Els catalans, mirar si som dolents, que ataquem el castellà per convertir-lo en una llengua de segona. Per això quan algú ens parla en castellà no ens costa gens canviar a la seva llengua i continuar la conversa sense problemes. Per això estem acostumats a entrar en qualsevol comerç, sobretot de l'àrea metropolitana, i ser atesos en castellà. Fins i tot escoltem impassibles com algú que ve de sudamèrica afirma rotundament que no li cal aprendre el català, perquè amb el castellà ja fa i el català no li serveix de res. A la nostra feina, molts cops renunciem al català en benefici del castellà o de l'anglès, sense inconvenients, amb submissió. Els tràmits amb l'administració de l'estat habitualment els podem fer només en castellà, i ni ens queixem. Trobem els productes etiquetats en qualsevol llengua que no sigui el català, i ni ens queixem ni ningú s'hi fixa.
I és que som tan dolents els catalans, que perseguim el castellà per defensar la nostra. Som els almogàvers de la cultura que volem eliminar la competència. Perdoneu gent del PP, no me n'havia adonat que la llengua dels vostres companys espanyols estava en perill. I crec que vosaltres tampoc, no?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada