions. Resumint, d'una banda CiU presenta un candidat independentista, o almenys altament sobiranista, i de l'altra, CiU presenta un candidat que va votar contra la constitució europea.

No votaré CiU però, no per això no puc deixar de contradir les paraules de Zaragoza i les notícies manipuladores sobre Tremosa. Espanya ha tingut un president del govern durant 8 anys -Aznar- que no era partidari de la constitució espanyola ni del sistema autonòmic. No per això quedava invalidat per participar del sistema que havia sortit refrendat el 1978. ERC va demanar el "no" per a l'Estatut de Catalunya però, un cop aprovat, l'aplica, com ha de ser. I trobaríem tants de casos de polítics i de partits que estan contra una legislació o un sistema política implantant però, que l'acaten i en participen, que les declaracions de Zaragoza es desqualifiquen elles mateixes. Que CiU es radicalitza? Sabem que dins de CiU -igual que dins del PSC- hi ha vàries sensibilitats, des de les més sobiranistes fins les que de vegades fan associar la coalició amb la Lliga de Cambó però, que ara la tendència sigui més cap a un costat i altres cops cap a l'altre, no és motiu per pensar que CiU es radicalitza. CiU actua segons una estratègia per aconseguir més vots, o arrencar-los a ERC. Altres lectures em semblen, venint de qui vénen, també pura estratègia per contrarestar-ho.

Creative Commons License

La velocitat a l'AP-7

Potser sóc pesat però, hi ha coses que són incomprensibles i insisteixo a parlar-ne. La incomoditat d'unes obres com les de l'ampliació de l'AP7 entre El Vendrell i Vilaseca, o les que hi ha arribant a Girona, probablement sigui inevitable. Per tant, d'entrada cal comprensió pel temps en què caldrà patir circulant per l'autopista.

És cert però, que aquestes obres s'eternitzen i també que el preu de pas per l'autopista continua sent el mateix que si estigués en perfectes condicions la via. Circular a 80 Km/h durant un bon grapat de Km i durant ja fa molt de temps, hauria de tenir la corresponent compensació.

D'altra banda, la velocitat que s'ha d'entendre que és per preservar la seguretat dels vehicles i de les persones que treballen en les obres d'ampliació, hi ha trams que clarament hauria de poder ser major, ni que sigui de 100 Km/h. Arribant a Tarragona en sentit sud, per exemple, hi ha un tram de 3 carrils, el mateix que abans de les obres ja era de 3 carrils, i on has de fer la pujada a 80 -qui respecta els senyals-. Al llarg del trajecte hi ha punts on la variabilitat de velocitat per obres hauria de ser possible.

Penso quan demano això, en la carretera N-340, on la velocitat màxima permesa és de 100 Km/h, amb 20 Km/h més si s'adelanta, i on alguns trams són més perillosos que altres de senyalitzats a 80 Km/h a les obres de l'AP7. No demano pujar el màxim a tot arreu sinó aplicar la lògica.

Creative Commons License

divendres, 23 gener de 2009

Manual de Scribus

Algun cop he parlat de l'eina d'autoedició Scribus, programari lliure multiplataforma. Si cerqueu manuals, Antonio Cobo en té un a la xarxa en castellà, disponible en PDF o a través de Scribd. També podeu trobar un manual publicat per la revista Linux Magazine en tres parts: [1], [2] i [3].

Creative Commons License

Xgil, agregador social sobre tecnologia de Baquía

Baquía ha posat en marxa un agregador social (tipus Digg o Menéame) sobre tecnologia. El seu nom és Xgil i el podeu trobar a http://www.xgil.com.

Un aspecte que m'agrada és el fet que en comptes que les entrades siguin enviades pels usuaris, com passa amb Digg o Menéame, el portal té una llista de blocs dels quals obté les entrades publicades i posteriorment es poden ordenar per popularitat. Qualsevol persona pot inscriure el seu bloc, sempre que escrigui dues entrades diàries i que el seu contingut sigui majoritàriament sobre TIC.

Creative Commons License

dijous, 22 gener de 2009

Aeroports

Escepticisme és la paraula que definiria l'actitud dels agents socioeconòmics ebrencs respecte del pla d'aeroports de la Generalitat. Jo també comparteixo escepticisme i em sumo a l'argument de la irracionalitat d'una proposta d'aeroport a Roquetes quan a les Terres de l'Ebre no s'aturen els trens Euromed. Sí que les administracions implicades són diferents però, des del punt de vista ciutadà la incongruència és la mateixa -algun dia s'hauria de parlar del final d'aquest repartiment de medalles o culpes, quan l'administració hauria de ser una per a la ciutadania-.

Creative Commons License

Quant a les delegacions exteriors de la Generalitat

Francesc de Carreras publica un article d'opinió avui a La Vanguardia sobre les delegacions de la Generalitat a l'estranger. En ell critica aquestes delegacions pel seu caràcter polític i la seva poca eficàcia en relació a la despesa pública que requereixen. Si bé puc discrepar de la ideologia de l'autor quant a la independència de Catalunya o el federalisme d'Espanya, no discrepo en la reflexió que les "ambaixades" de la Generalitat en època de crisi donen la imatge de despesa innecessària que cerca efectisme polític. Semblen, per dir-ho d'una altra manera, la joguina de Carod. Què penseu?

Creative Commons License

Creative Commons Attribution a la Casa Blanca

El web de la Casa Blanca ha canviat la protecció de la propietat intel·lectual dels seus continguts amb l'arribada d'Obama -una lliçó per al govern català i espanyol, molt predicar i poc actuar des del principi-. La Tafanera es fa ressò d'una entrada -amb títol imprecís, tot sigui dit- de Russi web, la qual fa referència al bloc d'Enrique Dans on parla dels gestos d'Obama en arribar a la presidència dels EUA.

Per defecte els continguts del web de la Casa Blanca es publiquen amb una llicència Creative Commons Attribution 3.0. Aquesta és una llicència lliure sense copyleft, la qual permet fer qualsevol ús dels continguts amb l'únic requeriment de reconèixer l'autoria dels mateixos. Arribar i moldre. A veure quan veurem polítics a Espanya i a Catalunya que mostrin amb fets tot allò que prediquen mentres no governen o quan arriben les eleccions.

Creative Commons License

El cabal mínim de l'Ebre, més baix que el del pla de conca actual

Km 0 del transvasamentUna de les notícies de la setmana està relacionada amb un informe de la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE), on hi ha una proposta de cabal mínim per al riu Ebre de 88,58 m3/s, per sota dels 100 fixats en l'actual Pla Hidrològic de la Conca de l'Ebre. Quan les peticions són a l'alça aquesta xifra sembra l'alarma a l'Ebre. Segons explica la CHE i segons es pot llegir en la mateixa informació, més enllà del titular, aquesta proposta forma part de la informació prèvia a la redacció del nou pla de conca. No per això deixa d'alarmar que es pugui posar sobre la taula.

Creative Commons License

dimecres, 21 gener de 2009

L'era dels EROs

Ahir s'afegien Medesa i Indo a la llista d'empreses que presenten expedients de regulació d'ocupació (ERO) a les Terres de l'Ebre i a Catalunya. Avui s'ha sabut que a Vilafranca del Cid (Castelló) l'empresa Marie Claire també presenta un ERO. S'hi uneixen un bon grapat d'empreses més arreu del país. La crisi sembla que és el motiu però, és també inevitable pensar en l'oportunisme de la mesura per part d'empreses que poden veure una via d'acomiadament fàcil de treballadors. Cal que l'administració es miri amb quatre ulls els expedients. Potser algun dia haurem de fer una llista d'empreses que han contribuït a fer gran la llista de l'atur i prendre alguna mesura, diguem-li de boicot, diguem-li nova variable per valorar si el seu producte l'hem de comprar o no, a banda del preu i de la qualitat.

Creative Commons License

Discriminació per nom

He escoltat a la ràdio que la portada del dia del Diari de Tarragona informava que l'Ajuntament de Tarragona becarà les nenes que neixin el 2009 i que es diguin Tecla, com la patrona de la ciutat. Com que el diari no facilita l'accés a la informació del dia -almenys no ho fa àgil- he cercat i he trobat la referència a l'AVUI. El bloc del Capità Tarragona també en parla en to crític. Les nenes que es diguin Tecla nascudes el 2009 seran becades per a llibres i per als estudis durant tota la carrera escolar. Em sembla discriminatori per a les nenes i nens que no entren dins d'aquests requeriments. Imaginem l'Ajuntament de Tortosa becant les nenes que es diuen Cinta, o el de Barcelona les que es diuen Mercè o Eulàlia, o la Generalitat becant les Montserrat o els Jordi.

Té cap sentit això? No és populisme? No seria més just, si hi ha diners, ampliar les beques amb uns criteris menys discriminatoris?

Creative Commons License

Arriba Obama

Alguna cosa ha canviat? Ahir semblava que sí. Sembla que sí. Milions de persones assistint en directe al jurament del càrrec, llàgrimes als ulls, festa general,... Obama és l'esperança que els EUA deixin de ser la policia del món, l'imperi que fa i desfà sense que ningú li digui res. Això el futur ho dirà i la història ho jutjarà. De moment, les lleis en revisió de l'era Bush queden sense efecte i els tribunals de guerra dels presos de Guantànamo aturats. És un bon punt de partida. Hi haurà qui voldrà establir paral·lelismes amb el canvi d'Aznar per Zapatero. Paral·lelismes inevitables. Paral·lelismes interessats. Tan de bo Obama li doni una lliçó a Zapatero de compliment d'allò que es promet. No s'hi vala complir al principi i després anar modulant el discurs segons vénen les coses, com si allò promès no existís -diguem-li Estatut, per exemple-.

El web de la Casa Blanca s'ha renovat només arribar-hi Obama. La Casa Blanca ara té un bloc. Ja l'anomenen el primer President 2.0 -quina mania-. Estic segur que la constància en l'ús de la xarxa per mantenir el contacte amb la societat no desapareixerà, com passa amb els polítics de casa nostra. El temps dirà.

Creative Commons License

ADSL amb Vodafone

Avui he passat a recollir el material de Vodafone per connectar-me a Internet: router, mòdem HSPA per USB i mòbil per al número fix i el mòbil assignat. Durant els primers dies/setmanes navegarem amb 3G, sense pagar, fins tenir la línia ADSL activada. La configuració, senzillíssima. Et diuen que instal·lis el programari del CD però, com sovint passa, no és necessari. Simplement connectes el router a l'alimentació elèctrica, el poses en marxa, cerques la xarxa sense fils del router, accedeixes introduint la contrasenya WPA que té (indicada a la part de darrera, junt amb la IP i usuari i contrasenya per defecte), introdueixes el mòdem HSPA al router per navegar, i llestos. En menys de 15 minuts estàs navegant.

De moment la cosa pinta bé. Si canvio d'opinió, que espero que no, ja ho sabreu.

Creative Commons License

dimarts, 20 gener de 2009

Issuu

Aquest és el primer document que pujo per provar Issuu. L'he pujat a partir del document que tinc penjat a Google Sites. La pujada des de Linux falla. Amb altres sistemes no hi ha problema.
Creative Commons License

2 anys de govern d'Entesa

Dissabte ERC celebrarà a Tortosa els 2 anys de govern d'Entesa a Tortosa. No vull ser negatiu ni vull apuntar ERC per fer-ho. Si ho fes algun dels altres partits igualment en parlaria. Em sembla que és una celebració totalment innecessària. Celebrar 2 anys de govern com una gran fita històrica no té cap sentit. Ho hauria de celebrar el govern, no un partit del mateix, per començar però, a més, celebrar aquests 2 anys és com celebrar un fet insòlit, un esdeveniment memorable. I crec que formar govern, en aquestes alçades, no hauria de ser un fet tan assenylat.

Dos anys de govern es poden celebrar però, també cal fer autocrítica i repassar els problemes que ha hagut i que hi ha. I no s'han d'obviar aquells que corresponen a departaments que no pertanyen a ERC, perquè el govern és un equip de tres i els problemes i els èxits són de tots.

És el problema dels governs d'esquerres o només passa a Espanya i Catalunya, que les esquerres insisteixen a agitar els sentiments pensant-se que amb això ja està tothom content?

Creative Commons License

dilluns, 19 gener de 2009

Les 4 columnes de Puig i Cadafalch

L'AVUI informa que a la tardor Montjuïc tornarà a lluir les 4 columnes jòniques en homenatge a la catalanitat dissenyades per l'arquitecte Puig i Cadafalch, i enderrocades sota la dictadura de Primo de Rivera. El projecte suposarà 3 milions d'euros segons la notícia.

Em pregunto si és necessari tornar a construir les columnes. Si fos restaurar-les parlaríem d'una altra cosa. No només no seran les originals sinó que a més no estaran al mateix lloc que aquestes. Quant a gust, no m'agraden les imatges de les columnes de quan encara estaven dretes i, com que la ubicació tampoc no serà gaire diferent, diria que tampoc m'acabaran agradant ara.

La construcció de les columnes, reivindicada algun cop per lectors a la revista Sapiens, em sembla un clar acte d'agitació sentimental, de la qual anem sobrats els darrers anys a Catalunya. En nom de Catalunya es pot emprendre qualsevol projecte, sota pena de ser titllat d'anticatalà si et mostres contrari.

Creative Commons License

Mobbing rural

El telenotícies d'ahir de TV3 es feia ressò de la denúncia que fa el sindicat de Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya (JARC) per la pressió que en les zones rurals es fa sobre pagesos i ramaders. Els passos ramaders -lligallos- cada diavan disminuint, a causa de la construcció de noves carreteres, del creixement urbanístic, etc. Les persones que es compren segones residències en localitats rurals, no s'adapten a la forma de viure-hi i acaben queixant-se per sorolls i olors habituals i normals del lloc.

Silenciar esquelles, silenciar campanars, eliminar l'olor dels fems,... És molt trist que siguem culturalment tan limitats de no saber adaptar-se al lloc on es va i voler imposar la forma de vida de la ciutat. Per estar tranquil i sense soroll potser millor anar de balneari abans d'anar a pertorbar la forma de vida de les poblacions rurals. D'altra banda, això no és res més que una conseqüència dels bons ulls amb què els ajuntaments d'aquestes poblacions, petites, els quals veuen una font important d'ingressos amb la construcció de segones residències. Potser amb el pet de la construcció s'ho mirin més. I si el conseller Ausàs compleix amb allò que apuntava, un cop aprovat el nou finançament, s'abordarà el finançament dels municipis.

Creative Commons License

Com triar un disc dur multimèdia (annex)

No volia deixar de comentar algun aspecte més a l'hora de triar un disc dur multimèdia. A banda de comprar un aparell complet, com els que vaig comentar la setmana passada, hi ha alternatives.

Hi ha fabricants que a més de vendre el disc dur multimèdia, venen també el reproductor multimèdia, és a dir, la carcassa, sense disc dur, de forma que si teniu un disc dur de 3,5" podeu inserir-lo a la carcassa i utilitzar-lo amb el reproductor. Cal que tingueu en compte però, que si el disc dur que teniu no té prou capacitat no us n'adonareu que ja s'haurà omplit. També cal tenir en compte que el tipus de connexió del disc dur ha de ser compatible amb la de la carcassa (IDE, SATA,...).

Alguns fabricants, com Iomega ofereixen una altra opció, com és un aparell amb les funcions de reproductor multimèdia, el qual es connecta per USB al disc dur extern que tingueu i via video compost, per components, per euroconnector, etc., es connecta a la televisió per reproduir-hi els continguts del disc. Iomega ven el producte Screenplay TV Link. Imagino que altres fabricants tindran l'equivalent.

Encara hi ha algunes opcions més. Es pot combinar un disc dur multimèdia com els comentats en aquesta sèrie d'entrades amb un dispositiu de compartició en xarxa que combini wifi i disc dur -com el Timecapsule d'Apple o l'ASUS WL-700gE-. També es pot adquirir un producte més car i amb menys capacitat com l'Apple TV, tot i que en el seu moment ja van sortir alternatives al producte.


Creative Commons License

L'estació de l'Aldea, Renfe

Estació de l'AldeaEl mes de novembre comentava al bloc que l'estació de l'Aldea tanca al públic a les 21:50h, deixant sense accés a les dependències a viatgers i persones que els esperen dels 4 trens que passen per l'estació més tard d'aquesta hora. Divendres vaig anar a esperar l'arribada del tren que ve de Barcelona a les 20h, i vaig veure que la taquilla estava tancada per vaga. Em van fer gràcia les recomanacions en un paper posat a la taquilla. Pensant potser que tothom qui viatja veurà aquell paper, anuncien la vaga i recomanen comprar els bitllets fora de l'horari de vaga o en les màquines expenedores. Renfe hauria de tenir en compte que algunes estacions, com la de l'Aldea, no tenen màquines expenedores. De fet, l'única màquina expenedora que hi havia cada dos per tres estava fora de servei.

Per informar no serà. La taquilla està plena de cartells informatius. Un d'ells sobre un tema que no és nou però, no per això no deixa de ser indignant. Els trens de mitja distància no admeten pagament amb targeta. Mentrestant, els de llarga distància sí que l'admeten i, els trens de la xarxa de rodalies de Barcelona també. Que ens expliquin per què no unifiquen criteris i permeten les targetes a tot arreu.

Avui he anat a l'estació i he anat un moment al bar per demanar una aigua. Allí estaven dos vigilants fent-se el cafè i fumant. Vigilant. Un bar d'estació, petit, amb un ambient carregat en alguns moments pel fum del tabac, sense tenir en compte que havent espais a l'aire lliure per fumar, impedeix que algunes persones hi entrin per fer un cafè -per dir alguna cosa- mentres esperen el tren o algun viatger.

Creative Commons License

divendres, 16 gener de 2009

Al Jazeera publica continguts amb llicències Creative Commons

Via Vilaweb m'assabento que la cadena de televisió Al Jazeera publica les imatges de Gaza amb llicència Creative Commons Reconeixement 3.0. Això significa que aquestes imatges es poden utilitzar sense restriccions, amb l'única condició de reconèixer l'autoria de les mateixes.

Les imatges es troben en un magatzem de material llicència, segons indica el web, amb diferents llicències de Creative Commons (CC): http://cc.aljazeera.net. Segons Vilaweb, Al Jazeera és la primera cadena de televisió que impulsa la publicació de continguts amb llicències CC.

El video que acompanya aquesta entrada es troba publicat a blip.tv amb la llicència CC Reconeixement 3.0 d'on també amb aquesta llicència es pot descarregar per publicar-lo en altres llocs, editar-lo, etc.

Creative Commons License

Com triar un disc dur multimèdia (i II)

Per triar un disc dur multimèdia cal plantejar-se primer quants diners es volen pagar. Els aparells de qualitat mitjana es troben aproximadament entre els 100 i 200 euros, pam dalt, pam baix. A partir d'aquí, amb una cerca de productes segons característiques s'acaba de fer la tria.

Una possible forma de seleccionar el producte pot ser:
  • Capacitat del disc
  • Reproductor o reproductor i gravador?
  • Connexió USB, Ethernet, Wifi?
  • Tipus de sortides de video i d'àudio (euroconnector, S-Video, video compost, video per components, S/PDIF, HDMI,...)
  • Formats de video, àudio i imatge
  • Sistema de fitxers (FAT 32, NTFS, ext3, ...)
  • Compatibilitat de sistema operatiu (si no requereixen programari per transferir la informació, qualsevol que reconegui USB acostuma a ser vàlid)
  • Estudi de les crítiques favorables i contràries
  • Preu
Després d'una cerca d'alguns productes, el següent enllaç us dóna una idea d'alguns dels discos durs multimèdia del mercat, de les seves característiques i del seu preu: http://spreadsheets.google.com/pub?key=p2GbLrkUhVMhietqry9KdPQ

Val a dir que aquesta llista no és la més completa possible, sinó que m'he limitat a invertir un temps raonable per confeccionar-la però, que pot servir per començar la tria. En aquesta llista podeu trobar marcades les caracterísques que tenen o no tenen els diferents productes comparats. En alguns casos no he trobat la informació, com en el cas del format dels subtítols o del sistema de fitxers, i per això apareix un interrogant. Teniu un enllaç per consultar informació de cada producte i el preu del mateix -he intentat posar el més baix entre els diferents venedors-.

A continuació us afegeixo uns enllaços per ajudar-vos a decidir, a veure els productes que s'estan venent, i a trobar els millors preus.

  • Optize (http://www.optize.es): Botiga en línia de productes d'electrònica que us ofereix una base de partida per veure les característiques dels diferents productes del mercat.
  • Pixmania (http://www.pixmania.es): Botiga en línia de productes d'electrònica, amb preus sovint molt competitius, amb una bona quantitat de productes per comparar i per consultar-ne les especificacions.
  • Antag (http://www.antag.es): Web que ofereix un cercador de productes amb les diferents ofertes que es poden trobar en línia de cada un, de forma que per a un producte es pot veure on es ven i quin és el lloc amb un preu més baix.
  • Ciao (http://www.ciao.es): Web d'opinions sobre productes i comparació de preus.
  • Kelkoo (http://www.kelkoo.es): Web de comparació de productes i preus.

Espero que us hagi estat útil aquest parell d'entrades. No us proposaré cap dels productes, doncs depèn de les vostres prioritats. Sí que he de dir que el mercat està canviant molt ràpid i alguns productes de la llista (LaCinema Premier) al web del fabricant ja no hi són, encara que estan a la venda en altres botigues, i els seus substituts arriben amb característiques millorades i preus competitius. Com passa en el món del consum de tecnologia, cal fer-se la idea que segurament quan comprem una cosa de seguida serà superada però, és que si només penséssim això no compraríem mai res, esperant un producte millor i amb un bon preu.

Creative Commons License

Phishing a clients de La Caixa

M'ha arribat al correu electrònic un missatge fent-se passar per La Caixa dient-me s'ha suspès el meu compte per accedir a Línia Oberta i demana que intenti accedir novament introduint l'usuari i contrasenya. És un missatge fals per enganyar i fer introduir les dades d'accés al servei en línia de La Caixa i així poder-hi accedir qui fa l'engany.

Si us hi trobeu podreu veure que a l'enllaç on us demana que feu clic a sobre per accedir a Línia Oberta (vegeu la imatge), la URL on us porta no és de l'entitat financera sinó una altra adreça on hi ha muntat un fals lloc web de La Caixa.

Creative Commons License

dijous, 15 gener de 2009

L'assetjament a ICV

Ahir Dolors Camats (IVC) va fer una roda de premsa per queixar-se del tracte que està rebent la seva formació i el conseller Saura arran de la seva participació en la manifestació contra els atacs d'Israel sobre Gaza, i sobre la implantació de la velocitat variable a Barcelona. Volia escriure sobre la sensació que dóna això. De passada, crec interessant l'entrada que fa en Saül Gordillo al seu bloc sobre el tema.

Penso que quan un partit ha de sortir als mitjans a "plorar" pel tracte que reben d'altres partits o de la premsa, tenen un problema. El conseller Saura i ICV estan al govern, i tal com han fet ells quan han estat a l'oposició, estan exposats a les crítiques dels altres, fins i tot en alguns moments patint crítiques que semblen més aviat un assetjament personal -vegem la ministra de Foment, per exemple-. Però, si davant les crítiques només saben queixar-se del malament que són tractats, potser que pleguin i marxin cap a casa. ICV és una formació que ha desenganyat molta gent amb la seva postura durant els dos tripartits. És normal que sigui criticada, fins i tot per la gent d'esquerres. Mai no se m'hauria acudit que veuria un conseller d'ICV demanant un transvasament de l'Ebre i mira, va fer-ho. D'igual manera, crec que tenim tot el dret de queixar-nos per la implantació d'una mesura per reduir la contaminació a l'àrea metropolitana, basada en la limitació de velocitat. És realment vergonyós sortir dels túnels del Garraf i haver de reduir fins Barcelona la velocitat. Tenim el dret de queixar-nos. El sistema és així, per a bé i per a mal.

Creative Commons License

Augment de les hores de classe del professorat

Ahir es va saber que el Departament d'Educació incentivarà econòmicament els mestres i professors amb plaça que incrementin les seves hores de classe. Aquestes hores de més es restarien al total d'hores de dedicació que han de complir, de forma que el total no s'alteraria. Ja se sap però, que la dedicació docent a casa probablement acabi sent la mateixa o més.

La por dels sindicats i crec que reflexionant hi podem coincidir, és la possibilitat que aquesta sigui una mesura que cerqui reduir la necessitat de professorat a escoles i instituts, de forma que l'augment de plantilla es desacceleri.

Com ho veieu?

Jordi Perales en parla al seu bloc.

Creative Commons License

dimecres, 14 gener de 2009

Com triar un disc dur multimèdia (I)

Un dels dispositius de moda en les compres de tecnologia són els discos durs multimèdia. Es tracta d'aparells que es composen d'una caixa habitualment petita, amb un disc dur dins, i amb funcionalitat externa per reproduir video, àudio i fotografies, amb un comandament a distància per poder interactuar des de certa distància. L'ús habitual d'aquests aparells és per reproduir el material multimèdia que tenim connectant-los a la televisió. Alguns discos durs virtuals tenen funcionalitat de gravació des de la televisió analògica, altres incorporen també un descodificador de TDT.

Quant a traspàs de dades, habitualment es troben discos durs amb connexió USB, no tant amb Firewire, i també hi ha discos durs amb Ethernet. És més estrany, en les franges de preus mitjanes-baixes, trobar discos durs amb connexió a xarxes sense fils.

La capacitat dels discos pot ser variada. Avui dia és recomanable comprar un disc de 500 GB o 1 TB com a mínim. Cal anar amb compte, doncs els GB no tots els fabricants els entenen igual, i alguns especifiquen que 1 GB per a ells és 1.000.000 bytes i no 1.048.576 bytes, com hauria de ser respectant les unitats.

Creative Commons License

Déjà Dup

Genbeta publica una entrada sobre Déjà Dup, una eina de còpies de seguretat per a GNU/Linux, la qual permet desar les dades al servei S3 d'Amazon, enviar-les via SSH, o desar-les en un directori local, xifrades. Les còpies es poden fer de forma programada, com en altres eines de còpia de seguretat. Al web del projecte hi ha els paquets per a Ubuntu Intrepid Ibex.

Creative Commons License

Sóc antisemita?

Ahir a La 2, a TVE a Catalunya, vaig veure un tros del programa 59 segons. Concretament vaig coincidir amb el debat sobre el paper dels mitjans en el conflicte a la Franja de Gaza entre Israel i els terroristes de Hamàs. El debat era entre Pilar Rahola, Sílvia Cóppulo, Milagros Pérez Oliva, Ricard Fernández Déu, Martí Saballs i Joan Tàpia.

El debat en alguns moments tenia realment el to d'autocrítica, el contingut d'anàlisi de la visió que els mitjans transmeten a la ciutadania sobre el conflicte. No se'ns escapa que les imatges impactants de nens morts i de devastació a Palestina fan difícil plantejar-se un escenari on Israel no sigui el dolent en aquest conflicte. Ara bé, el debat també va patir d'allò que pateixen molts debats -per sort normalment són debats de dissabte a la nit, en cadenes que no qualificaria de serioses-. El problema va ser que estava molt clar que hi havia qui estava a favor dels atacs d'Israel, o almenys els justificava per les accions armades de Hamàs, i enfront hi havia altres persones en contra d'Israel per la desproporció i l'atac indiscriminat.

En alguns moments del debat però, la gent que hem denunciat l'acció armada d'Israel matant civils innocents, entre ells nens, ens podíem sentir titllats d'antisemitisme -de fet, crec recordar que algú va utilitzar el qualificatiu-, quan estic segur que la majoria de gent allò que no vol és que un estat ataqui un grup terrorista sabent que hi haurà, amb tota seguretat, víctimes civils. I molt menys crec que hem d'acceptar que qui ataca traslladi la culpa als terroristes per estar entre els civils i que per això morin.

Finalment voldria comentar unes declaracions que vaig veure ahir -no recordo el càrrec- comparant els fets de Gaza, els atacs de Hamàs i la resposta d'Israel, amb una hipotètica situació anàloga a Espanya amb ETA. Em va semblar un exercici de demagògia increïble plantejar si Espanya no atacaria el País Basc si cada dia caiguessin 90 míssils d'ETA sobre Madrid. Atacaria Espanya de forma indiscriminada la població basca? Preferiria matar innocents per eliminar els terroristes? Com propaganda de guerra -com ho va titllar Milagros Pérez Oliva- potser és efectiu però, plantejar aquesta situació per justificar l'acció d'Israel no té cap fonament.

Creative Commons License

dimarts, 13 gener de 2009

Existeix Déu?

Una de les notícies que atreu els mitjans és l'inici de la campanya a favor de l'ateïsme que s'anuncia en els autobusos de la ciutat de Barcelona. L'eslògan diu que "Probablement Déu no existeix. Deixa de preocupar-te i gaudeix la vida". No he vist excessius debats al voltant de la qüestió. Un a Canal Català aquest cap de setmana va ser prou encès. La campanya, a més, a fet que e-Cristians s'organitzi per contrarestar-la.

En primer lloc, crec que com qualsevol opinió ha de ser respectada. No veig cap problema que hi hagi qui no creu en Déu i que ho digui en veu alta per convèncer altres persones. Val a dir que la rotunditat sobre la no existència de Déu no hi és a la campanya, sinó una expressió de probabilitat. Es curen en salut. Aquesta campanya, malgrat que alguns, com vaig veure al Canal Català, vulguin associar-la a la crítica a l'Església -amb arguments passats de to, realment-, és una campanya sobre l'existència de Déu, sobre la religió, no sobre la institució eclesial en sí.

En segon lloc, el missatge vindria a dir que creure en Déu va associat a no viure la vida, a no gaudir-ne, quan això no necessàriament ha de ser així. Si sóc cristià és perquè m'hi sento a gust. És cert que potser hauria de ser més bon cristià i practicar la religió, cosa poc habitual en els nostres dies però, no penso renunciar-hi. La moral cristiana no és una mala moral. Si la campanya vol denunciar l'Eslgésia, la moral de l'Església, hauria de ser més clara i no escudar-se en si existeix o no Déu.

Ara bé, continuo dient que cadascú té tot el dret d'expressar-se i promoure campanyes per fer sentir la seva veu. I la resta té el dret de fer-los cas o no. Amb tolerància tot és possible, o almenys hauria de ser-ho.

Creative Commons License

Connectar-se a Internet a Amposta (i II)

L'altre dia introduïa el motiu pel qual desistia d'esperar tenir Internet a casa amb la Wimax d'Amposta. Avui, eliminada aquesta opció, vull presentar les opcions de les quals disposem si volem connectar-nos a Internet a la nostra ciutat, via ADSL. Si us interessa Internet mòbil (3G) fa un temps vaig mirar tarifes i crec que continua sent la millor opció Simyo. Això sí, tingueu en compte que és un mòdem USB, no un router, i això significa que per connectar més d'un ordinador haureu de compartir la connexió a Internet des de l'ordinador on poseu el mòdem amb la resta d'ordinadors de la casa.

A l'hora de triar els preus no considero les ofertes temporals, és a dir, les ofertes que redueixen el preu mensual durant els primers mesos, sinó que agafo els preus reals que es paguen un cop se surt d'aquest període inicial. Comparo, d'altra banda, les ADSL entre les que requereixen tenir línia de telèfon prèviament i aquelles que no. He mirat els preus de Telefónica, Ya.com, Jazztel, Tele2 i Vodafone. Altres empreses com Orange, o bé no donen servei a Amposta, o bé no he trobat informació suficient per estar segur que en donen. No agafo els preus més cars sinó aquells que he considerat suficients per a mi, és a dir, l'opció més econòmica o quasi la més econòmica.

La comparació d'opcions la podeu veure al document de Google Docs següents (preus sense IVA): http://spreadsheets.google.com/pub?key=p2GbLrkUhVMh63yKM6wrLMA

Com podeu observar les millors opcions es troben entre Tele 2 i Vodafone, si bé crec que és millor l'oferta de Vodafone. Malgrat tot, l'oferta de Tele 2 d'alta de línia gratis -sempre segons el web- és atractiva. Si teniu ja línia de telèfon aquest no és un factor de decisió. En canvi, si no en teniu, cal tenir en compte que només podeu contractar un ADSL amb Telefónica, Tele 2 o Vodafone -sempre podeu pagar l'alta a Telefónica i després donar-vos de baixa però, us sortiria car-.

L'opció de Vodafone és interessant per la possibilitat de combinar en un aparell un fix i un mòbil -amb els dos números corresponents-, a la vegada que es disposa d'una clau USB per poder-se connectar en cas de sortir de viatge, per exemple. Aquesta clau USB és la que utilitza el router mentres la línia ADSL encara no està instal·lada i funcionant. El preu de la connexió durant aquest temps és gratis, mentres que, un cop ja està la línia funcionant, utilitzar la clau USB costa 2,9 € més IVA al dia.

Espero que us sigui útil aquesta informació.

Creative Commons License

dilluns, 12 gener de 2009

Galettes a Girona

Girona: Crêperie BretonneAquest cap de setmana hem estat per Girona. La imatge adjunta és la d'un dels llocs on ens agrada anar a sopar de tant en tant, la Crêperie Bretonne, al barri vell de Girona. Entre altres plats, allí podreu menjar les galettes, una espècie de crêpes però, fetes amb fajol, una espècie de blat negre, anomenat sarrasin en francès.
Girona: Crêperie Bretonne
El primer cop que vam provar les galettes va ser en una creperia anomenada Suzet, a Barcelona al c/ Tallers, la qual ja no hi és. A Girona coneixem aquesta creperia i La Vedette, tot i que he de dir que el contingut dels plats és millor el de la primera. Serà la crisi o no però, el darrer cop a La Vedette les galettes estaven molt buides.

Podeu veure algunes imatges més de Girona d'aquest 2009 a Flickr.

Aprofitant l'entrada, m'agradaria saber si coneixeu on comprar farina de fajol. No recordo haver-ne vist en els supermercats. Potser en botigues de dietètica o de productes ecològics?

Creative Commons License

En defensa pròpia

L'ofensiva d'Israel per acabar amb els terroristes no s'atura. Malauradament aquesta ofensiva es cobra nombroses víctimes civils. I ho saben. Per això, les accions armades d'Israel contra els terroristes són clarament condemnables. Igual que ho són les dels terroristes cap al territori d'Israel. Crec que no dic res incoherent ni poc raonable. La protecció dels civils és prioritària. Cal cercar altres fórmules, cal eliminar les vies d'alimentació d'armament als terroristes, cal fer el que sigui, menys atacar de forma que les víctimes civils siguin inevitables i nombroses.

I com que els polítics se sumen a les reivindicacions que els convenen, alguns que surten al carrer a presumir de cristians, haurien de reivindicar-ho també. La vida abans que la mort. Atacar en defensa pròpia però, preservant la vida de les persones innocents.

Creative Commons License

divendres, 9 gener de 2009

Aparcant on em dóna la gana

No és el primer cop que escric sobre els aparcaments a la ciutat d'Amposta. No és que tingui mania a ningú però, és curiós com de natural és el comportament incívic de certs conductors i conductores. Els aparcaments sobre passos de vianants i sobre de la vorera són habituals en molts llocs, a banda de les animalades que es poden veure en dia de mercat als carrers adjacents.

Aquestes passades festes nadalenques un dia, passant pel carrer del passeig del Canal, hi havia tot de cotxes aparcats sobre la vorera dreta -en sentit cap a l'Hotel-, tots amb emergència. No dubto que molts o alguns d'aquells vehicles pertanyessin a gent que estigués a la farmàcia però, fins i tot entre aquests, caldria veure si és prou justificat fer cua en una farmàcia per no aparcar bé, provocant problemes per a la circulació -de vehicles i de persones-. Un tros més amunt es donava la situació contradictòria que la guàrdia urbana estava multant vehicles que estaven estacionats en l'àrea de càrrega i descàrrega de l'Hotel. La cua de vehicles sobre la vorera al passeig del Canal es podia veure clarament, i molestaven molt més que els estacionats allí.

Aparcament a AmpostaD'altra banda, tal com mostra aquesta foto de fa uns mesos, ens trobem zones al barri del Grau on, gràcies a l'elecció de la senyalització de les parades del mercat dels dimarts, hi ha qui es pren aquesta senyalització com si fossin delimitacions d'aparcament, com si fos senyalització horitzontal. Ja ho vaig dir en el seu moment i em reitero, que qui ha pensat que per delimitar les parades aquest era el millor mètode s'ha equivocat perquè entra en conflicte amb la senyalització per al trànsit, i això s'ha de tenir sempre en compte.

Creative Commons License