Aquests dies, el fet que la Cambra de Comerç hagi demanat els camps de golf a l'Ebre, ha donat embranzida als Ebrediputats -de CiU- per sumar-s'hi, i de passada, per atacar les reivindicacions contra transvasaments, centrals de cicle combinat, camps de golf, etc. Igual que uns pensen d'una manera, hi ha altres que pensem diferent. Pensem que potser no cal anar cap a un model econòmic com el dels veïns, perquè comporta uns beneficis que potser no compensen la pèrdua de territori, perquè posen en mans privades patrimoni comú, perquè és un model que si pogués, edificaria en cada pam de terra, que posaria camps de golf al llarg de la costa, junt amb urbanitzacions, perquè no té inconvenient de crear més oferta quan augmenta la demanda, com si això es pogués fer indefinidament. És molt fàcil parlar quan suposadament ens sobra aigua i territori però, aquests que fan afirmacions tan contundents i pragmàtiques ara, caldria veure les respostes que poden donar quan no es pot demostrar que sobra aigua o terreny. Aleshores potser tindríem reivindicadors com els murcians i valencians, parlant del dret a desenvolupar-nos econòmicament per justificar camps de golf i urbanitzacions.
No entenc però, que aquest pragmatisme CiU no l'emprés es va plantejar de fer un parc eòlic davant de la costa de Tarragona o de la del Delta -que consti que no en sóc partidari-. Semblaven aleshores els més ecologistes de tot. Pur electoralisme, hem de pensar, quan veiem escrits com aquest: [clic].
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada