La ribera comença a omplir-se d'aigua. No queda gens perquè el mosaic cristal·lí torni a cobrir el Delta. Les gavines, les granotes, els patos i tota la fauna omple els camps dels seus sons alegres, primaverals. Perdre's per la ribera és fer un parèntesi en la vida diària, en la rutina. És adonar-se'n que encara tenim un paradís a casa nostra. Un paradís que cal conservar.
Més fotos a Flickr.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada