La Rápida

A la pàgina del llibre Viage de España (Antonio Ponz, Viuda de Ibarra, hijos y compañía, 1788), a la pàgina 159 s'explica com seguint el riu Ebre cap a la mar hi ha 3 hores i mitja fins Amposta on, segons el llibre, s'està construint la població de S. Carlos, on s'explica que s'estava construint el nou canal navegable, que havia de facilitar el transport fins el port dels Alfacs.
En canvi, a la pàgina 160 del llibre Itinerario descriptivo de Cataluña (Tomás Bertran Soler, Imprempta Oliveres H., 1847) apareix, en la descripció del camí des d'Amposta cap al sud, la població de La Rápida, hoy desierta ciudad de S. Carlos, amb les salines dels Alfacs i el canal a l'esquerra del camí. En la descripció de l'actual La Ràpita, es diu que és en aquells moments una població completament abandonada, enmig de terres ermes, la qual havia quedat en únicament projecte de ser un port important de la Mediterrània.
Com curiositat, en aquest llibre també forma part de la descripció la serra del Montsià (Moncia), segons el llibre un dels extrems d'Idubeda, una cadena muntanyosa d'Hispània que anava des de les terres càntabres fins al sud, paral·lela a l'Ebre. A la serra del Montsià situa el llibre dues fonts amb cabals importants d'aigua.

Admetem pagament amb targeta a partir de...

No és el primer cop que en un establiment, en arribar a la caixa, s'indica que s'admeten targetes de crèdit però, a partir de certa quantitat. Mentrestant, se'ns indica que quan en un comerç s'admet el pagament amb targeta de crèdit, no es poden negar a cobrar per sota de cap quantitat. L'únic límit del pagament és el que tingui la pròpia targeta contractada. Tot i el missatge que es difon repetidament pels mitjans, continuem veient en els establiments aquesta pràctica de negar-se a complir amb la seva obligació, ni més ni menys que una situació anàloga a la dels cinemes a negar-se a deixar entrar amb menjar o beure no adquirit en el seu recinte, quan no ho poden impedir. No hi ha inspecció als comerços, s'espera que sigui els ciutadans els delators?

Addicció als blocs

Jordi Perales ha posat al seu bloc una entrada explicant que ha trobat un enllaç a un qüestionari sobre addicció als blocs. Tot i que el qüestionari fa unes preguntes que són puntualitzables, surt que tinc un 70% d'addicció als blocs. Déu n'hi do! 70%How Addicted to Blogging Are You?

Richmond Singles from Mingle²

Ens canvia la política?

Més d'un cop he reflexionat sobre si he de pertànyer o no a un partit polític. Vull dir, si hi he de militar. El problema rau en el fet que fins ara he comprovat que sovint pertànyer a un partit implica callar i empassar-se les crítiques cap als teus i només veure els punts febles dels altres. I potser per això, malgrat haver estat en una llista electoral, ho he fet com independent i continuaré mantenint aquesta condició, almenys per ara. No és perquè tingui res en contra del partit amb el qual col·laboro sinó perquè potser no vull perdre el grau de llibertat d'opinió que puc tenir ara, i veure les coses més des de fora que des de dins.

D'altra banda, crec que el fet de participar de la vida política no ha d'implicar perdre la coherència amb allò que has fet fins ara. Si fins ara has callat i has estat neutre en les teves opinions, convertir-te de la nit al dia en un crític amb els contraris és incoherent. Si fins ara has col·laborat amb els contraris i passes a renegar d'aquesta col·laboració és incoherent. Sé que és difícil mantenir la coherència, i de ben segur que alguna patinada donaré però, intentaré no fer com altres, intentaré no semblar un altre des de que m'he implicat en la vida política.

7-zip, millor projecte Sourceforge 2007

Via VivaLinux llegeixo que Sourceforge ha presentat els premis als millors projectes del 2007, els Sourceforge.net 2007 Community Choice Awards. Els premis són els següents:

• Millor eina o utilitat per als desenvolupadors: TortoiseSVN.
• Millor projecte empresarial: Firebird.
• Millor projecte per a jugadors: ScummVM.
• Millor projecte multimèdia: Audacity.
• Millor projecte per comunicar: phpBB.
• Millor nou projecte: eMule.
• Millor assistència a l'usuari: Firebird.
• Millor disseny tècnic: 7-zip.
• Millor projecte col·laboratiu: Azureus.
• Millor eina o utilitat per a administradors de sistemes: phpMyAdmin.

