#aniversari 37 anys

Avui dimecres faig 37 anys. Camí del 4. I la primera persona a felicitar-me ha estat Maria Jesús, per partida doble a més, perquè m'ha felicitat per primer cop a través d'un bloc, el seu primer bloc, T'estimo, te quiero.

Gràcies carinyo! T'estimo!

+ GNU FDL

#política #municipals2011 #Amposta La majoria absoluta de CiU a Amposta

La Marfanta ahir es feia ressò de l'enquesta encarregada per ERC a Amposta i que, d'una banda mostra una tendència per la qual CiU perdria la majoria absoluta, i de l'altra ERC augmentaria en 3 regidors la seva representació, mentres que el PSC es quedaria amb els 4 actuals. La mostra de l'enquesta han estat 400 persones. El marge d'error el desconec.

Adam Tomàs (ERC) diu que es noten aires de canvi a Amposta, que hi ha descontentament de la gent amb CiU. I suposo que així és però, no s'ha d'oblidar que no serien les primeres eleccions on hi ha molta gent descontenta amb CiU i que després, per art de màgia, acaben votant aquells que tan malament ho han fet. Sí que és cert que aquesta legislatura s'han vist coses curioses, com veure algun constructor que es deia que impugnaria el procés de contractació de les obres de la urbanització Eucaliptus, quan aquest constructor en comicis anteriors penjava a les tanques de les seves obres propaganda electoral de CiU.

Que ERC acabi pujant fins 7 regidors potser ho trobo una mica bèstia, tenint en compte que potser es presentin a les eleccions ICV, PP i PxC. A més, potser sí que al PSC els passarà factura el tripartit i Zapatero però, tant com per quedar-se en 4 regidors,... no sé. També, pensar que a ERC no li passarà factura el tripartit, si es dóna per bo que això li passi al PSC, potser és agosarat.

Com curiositat, extrapolant els resultats del 2007 a 21 regidors [vegeu simulador de la llei d'Hondt] CiU tindria 11 regidors, ERC 6 i el PSC 4, és a dir, majoria absoluta. Què passarà el proper mes de maig?

+ GNU FDL

#música #LiraAmpostina Belmonte, 23 anys després

Fa 23 anys, La Lira Ampostina participava amb la interpretació de la música en directe a l'espectacle de dansa de la companyia Gelabert-Azzopardi, Belmonte, amb música del compositor vinarossenc Carles Santos. Va ser al pabelló d'esports d'Amposta una nit que recordaré per la pluja que va acompanyar amb el seu soroll en caure sobre el sostre del recinte però, sobretot, per la fita assolida amb aquella preestrena. Tenia jo 14 anys. Més tard gravaríem un video i la música que serviria després per als muntatges de l'espectacle sense música en directe, i actuaríem al festival Grec 89 de Barcelona també amb Belmonte.

La companyia Gelabert-Azzopardi l'any passat, amb motiu dels seus 30 anys, va recuperar Belmonte i el va dur de gira (Barcelona, Madrid, Mataró,...), novament amb la gravació de la Lira d'aleshores. I vet aquí que el proper 8 d'abril, a les 22h, al teatre-auditori Felip Pedrell de Tortosa, dins de la temporada de programació estable, el públic ebrenc podrà gaudir novament de Belmonte. De Belmonte i de La Lira, perquè 23 anys després estem treballant dur per compaginar els concerts que tenim amb la participació, novament en aquest espectacle de dansa que tan ens va marcar aleshores.

Us deixo un video dels més llargs que he trobat a la xarxa amb trossos de Belmonte.




+ GNU FDL

#telefonia #tic El carregador universal

Avui els mitjans parlen de l'acord de diversos fabricants per crear el carregador universal de mòbil. Des de sempre, canviar el model de mòbil, ni que sigui dins de la mateixa marca, ha pogut implicar un canvi de carregador de mòbil. Això, segons els mitjans, s'ha acabat. L'acord però, resulta que seria més un acord d'incloure el mateix tipus de connectors en els mòbils més que crear un carregador universal.

Actualment ja hi ha diversos fabricants que aprofiten que inclouen la transferència de dades per USB per alimentar el terminal amb el senyal d'alimentacio del cable. Així, no cal ni tan sols el carregador si no que un cable USB connectat a l'ordinador permet carregar el mòbil, igual que passa amb altres aparells com l'iPod. I la solució sembla que va per aquí.

És a dir, que no és que es vagi a fer un carregador únic si no que la interfície de càrrega serà la mateixa per a tots els fabricants, la microUSB.

Queden encara bastants aparells electrònics que necessitarien revisar el seu sistema de càrrega de bateries (portàtils, per exemple).  Aquests acords faciliten la no dependència d'un fabricant per comprar un carregador nou si s'espatlla el que tens. Perquè els carregadors poden ser un producte molt car si els heu de comprar de nou. Així, els carregadors rodons petits dels Nokia, comprats de la marca Nokia fa uns anys eren prou cars, igual que si heu de comprar el cable d'alimentació dels portàtils Apple. Amb els Nokia ja no és així però, amb Apple continues depenent del fabricant si et falla el carregador. Junt amb els cartutxos d'impressora i les càpsules de cafè, són una font d'ingressos important mentres no hi ha altres productes compatibles de qualitat.

+ GNU FDL

#ip Els arquitectes volen drets sobre els edificis dissenyats

Llegeixo que el Col·legi Oficial d'Arquitectes de Sevilla vol que es modifiqui la llei de propietat intel·lectual perquè, a més de plànols i altres documents de disseny dels edificis, també hi hagi restriccions d'ús de la implementació d'aquests dissenys, pensant en usos com l'aparició d'imatges d'edificis en video-clips, etc. Sembla lògic però, la cosa és prou embolicada, i no sóc jurista.

Primer, si l'arquitecte fa un disseny per encàrrec, els drets patrimonials del producte final no haurien de ser per al client? Almenys caldria permetre-ho per contracte. En segon lloc, l'edifici és en sí mateix una reproducció de l'obra, no? Per tant, caldria legislar sobre els drets que es transfereixen al constructor per poder reproduir l'obra i materialitzar-la. Tindria drets sobre l'obra el constructor?

Ara bé, tot plegat és per plorar. Un cada dia genera continguts intel·lectuals pels que cobra però, no està tota la vida cobrant-ne rendiments si no que per continuar cobrant ha de continuar treballant. Els arquitectes cobren bones quantitats de diners com perquè encara demanin els rendiments dels drets d'autor de la seva feina.

+ GNU FDL

Censura i ignorància TIC, el cas del fotolog Estimo Tortosa

Avui llegia a La Marfanta que el fotolog "Estimo Tortosa" ha vist com el seu perfil a Facebook era clausurat arran d'una queixa sobre els continguts del mateix. El fotolog és anònim, cosa que implica que el compte de Facebook probablement ho fos també. D'aquesta manera, i no identificant una persona física, era fàcil fer tancar el perfil al servei de xarxa social per incompliment de les condicions per tenir-hi un compte. És per això que hauria d'haver optat per crear-hi una pàgina o un grup.

De tota manera, quan algú pretén carregar-se les opinions d'algú impedint la seva presència a Facebook oblida que hi ha moltes maneres de fer arribar el seu missatge al públic potencial. Creant successius comptes de Facebook, potenciant espais alternatius, com en aquest cas, el fotolog original i encara existent, creant un espai a Twitter, llogant el propi servidor i instal·lant-hi totes les aplicacions que siguin necessàries. És difícil que si no es veu afectat de les persones i es manqui de forma desmesurada el respecte, algú pugui censurar les opinions si se cerquen alternatives.

Ah, i amb una mesura així només s'aconsegueix amplificar el missatge, no fer-lo callar. Per això penso que és, a més d'un intent de censura, un exemple d'ignorància de com funcionen els serveis a Internet a l'hora de garantir que el teu missatge no sigui callat.

