divendres, 29 de setembre del 2006

Equidistància

Diuen els diaris que Esquerra torna a l'equidistància per a les eleccions. Com a les anteriors. Potser fins i tot pensen a mostrar la clau un altre cop. Penso però, que ara, igual que aleshores, les opcions de pacte són clares. La probabilitat de pacte amb el Partit Popular és zero. Amb PSC i Iniciativa podrien plantejar-se un nou tripartit. És clar que el tripartit hauria de plantejar-se de diferent manera. I no significa que cal demanar més poder uns o els altes, sinó que cal plantejar-lo de forma que no es produeixin les discrepàncies i enrenous que hem viscut aquesta legislatura.

Algú pot pensar que CiU és una altra opció probable d'Esquerra. I potser sí que ho és en el pensament de la direcció del partit. Ara bé, cal recordar que CiU no ha canviat gaire respecte del partit de fa 3 anys. Tampoc ha renegat de la política de transvasaments. Artur Mas és un dels que renegava dels aspectes de l'Estatut que després ell mateix va recolzar. I era CiU el partit que era convenient que es passés una bona temporada a l'oposició. Però, els partits tenen en compte que la nostra memòria política és volàtil i segur que si s'arriba al pacte per fer Artur Mas president, ens donaran mil i una raons perquè estiguem tranquils i contents.

2 comentaris:

Jordi Arrufat ha dit...

Si ERC dona suport al Montilla diran que s'ha venut al PSOE i a Espanya (sento no poder escriure la lletra "enye" des del teclat que escric) els que desprès pacten amb el PP i si donen suport a CiU diran que s'han venut a la dreta els que desprès no fan més que donar colzades per moure's cap al centre politic.

Què n'es de bonica l'equidistància!

Anònim ha dit...

Pero qué más da lo que digan si gobiernan? Aquí de lo que se trata es de sobrevivir y la opción más probable pasa por un pacto CiU-PP o un nuevo tripartito con nueva promesa de Zapatero, no del estatuto claro, pero algo se le ocurrirá.