dijous, 11 de maig del 2006

11 de maig de 2005: s'esvaeixen les il·lusions

Per a molts catalans i catalanes el Pacte del Tinell, tan costós de signar, va significar la fi d'una etapa, que per a alguns encara ha d'acabar, el Pujolisme. Arribava aire fresc a la Generalitat, amb un govern catalanista i d'esquerres. Amb la corresponent precaució que cal prendre amb els propòsits polítics, s'encetava una etapa d'il·lusions.

El govern haurà tingut els seus millors i pitjors moments però, ha anat governant, diria que de forma correcta. L'Estatut, el punt estrella de la legislatura, ha posat el punt final a l'aventura. Artur Mas deu estar content, satisfet. Va anar d'home de país al Parlament, va arribar amb els punts imprescindibles a Madrid i en el moment menys esperat va treure's una foto de la màniga amb Zapatero, engegant qualsevol negociació a l'alça a fer punyetes -aquesta és la sensació des de fora; que em perdonin si no és així-. A partir d'aquí, públicament Esquerra es trobava entre espasa i paret, i els socialistes tenien la solució que ja els anava bé. Tot per no crear problemes al seu partit a Espanya, el PSOE, com tantes vegades ho hem vist els darrers anys, com en alguna votació a Europa.

Malgrat tot, CiU no ha estat una força criticada per la seva actuació i es permet el luxe d'anar de salva-pàtries, i de garantia d'estabilitat política. Com sempre, com amb el transvasament -i sento reinicidir en el tema-. El pragmatisme dels mitjans i dels polítics ens fa perdre de vista que els mateixos que defensen aquest Estatut el rebutjaven absolutament per insuficient, abans de la foto de la Moncloa. La foto no ha trencat el tripartit però, ha ajudat suposo. Ara a veure quan dura l'Estatut que arriba net com una patena de Madrid.


Avui, 11 de maig de 2005, Pasqual Maragall ha anunciat la fi del Pacte del Tinell. La primera legislatura amb un govern d'esquerres, després de l'era Pujol, acaba de forma prematura. Han deixat que s'esvaeixin les il·lusions del primer dia. El president ha dit que el primer Tinell no ha estat viable. I la pregunta és: i el segon, serà possible?