Entre aquests, el millor projecte general ha estat escollit 7-zip. Aquest és un projecte multiplataforma que consisteix en una eina de compressió/descompressió de fitxers, amb capacitat per treballar amb múltiples formats de compressió (ZIP, RAR, TAR-GZIP,...), a més del format propi. Amb Windows s'integra amb el menú contextual de l'Explorer, com ho fan altres eines existents. És una alternativa lliure, gratuïta i legal als tan utilitzats WinZip o WinRar, dels quals poca gent té llicència i, o bé els craquegen, o bé suporten indefinidament els missatges avisant que cal comprar una llicència, per ser programes shareware. En aquestes alçades, utilitzar WinZip o WinRar no té sentit, sabent que hi ha una alternativa molt vàlida com aquesta.

Els arguments dels Ebrediputats

Aquests dies, el fet que la Cambra de Comerç hagi demanat els camps de golf a l'Ebre, ha donat embranzida als Ebrediputats -de CiU- per sumar-s'hi, i de passada, per atacar les reivindicacions contra transvasaments, centrals de cicle combinat, camps de golf, etc. Igual que uns pensen d'una manera, hi ha altres que pensem diferent. Pensem que potser no cal anar cap a un model econòmic com el dels veïns, perquè comporta uns beneficis que potser no compensen la pèrdua de territori, perquè posen en mans privades patrimoni comú, perquè és un model que si pogués, edificaria en cada pam de terra, que posaria camps de golf al llarg de la costa, junt amb urbanitzacions, perquè no té inconvenient de crear més oferta quan augmenta la demanda, com si això es pogués fer indefinidament. És molt fàcil parlar quan suposadament ens sobra aigua i territori però, aquests que fan afirmacions tan contundents i pragmàtiques ara, caldria veure les respostes que poden donar quan no es pot demostrar que sobra aigua o terreny. Aleshores potser tindríem reivindicadors com els murcians i valencians, parlant del dret a desenvolupar-nos econòmicament per justificar camps de golf i urbanitzacions.

No entenc però, que aquest pragmatisme CiU no l'emprés es va plantejar de fer un parc eòlic davant de la costa de Tarragona o de la del Delta -que consti que no en sóc partidari-. Semblaven aleshores els més ecologistes de tot. Pur electoralisme, hem de pensar, quan veiem escrits com aquest: [clic].

Escultures de sorra a Vinaròs

Ahir vam arribar-nos fins Vinaròs. Vam poder veure a la platja les escultures de sorra, que cada any a l'estiu s'hi creen. Us he deixat una mostra a Flickr.

Què és primer?

A Saragossa l'Expo 2008 passa per davant, segons denuncia Triacanthos, de criteris de sostenibilitat, de respecte del medi, i de respecte pel patrimoni. Segons expliquen, per garantir la navegabilitat del riu durant l'Expo, es dragarà el riu i es rebaixarà la solera (jàssera) del pont de Pedra un metre de profunditat. Sobre la possibilitat tècnica de fer-ho sense risc de danyar el pont, no hauria d'haver dubte, doncs se suposa que està tot analitzat i dissenyat per fer-ho correctament. Sobre si una Expo ha de fer alterar el llit del riu, per fer-lo navegable, ja es pot discutir. L'Ebre és com és, i fer-lo navegable per caprici és gastar els diners on potser no cal gastar-los. Però, la galeria és la galeria, i segur que queda molt bonic veure els bateau-mouche a l'espanyola.

El Bisbat de Tortosa té nou web

No sé si és recent però, m'he topat amb el nou lloc web del Bisbat de Tortosa, fet amb Joomla!, programari lliure: [http://www.bisbattortosa.org].

Ha nascut Carlos

Aquesta nit, passades les 12h, ha nascut Carlos, el fill de ma germana i Jordi. Ha pesat 3,60 Kg i estan tots dos bé, com se sol anunciar en aquests casos. Els sants del dia són, segons el santoral català, Sant Cugat; Santes Juliana i Semproniana; Sant Pantaleó; Sant Celestí I, i Sant Aureli.

Iñaki Anasagasti s'anima a criticar la monarquia

El diputat basc del PNB Iñaki Anasagasti escriu al seu bloc una entrada sobre la polèmica amb El Jueves i la monarquia. Anasagasti aprofita per criticar les vacances pagades de la família reial al complet, el seu nou iot, Bribón, la no elecció del Príncep perquè sigui el cap de l'Estat, les caceres, ... Un article clar i directe, que suposo que escriu perquè ho pensa i perquè sap que té immunitat.

Jo sóc republicà i tampoc no veig amb bons ulls que una família, per ser qui són, tingui heretat el poder d'encapçalar un estat. Mentres un estat manté una situació així, no es pot dir que sigui plenament democràtic, encara que pugui acudir-se a la Constitució de 1978 per justificar-se. Perquè des de 1978 ningú no ha plantejat la pregunta sobre monarquia o república. I el PSOE no sembla que s'atreveixi, com en altres aspecte, a parlar clar, amb la qual cosa tenim un govern que se suposa republicà, més monàrquic que el propi PP.

Targetes sanitàries

Per anar de viatge a Europa necessites la targeta sanitària europea. No pots utilitzar la targeta sanitària catalana, igual que quan et demanen el número de la Seguretat Social, malgrat que la targeta sanitària catalana el tingui imprès -almenys la meva-, has d'entregar la targeta de paper que fa temps que has amagat en algun calaix. D'una banda entenc que són administracions diferents i que cadascuna gestiona les seves dades però, aquesta separació d'administracions ha de ser transparent. No pot ser que tinguem una targeta del Servei Català de la Salut i que a més haguem de tenir la de la Seguretat Social per a temes de salut. Si estan vinculades les dades d'ambdues ha d'aconseguir-se un acord perquè els ciutadans no haguem d'acudir a diverses finestretes per fer tràmits que podrien fer-se en un sol lloc, si se seguís una lògica de sentit comú.

20 programes lliures

Si voleu conèixer alguns programes lliures de diferents tipus, PC World té un article on en mostra 20 de la preferència de l'autor: [clic].

Wikitravel, premi Webby de viatges 2007

Carme Pla publica al seu bloc una entrada anunciant el premi Webby per a Wikitravel, la guia de viatges col·laborativa i lliure, en la qual ella participa. Es tracta d'una guia amb l'esperit de la Wikipedia, on es pot trobar informació de llocs d'arreu del món, en diferents llengües, amb la característica principal que tothom pot aportar continguts i que aquests són lliures, com ja he dit abans.

Programa de Festes d'Amposta 2007

Al web de l'Ajuntament d'Amposta han posat ja el programa de les Festes Majors 2007: [clic].

Adeba, Amposta a la geografia antiga

El mes de setembre del 2006 Josep Torta publicava al seu bloc una entrada sobre la documentació de la primera presència romana a la Península Ibèrica, arran de la troballa d'una campament de la Segona Guerra Púnica a l'antiga desembocadura de l'Ebre. Arran d'això Josep mostrava un plànol d'un llibre de The Ancient Library, on apareix Adeba i s'identifica amb Amposta.

Afegeixo dues referències de Google Books on també és així:

• A System of Ancient and Mediaeval Geography for the Use of Schools and Colleges, Charles Anton, Ed. Harper, 1850. A la pàgina 65 parla de les ciutats dels ilercavons i dels cossetans. Dels ilercavons parla de Dertosa (Tortosa); d'Adeba (Amposta); d'Ibera (prop d'Adeba); Tria Capita; i Carthago Vetus.
  
• A classical atlas to illustrate ancient geography, Alexander George Findlay, 1847. Podeu trobar un plànol, amb el número XVI, on apareix la part est de la Península Ibèrica, on es pot veure el Delta de l'Ebre amb Dertosa, Adeba i Ibera. Crec que és el mateix plànol que mostrava Josep Torta al seu bloc.
  

D'escola de golf a pitch & putt

Llegeixo a La Marfanta que a l'Ampolla, allò que es va presentar fa un parell d'anys com futura escola de golf, amb 9 forats, acabarà sent un pitch & putt, molt típic a la província de Barcelona, amb un camp de golf de 18 forats. Cadascú pot opinar com vulgui. Jo, d'entrada, no trobo bé que es facin camps de golf a casa nostra, per motius que molts cops he comentat. Si a més, es ven una cosa i acaba sent una altra, encara estic més en desacord.

Algun dia haurem de parlar del concepte de turisme de qualitat, més concretament de què s'entèn per qualitat. Penso que sempre es volen vendre les actuacions golfístiques i les marines com turisme de qualitat i caldria clarificar termes. Perquè si qualitat equival a diners que s'embutxacaran ajuntaments i promotors en les vendes, doncs aleshores estarem d'acord. Si qualitat equival a dir que les persones que vindran deixaran diners als comerços locals, se suposa que sí. Però, qualitat ha de ser també respecte i interès per l'indret on es va a fer turisme. I penso que molts cops oferim allò que no ens és propi, per tal que suposats turistes de qualitat vinguin aquí perquè alguns facin diners. I no és que no sigui lític sinó que potser haurem de revisar el nom de la cosa.

Alcanyís i el compromís de Casp

A la mort sense descendència del rei Martí l'Humà l'any 1410, va ser escollit Ferran d'Antequera com nou rei de la Corona d'Aragó, el primer de la dinastia Trastàmara que governà Catalunya. Fou en el marc del Compromís de Casp, l'any 1412, que representants d'Aragó, Catalunya i de València van escollir Ferran d'Antequera com rei. Abans del Compromís de Casp, un dels fets importants per a l'elecció del futur rei Ferran I, fou la Concòrdia d'Alcanyís, on es va acordar el procediment per elegir el rei a instàncies d'una carta del Papa Luna, Benet XIII. Representants dels regnes d'Aragó, Catalunya i València, sense comptar amb els de Mallorca, van reunir-se a Alcanyís per llegir la carta del Papa, acceptant-ne el contingut. La Concòrdia va situar en una posició avantatjosa Ferran d'Antequera, doncs la majoria d'homes que haurien de votar el rei a Casp -lloc establert per a l'elecció- eren trastamaristes.

La pàgina 114 del llibre Historia General de España (Modesto Lafuente, 1852), parla de Ferran I i del procés de la seva elecció. En aquest llibre apareixen noms que ens són familiars: Vinaraloz (Vinaròs) i Trahiguera (Traiguera), quins Parlaments apareixen anomenats en els fets. El llibre Examen de los sucesos y circunstancias que motivaron el compromiso de Caspe (Florencio Janer, Real Academia de Historia, 1855), narra també el procés d'elecció de Ferran I.

La Concòrdia d'Alcanyís dóna nom al Parador Nacional, ubicat en el castell de l'orde de Calatrava d'aquesta localitat. La imatge que acompanya aquesta entrada és de l'interior de la torre de l'homenatge del castell, on es poden veure les pintures que tant a la torre, com a la capella, com al claustre, encara es conserven, amb al·legories a fets i llegendes. Com vaig publicar ahir en una altra entrada, podeu veure més imatges del castell i les seves dependències a Flickr.

Barcelona apagada

Quan Barcelona estornuda en va plena Catalunya. Passa amb Rodalies de Renfe i torna a passar ara amb l'apagada elèctrica d'ahir. Val a dir que va ser una situació que no recordo que hagi ocorregut abans a la capital catalana. Ara bé, el problema amb el servei d'electricitat no és nou i l'hem viscut amb resignació durant anys, sense que els mitjans es plantegessin gaires coses, i molts cops que no se'n fessin ressò. Evidentment no vull dir que els mitjans no informin sobre un fet tan greu i poc freqüent com una apagada generalitzada a Barcelona però, crec que es treuen de context les coses quan es comença a parlar de la necessitat de tenir traspassades les competències en energia, quan es comença a parlar de dèficit en inversions per al manteniment de les línies i estacions elèctriques. Crec que s'està treient de context per allò que deia al principi. Només es diu ara, que passa a Barcelona, aprofitant l'enrenou. Mentres això ha estat passant a la resta de Catalunya -igual que amb Renfe- el soroll no ha estat, ni de bon tros el mateix.

Crio predicador

Els creacionistes estan en creixement als Estats Units. Confonen la teoria de l'evolució amb un plantejament de negacionisme de l'existència de Déu. No admeten una lectura no literal de la Bíblia. Aquí tenim un auditori nombrós entregat a un crio que parla contra la teoria de l'evolució, fent afirmacions demagogues, amb un discurs impropi d'un xiquet de la seva edat. Una llàstima que l'hagin manipulat fins aquest extrem.