+ GNU FDL

#java #oop #softwareengineering Contracts for Java

Quan treballava a G&D utilitzàvem el disseny per contracte per dissenyar la jerarquia de classes de les aplicacions. És una forma de definir què fa cada component del programari i de què es responsabilitza. Això, complementat amb una bona recollida i especificació de requeriments i una bona anàlisi ajuda a desenvolupar amb èxit els projectes, sobretot en sectors on els errors poden comporatar conseqüències importants.

Aleshores en Java es podia especificar, fins cert punt el contracte de les classes i dels mètodes però, tot i això, no existia o coneixia cap eina lliure que permetés definir i verificar que el contracte es complia, de forma que allò que especificaves al codi només servia de forma parcial per detectar errors però, calia canviar les responsabilitats de lloc si es volien detectar trencaments de contracte amb seguretat.

El disseny per contracte és una tècnica definida per Bertrand Meyer, creador del llenguatge de programació Eiffel. La podeu trobar explicada al seu llibre Object-Oriented  Software Construction, un llibre que és interessant en general quant a llibre de referència de la programació orientada a objecte i l'enginyeria del programari.

Doncs bé, fent referència al títol de l'apunt, Google ha publicat avui l'alliberament d'una eina, d'un marc de desenvolupament -framework- per a Java, el qual permet especificar el contracte (precondicions, postcondicions, invariants) del programari i comprovar el seu compliment en temps d'execució. L'eina es diu Contracts for Java i és un projecte dins de Google Code.

+ GNU FDL

#crisi #Catalunya #Retallades El govern es passa a programari lliure?

La veritat és que seria una gran notícia però, no és així. El govern no es passa a programari lliure però, ja que es vol retallar la despesa de l'administració, el govern hauria d'actuar també sobre les llicències de programari [privatiu] que s'adquireixen cada any.

Per què es compren llicències de Windows quan hi ha distribucions de [GNU/]Linux perfectament vàlides per a la feina del dia a dia del personal de l'administració? Com pot algú confiar en assessors que continuen apostant per programari privatiu en el terreny del programari tipus comodity, desestimant opcions millors econòmicament, democràticament i culturalment? No oblidem que el programari lliure obre la competència dins de la indústria informàtica del país -que existeix- i que des de fa anys respecta el català, no com altres feien.

De la mateixa manera ens hem de preguntar quantes llicències de Microsoft Office es compren a l'administració per satisfer els desitjos d'aquest producte, substituïble per altres com Open Office o Libre Office de forma genèrica? Malgrat això continuem amb un paquet ofimàtic que implica una forta inversió en llicències i que no posa les coses fàcils de compatibilitat entre versions.

Molts cops quan l'administració justifica el programari privatiu ho fa en base a tòpics i a mals assessoraments. Perquè qui vol pot treballar només o pràcticament només amb programari lliure, a casa i a la feina, excepte casos concrets, aplicacions específiques que per les seves característiques no tenen alternativa. Com diu la publicitat, "para todo lo demás", programari lliure.

Em ve al cap la borsa de treball de l'ICS, inexplicablement feta només per a Internet Explorer 6 (!). Com pot algú acceptar una projecte que només se n'assegura el funcionament en una plataforma privativa i en una versió no recomanada del navegador Internet Explorer? Quina és la gran complexitat de l'aplicació web que fa que s'hagi hagut de desenvolupar només per a aquesta plataforma? Habitualment et trobes en casos així i acostumen a ser decicions de dissenys causades per la via fàcil, la que et serveix en safata Microsoft o altres, no decisions de disseny que contemplen tots els escenaris possibles i amb uns requeriments que obliguin a contemplar-los.

Si tan els preocupa la crisi i reduir costos, comencem a racionalitzar les inversions en tecnologia.

+ GNU FDL

#Amposta Les queixes de la zona comercial

Dilluns al ple de l'Ajuntament d'Amposta es va tratar el problema de queixes de veïns del centre comercial Futuro Ciudad Amposta pel soroll que fan els generadors instal·lats al carrer. Els generadors són necessaris perquè el centre no disposa encara de subministrament elèctric. Els generadors fan soroll i, vivint uns quants carrers enllà, no seria la primera nit que surto a tirar les escombraries i puc escoltar el soroll. Entenc que qui viu més prop es queixi. També entenc que és un problema transitori. Ara bé, segons les cròniques del ple, l'alcalde va minimitzar les queixes per ser una zona poc poblada. Em sembla inadmissible perquè qui pateix el soroll té dret a queixar-se i a ser escoltat. El problema és que qui plantejava la pregunta al ple era el portaveu socialista i això sempre convida a anar a la contra a la nostra ciutat.

#Transumància Passa un ramat de vaques procedents de Fortanete per Amposta

Després de baixar de Fortanete a peu amb el seu ramat d'ovelles, Lionel Martorell va passar ahir dissabte pel centre d'Amposta, amb un altre ramat però, de vaques, camí de l'Ametlla, per passar els mesos més freds, fins tornar cap al poble a l'estiu.

Quan pugem a Fortanete mon pare sempre m'assenyala per on va o per on anava el lligallo que ell, abans d'acabar-se establint a Amposta, recorria amb el ramat en la seva ruta transhumant entre Fortanete i Amposta. De Fortanete a la ribera i a la inversa, a peu, patint les inclemències del temps. Ara, en ple segle XXI, aquesta pràctica és residual i la transhumància és notícia, per estranya. Que duri molts anys.

Vaig fer unes quantes fotos que podeu veure a l'àlbum de Flickr anomenat Transhumància.

+ GNU FDL

#pensions #sindicats #política Les pensions i els sindicats

Els sindicats, en aquest cas els majoritaris, UGT i CCOO, ja fa temps que han perdut credibilitat. Potser per això les vagues tenen la incidència que tenen, perquè al final aquestes organitzacions que se suposa que han de defensar els treballadors acaben defensant altres interessos que no se sap ben bé quins són. I ho dic per la negociació de la reforma de les pensions.

#consum Obsolescència programada

Aquest és un reportatge de TVE en el qual es parla de la caducitat calculada pels fabricants de les coses que comprem, per tal d'assegurar-se unes compres cícliques de nous productes. La bombeta incandescent com principal exemple durant el reportatge.

La veritat és que des de menut que he sentit que les coses avui dia no duren com abans, que es trenquen cada cop més aviat i que, a sobre, no hi ha una opció fàcil i raonable d'arreglar-les si no que et surt més a compte -aparentment- comprar-ne de noves. Impressores, rentadores, televisors,... tot aparells amb els quals ens pot passar això. No sé fins quin punt, si això es pot demostrar amb dades, pot ser admissible legalment per molta llibertat de mercat que hi hagi.

S'acusa Apple de practicar l'obsolescència programada amb els seus productes unibody. iPhone, iPod, iPad i MacBooks, amb carcassa d'una sola peça, la qual cosa posa difícil l'escalabilitat del maquinari amb el pas del temps. Ara bé, he de dir en favor d'Apple que entre els ordinadors que he tingut fins ara, de llarg els Apple són els que més temps he pogut utilitzar, sense canvis dràstics de sistema operatiu i sense haver de canviar components. Al mateix temps, Apple en part no necessita controlar l'obsolescència dels productes perquè sent una marca de moda, tothom està pendent dels nous productes per adquirir-los, ja que estan envoltats d'una atmòsfera cool que provoca compres embogides dels mateixos.

Però, a més de l'obsolescència programada, valdria també parlar del negoci dels consumibles. Se suma el negoci de màquines que costen relativament pocs diners, com les impressores, i el negoci dels consumibles associats, com ara els cartutxos de tinta. I el mateix podríem dir, per exemple, de les màquines de cafè que utilitzen càpsules. Els diferents formats de cartutxos/càpsules, l'exclusivitat del fabricant, el preu,... En el cas dels cartutxos també es parla d'obsolescència programada, en el sentit que es diu que la impressora demana canviar el cartutx abans d'hora, quan podria imprimir perfectament durant un temps més.

Comprar, tirar, comprar

+ GNU FDL

#viapublica Vorera en mal estat a Amposta

Avui m'he torçat el peu en baixar una vorera al carrer Mestre Sunyer d'Amposta. El lloc concret el podeu veure al mapa [clic] i a la imatge adjunta. Com es veu, una vorera sense acabar, ja que el carrer perpendicular no té voreres. Un mal pas i a la baixada corres perill de fer-te mal, i ja no parlo si es tracta d'una persona gran.

Per sort no m'he fet mal però, si me n'hagués fet, hauria fet una denúncia. Però, val la pena assumir les denúncies per mal estat de la via pública per sobre d'evitar mals per a les persones?


+ GNU FDL

La Lira i l'escola municipal

Si entreu al web de La Lira veureu que l'alcalde es compromet trobar un finançament per a l'escola de La Lira amb el nou departament d'Educació, i en un segon paràgraf s'indica que el marc de referència continua sent el model d'escola municipal. La revista Lira (PDF), inclou un editorial on s'explica com ha anat el procés per intentar un millor finançament per a l'escola de La Lira, amb l'anterior departament d'Educació. Segons allò que s'hi explica, el govern ampostí inicialment era favorable al model de finançament i ho deixava en mans dels socis de cada societat decidir. Si recordem, en canvi, hem sentit per activa i per passiva que, els socis d'una societat, La Filha, sobirans de la seva societat, han servit per negar que la decisió dels socis de La Lira, sobirans de la societat, serveixi de res. I a més, ens han volgut convèncer que això de l'escola municipal era negatiu.

És a dir, incongruències entre posicionaments inicials, posteriors i actuals, i coincidències. Coincidia que si s'aconseguia l'escola municipal abans, era el departament de Maragall qui ho havia fet possible. I coincideix que ara serà el departament de Rigau qui ho faci possible. Coincidia que hi havia eleccions a Catalunya. I coincideix que el mes de maig hi ha eleccions municipals.

Tot plegat fa emprenyar.
 
+ GNU FDL

#apple #foss Mac App Store

Apple ha presentat el dia de Reis la Mac App Store, un dipòsit d'aplicacions, com ja tenia l'iPhone i l'iPad, per permetre que els usuaris s'instal·lin de forma ràpida i senzilla les aplicacions al seu ordinador Mac. Com sovint passa, els mitjans se n'han fet ressò, com gran novetat però, sense analitzar gaire aquesta "novetat".

Si teniu Ubuntu, des de ja fa unes quantes versions de la distribució que hi ha un dipòsit d'aplicacions al qual s'accedeix des del menú i que permet instal·lar aplicacions amb un clic. El sistema, a més, com presumeix Apple, ja s'encarrega d'avisar d'actualitzacions del programari instal·lat amb el seu gestor d'actualitzacions. Cal dir a favor d'Apple que també fa temps que els paquets de les aplicacions són el màxim d'independents de la resta de programari possible, amb pocs problemes de dependències.

La Mac App Store també té certes restriccions si algú vol publicar-hi alguna aplicació que ha desenvolupat. Per exemple, no es poden publicar aplicacions que facin una cosa que ja fa una altra aplicació que ja és a la App Store, on una aplicació d'Apple (fora competència); aplicacions que mostrin o continguin porngrafia (Apple decideix quins usos poden tenir les aplicacions, un navegador no podria ser-hi); programari que instal·li o sigui un complement (motors de video, ...); o aplicacions lliures amb llicència GPL, com s'ha sabut avui, quan Apple ha tret VLC de l'App Store per la seva llicència, a petició dels desenvolupadors del projecte, ja que Apple distribuïa VLC sense complir amb la GPL.

Per tant, una idea bona, no original però, bona, i a la vegada una iniciativa dolenta, com ja ha passat amb les App Store per a iPhone i iPad, per les restriccions que imposa l'empresa a les aplicacions que hi publica. Però, com que és molt cool, segur que molta gent ni s'ho mirarà això.

+ GNU FDL

#política Toni Clapés demana responsabilitats penals pel dèficit de la Generalitat

Toni Clapés demana si no es poden demanar responsabilitats penals pel dèficit que CiU diu que s'ha trobat a la Generalitat en arribar al govern. Potser la pregunta hauria d'arribar després d'una auditoria completa i d'unes conclusions que conduïssin a pensar que hi ha indicis de delicte. Si no és així el periodista no fa altra cosa que practicar el populisme. Cosa habitual, per cert, per moltes de les opinions que emet al seu programa de ràdio -programa que fa temps vaig deixar d'escoltar en benefici de la Sílvia Cóppulo-. En certs temes entra a fons, en altres no, per ignorància o desinterès, i en altres es limita a llençar frases que queden bé però, que una persona que crea opinió hauria de mirar-s'hi més.

No cal dir que cal fer memòria i recordar que el govern de Maragall va anunciar un dèficit de més de mil milions d'euros en arribar a la Generalitat, després d'encarregar una auditoria per conèixer l'estat de les finances catalanes. La Sindicatura de Comptes va confirmar un dèficit heretat de 1200 milions d'euros.

Una cosa no treu l'altra. Si es fa una auditoria i es detecten irregularitats cal actuar. Però, cal fer memòria i qui ara reclama responsabilitats penals ha de fer memòria si aleshores pensava i opinava igual -que ho desconec-. També desconec si l'auditoria és tan ràpida de fer com per saber ja la situació de les finances o es triga tan com va trigar el tripartit a saber-ho. Ja ens ho explicaran.

+ GNU FDL

#opendata #crisi El deute europeu

El percentatge de deute públic europeu, segons les dades de Google Public Data Explorer.

+ GNU FDL

Autoscoles?

Diria jo que ja que retolen podrien posar "autoescoles". Però, cadascú fa el que vol.

+ GNU FDL

#twitter #ip #dretsautor Ús de fotos "publicades" a Twitter

Fa poc que una sentència als EUA ha servit per llegir afirmacions com que les imatges publicades a Twitter no són d'ús lliure. La sentència es relaciona amb un conflicte sobre reconeixement d'autoria d'imatges pujades a TwitPic, quin autor va demandar mitjans que les van utilitzar sense reconèixer-ne l'autoria. Tècnicament però, les imatges no es publiquen mai a Twitter si no que allí es publiquen enllaços a les imatges, les quals poden haver-se publicat a TwitPic, Flickr o altres serveis. És en aquests serveis on cal anar a mirar les condicions d'ús de les imatges (en el meu cas publico imatges a Flickr amb llicència Creative Commons Reconeixement-Compartir Igual, CC BY-SA) i també les condicions d'ús del servei. Quan algú puja imatges a TwitPic, segons les condicions del servei, conserva tots els drets sobre aquestes però, atorga al servei una llicència mundial, no exclusiva, lliure de pagaments, subllicenciable i transferible per ús i treballs derivats.

Tenia entès que la sentència era sobre el reconeixement de drets i no pas sobre ús de les imatges. Si es tractés d'aquest segon supòsit, si TwitPic hagués donat permís als mitjans per utilitzar les imatges, probablement la sentència hauria estat una altra. Em pregunto si l'autor, si els autors de continguts publicats a la xarxa, ho tenen en compte, quins drets atorguem quan hi deixem qualsevol obra.

+ GNU FDL

#uaea Un any en apunts

No sé si seré capaç, perquè el futur no el tenim escrit o, millor dit, no el coneixem però, he creat un nou bloc, Un any en apunts, per escriure-hi un apunt per dia. Com deia, no sé si arribaré a complir-ho però, espero que així sigui i poder acabar l'any amb un bloc de 365 entrades que serveixin de reflex de com he viscut el 2011.

+ GNU FDL