dilluns, 30 de juliol de 2007

Ens canvia la política?

Més d'un cop he reflexionat sobre si he de pertànyer o no a un partit polític. Vull dir, si hi he de militar. El problema rau en el fet que fins ara he comprovat que sovint pertànyer a un partit implica callar i empassar-se les crítiques cap als teus i només veure els punts febles dels altres. I potser per això, malgrat haver estat en una llista electoral, ho he fet com independent i continuaré mantenint aquesta condició, almenys per ara. No és perquè tingui res en contra del partit amb el qual col·laboro sinó perquè potser no vull perdre el grau de llibertat d'opinió que puc tenir ara, i veure les coses més des de fora que des de dins.

D'altra banda, crec que el fet de participar de la vida política no ha d'implicar perdre la coherència amb allò que has fet fins ara. Si fins ara has callat i has estat neutre en les teves opinions, convertir-te de la nit al dia en un crític amb els contraris és incoherent. Si fins ara has col·laborat amb els contraris i passes a renegar d'aquesta col·laboració és incoherent. Sé que és difícil mantenir la coherència, i de ben segur que alguna patinada donaré però, intentaré no fer com altres, intentaré no semblar un altre des de que m'he implicat en la vida política.

1 comentari:

losimo ha dit...

Estic amb tú amb lo que dius. No per ser d'un partit has de dir amen a tot el que diu aquest, ja sigui algun company com la "cúpula".

Un dels exemples el tenim amb lo que ha passat amn el PPC o, sense canviar de bàndol, amb Maragall.
D'aquestes coses ningú s'escapa, ja que ERC des de que ha entrat al govern ja no són els que eren. Ara manen.

Però bé, la meua intenció d'aquestes quatre ratlles és animar-te a que defensis, com fas, els teus ideals, que per alguna cosa són teus.

Avant les "axes"!