Potser ser cristià sigui un factor de parcialitat però, durant els dies que hem estat a Roma ha estat quan ha esclatat la polèmica sobre les paraules de Benet XVI sobre la violència religiosa, de les quals vull escriure.
Crec que mediàticament s'ha donat un punt de vista una mica esbiaixat del discurs que va fer el Papa. Perquè, si es llegeix bé, està clar que les paraules són una reflexió sobre religió i raó, sobre la necessitat de no utilitzar la violència en nom de la religió -de cap religió-. I a més, el context del discurs és una lliçó magistral en una universitat, cosa que obliga a llegir-lo d'una manera profunda, no superficial. I aquesta superficialitat és la que es desprèn de les notícies que des d'aleshores s'han publicat. És el Vaticà i el Papa que han hagut d'aclarir els conceptes. Els mitjans bàsicament han parlat de la polèmica, de les reaccions i han publicat el discurs sencer, en algun cas. Però, no han hagut gaires anàlisis -confesso que he llegit per sobre les notícies durant aquests dies de descans-. A Europa aquesta anàlisi és necessària per tal que les persones de religió islàmica no se sentin ofeses i que puguin tenir un punt de vista diferent de l'oficial o oficiós dels líders dels seus països de procedència.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada