dimecres, 20 de desembre del 2006

Els drets del consumidor

Avui parlàvem mentre dinàvem de la SGAE i del fet que estiguin dient que és delicte allò que no és, a la vegada que no fan res per evitar que hi hagi sistemes anti-còpia als CD i DVD, impedint-ne la còpia privada, per a la qual paguem un cànon. D'aquí s'ha derivat la conversa en el poc suport que rep "d'ofici" el consumidor. L'Estat protegeix el consumidor però, permet que es donin situacions com aquesta dels sistemes d'anti-còpia, o altres com arribar a l'extrem d'haver de cancel·lar la llicència d'una companyia aèria -Air Madrid-, en comptes d'establir unes condicions més estrictes per avaluar el servei i no necessitar aquestes solucions dràstiques, les quals acaben perjudican els de sempre. El mateix passa amb els caos de Renfe i altres situacions semblants. És el consumidor qui ha d'acudir a assessorar-se o a protestar -arribat a haver de muntar escàndols- quan té un problema i no l'Administració qui vetlli suficientment perquè els problemes no apareguin.
Recordo el cas de DVD-Jon, qui es va saltar el xifratge dels DVD i que un jutge el va absoldre al seu país perquè considerava que ho va fer perquè com consumidor tenia el dret a veure les pel·lícules al seu sistema operatiu i no veure's forçat a utilitzar una plataforma determinada.