dimecres, 25 de juliol de 2007

Adeba, Amposta a la geografia antiga

El mes de setembre del 2006 Josep Torta publicava al seu bloc una entrada sobre la documentació de la primera presència romana a la Península Ibèrica, arran de la troballa d'una campament de la Segona Guerra Púnica a l'antiga desembocadura de l'Ebre. Arran d'això Josep mostrava un plànol d'un llibre de The Ancient Library, on apareix Adeba i s'identifica amb Amposta.

Afegeixo dues referències de Google Books on també és així:

2 comentaris:

2teixidor ha dit...

Segons els bateans Adeba és Batea.
Atentament et passo aquesta informació:
Àngel Lluís Fernández de Móra la Nova.
http://www.batea.altanet.org/niv2.php?id=58

Història

Alguns historiadors han identificat Batea amb una important ciutat d’Ilercavònia (citada per Ptolomeu) coneguda per “Adeba”. Hi ha dubtes sobre aquest supòsit, però és obvi que Batea, com la resta de les poblacions de la comarca de la Terra Alta, és d’origen protohistòric.

L’historiador Pare Faci, en el seu pas per aquestes terres l’any 1739, va dir que Adeba significava embarcació i Batea recorda una gran barca, el cap de la qual és la unió de dues valls, la Vall Major i la Vall de les Paumeres.

El jaciment de la Torre Madrina dels s. VIII i VII a. C., és el primer indici constatat de població a la zona. Hi ha també el jaciment del Tossal del Moro que es tracta d’un poblat ibèric datat del s. VII i principis del s. VI a.C.

Al sud-oest de la partida de Benufets, hi ha una gran població totalment destruïda amb vestigis grecs, fenicis i romans, coneguda pel Coll del Moro del Borrasquer. Té una font molt a prop del recinte urbà, avui pràcticament seca , i una gran bassa construïda sobre la roca viva. Algunes edificacions més recents recorden habitatges dels pagesos dels s. VI o VII.

També hi ha vestigis d’un tram de 3 km de l’antiga via romana que comunicava el port de Dertusa (Tortosa) amb les ciutats de l’interior de la província Tarraconense, com Ilerda (Lleida) i Cesaraugusta (Saragossa). Aquesta via era una alternativa al riu Ebre durant l’estiu que portava poc cabal. El traçat es correspon amb l’antic camí dels Massalocans, que va de Batea a la Pobla de Massaluca.

Aquests són els únics vestigis que resten de l’època compresa des dels romans fins, a la conquesta cristiana a dins la vila.

Després d’haver pres el territori als àrabs, l’any 1153, Batea es cita per primer cop en un document escrit de donació de Ramón Berenguer IV als Templers de Miravet. L’any 1181, hi ha dues concessions d’Alfons I referents a Batea i al riu Algars, en les quals s’atorga carta de poblament als futurs residents sota el fur de Saragossa, però alhora concedeix els 2 castells al cavaller Bernat Granell, el qual va exercir l’autoritat, però aviat els templers van recuperar el domini de Batea i Algars i van concedir una nova carta de població el 1205 a un grup de 60 nous pobladors, i hi va haver noves cartes de poblament a territoris propers, la Vall Major, Mas de Sant Joan, els Massalocans, Pinyeres, etc.

Quan el 1317, els hospitalers van heretar els béns dels templers, Batea, Pinyeres i Algars formaven part de la Batllia de Miravet, la qual es coneixeria més endavant com la Castellania d’Amposta.

L’any 1358 hi havia 214 focs a Batea, 29 a Pinyeres i 22 a l’Algars. L’any 1378, després de fortes epidèmies, Batea tenia 94 focs, Pinyeres 33 i Algars 13. Però durant els s. XVIII i XIX els 2 darrers nuclis van anar perdent població a favor de Batea, que va esdevenir la única població.

El poble es veurà afectat al llarg dels anys per diversos conflictes bèl•lics. Així al S. XV, els partidaris de Joan II incendiaren la població. La guerra dels Segadors, al s. XVII té un testimoni contemporani en la figura d’un il•lustre bateà, el doctor de teologia i rector de Gandesa, el Sr. Onofre Català, que explica com al gener de 1642 les tropes castellanes del marquès de la Hinojosa, que es dirigia a Flix amb un exèrcit de 6.000 homes, van trobar resistència al seu pas per la vall de Batea. La població es va fortificar a la vila, aleshores, emmurallada i reforçada per soldats francesos i de la Generalitat de Catalunya. Després de 4 dies de lluita, els castellans van entrar a la Vila Closa. Batea fou cruelment saquejada on van morir unes 200 persones.

La jurisdicció va continuar en mans dels hospitalers dins la Castellania d’Amposta, però Algars ja no apareix en les relacions del S. XVII. Segons Miret i Sans, Batea i Algars constituïren una comanda hospitalera al s. XVIII, dins la Batllia de Miravet, però tots els béns i les dominicatures de l’ordre passaren a la corona , el 1820, sota el regnat de Carles IV.

Durant el S. XVIII la prosperitat econòmica i demogràfica es fa palesa en la construcció de la nova església parroquial de sant Miquel.

Les guerres carlines tornares a produir lluites i enfrontaments a la vila.

Durant la guerra civil, 1936-1939, la vila es trobava a la reraguarda del fornt de l’Ebre, ple d’hospitals de campanya.

Manel Zaera ha dit...

Gràcies per l'aportació! He trobat informació relacionada també: http://books.google.com/books?q=adeba+batea&btnG=Search+Books.