A la llista Amposta s'ha encetat un debat al voltant d'una iniciativa relacionada amb la biomassa. Totes aquelles persones que tinguin terra de garriga, saben que cada any han de cremar rama. Aquesta crema té un límit establert per l'inici de la temporada de prevenció d'incendis. A banda d'haver de demanar permisos per poder cremar, i haver de respectar les hores permeses, el pagès està cremant uns residus que podrien aprofitar-se d'alguna altra manera.
Des del GEPEC s'ha criticat una iniciativa relacionada amb el tema i apareguda els darrers dies als mitjans de comunicació (vegeu caché de Google). Una empresa del territori, Ceratonia Reciclatges SL, treballa en la gestió de la biomassa, per donar-li rendibilitat, evidant incendis al camp i la contaminació causada per la seva acumulació. No és la primera empresa privada que es dedica a aquesta tasca.
Aquesta entrada del bloc no pretén parlar de la biomassa, tot i que més d'una vegada penso que mon pare, en comptes de cremar rama, hauria de poder portar-la en algun lloc on pugui ser processada. I l'administració ha de potenciar-ho això. Seria un benefici per a tots, no només per al pagès, per a qui és més fàcil seguir cremant cada any. L'entrada vol comentar que el debat encetat a la llista ha esdevingut una confrontació entre ecologistes i enginyers forestals, pel simple fet de veure les coses des de punts de vista diferents, tot i que legítims. Una nota de premsa del GEPEC enviada a la llista, coincidint amb la notícia del Diari de Tarragona, s'ha convertit en punt de discussió sobre qui té més autoritat per parlar de la biomassa. Normalment defenso el GEPEC per mostrar la seva opinió dins de la llista. Ara però, crec que han posat la pota.
Han aprofitat una guspira per encendre un foc. Amb tot el respecte del món, una mica més de tacte i de reflexió abans d'escriure ajudarien molt a fer que la imatge del GEPEC no sigui la d'uns ecologistes intransigents, doctrinals.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada