Avui Artur Mas és entrevistat a la Noria (Tele 5). La pregunta a l'inferior de la pantalla va apareixent: serà Artur Mas el proper president de la Generalitat? L'entrevista comença amb la llengua. Alfonso Rojo, com no podia ser d'altra manera, ataca Mas amb la llei de política lingüística, dient la mentida que a Catalunya no es pot posar el nom dels establiments en un idioma diferent del català -el nom es pot escriure en l'idioma que es vulgui, no la retolació addicional-. Maria Antonia Iglesias insisteix a saber si CiU governant atiarà o apagarà el foc independentista -què passa amb l'independentisme, que no es pot ser independentista de forma pacífica?-. Els tòpics catalans explotats. Artur Mas sí que diu que reclamarà el concert econòmic però, defuig respondre sobre si recolzaria una consulta d'independència.
Alfonso Rojo ha citat un parell de llibres de text catalans -no ha dit quins- on es diu que l'Ebre neix fora de Catalunya i en terres estranyes, segons ha dit, i els ha posat com exemple de què s'ensenya a Catalunya. Això és una obsessió malaltissa.
Deixant de banda l'entrevista, perquè no tinc ganes de continuar escrivint mentre la miro, penso que si Tele 5 vol ser plural ara hauria de dur la resta de líders catalans, perquè a mi això em sona una nit de propaganda, com quan va anar-hi el ministre Blanco.
+
GNU FDL
3 comentaris:
Dubto que l'objectiu de Telecinco com a cadena siga ser plural. Amb tot, no cal confondre les intencions de la cadena o dels seus serveis informatius amb els d'un programa que realitza una productora externa, que només pretén tenir més audiència per aconseguir més anunciants. Això sí, està demostrat que a Espanya anar contra Catalunya ven. Penso que li han parat una encerrona, a l'Artur Mas; però potser a ell ja li va bé.
Jo he passat la nit de la Diada mirant el documental "Cataluña/Espanya" a TV3. Molt bo.
M'estranya, Gustau, que com a periodista diguis lo d'"encerrona". Mas va quedar prou bé i la veritable "encerrona" hagués estat entrevistar-lo Isabel Durán i M.A. Rodriguez a més de Rojo ( que es previsible, monotemàtic i ridicul ), però la Rahola i M.A. Iglesias?
La primera li ha fet un llibre lloant-lo i l'altra sempre ha estat de les poques periodistes defensores del nacionalise basc i català.
Ja dic que algunes encerrones van bé a les suposades víctimes...
Publica un comentari a l'entrada