dimarts, 28 febrer de 2006

Eurovisió

Las Ketchup a Eurovisió. Televisió Espanyola cada any se supera.
Enllaç: Un Bloody Mary con ketchup - 20minutos.es

Joomla! 1.0.8 - Ens passem a Joomla!?


Estic pensant seriosament que potser cal passar-se a Joomla!. No és que estigui d'acord en la bifurcació patida pel projecte Mambo. Continuo pensant, des de fora, que hi havia causes internes, més enllà d'un tema de llibertats. Mambo continua sent lliure sota llicència GPL. Però, el projecte fa temps que no és el mateix. Segurament la marxa de l'equip de desenvolupadors ha afectat molt.
Acaben de presentar el seu nou repositori de projectes i encara ahir no podia accedir al meu compte. A més, molts de projectes per a Mambo es van passar a Joomla!. I això presenta un perill futur: perdre compatibilitat entre versions d'un i altre projecte. Caldrà veure la dinàmica de la comunitat de cadascun i veure quin dels dos presenta millors expectatives.
Enllaç: Joomla! - Joomla! 1.0.8 Released

dilluns, 27 febrer de 2006

Tapant forats eternament

Avui vull comentar una cosa que ja fa temps que qualsevol ciutadà pot observar. Ho situo a Amposta però, aquest és un fet que segurament ocorre en altres poblacions i que també es pot observar en les nostres carreteres.

Tenim molts de carrers fets un desastre. Plens de forats, aquests carrers passen llargues temporades sense millorers. Circular per ells significa experimentar múltiples moviments a causa de l'efecte dels forats i les irregularitats de l'asfalt en els amortidors del vehicle.

Els forats es tapen periòdicament amb pedaços de quitrà. Aquests pedaços converteixen una concavitat en una convexitat, i allí on teníeu un clot després teniu una muntanyeta. Però, pitjor encara, molts forats, quan plou amb certa insistència, acaben tornant a aparèixer, evidenciant la inutilitat de la solució transitòria del pedaç. No cal dir que en alguns casos la profunditat i el diàmetre dels forats és prou important, amb possibles conseqüenies negatives per a vehicles i persones. Potser va sent hora de pensar si el pedaç és la solució o és deixar el problema per més endavant.

diumenge, 26 febrer de 2006

Paternalisme amb l'oli

L'alcalde de Tortosa, Joan Sabaté, va fer en la inauguració de la Fira de l'Oli de Jesús, una exhibició de paternalisme i d'estratègia de la port davant de les protestes del sector de l'oli sobre el repartiment dels ajuts. Ho explica LA MARFANTA. Tenim uns polítics que responen tots igual, siguin d'esquerres o de dretes. Quan governen ningú ni pot protestar, que tots s'ho prenen malament.

dissabte, 25 febrer de 2006

Ràdio Pego

La foto l'he fet avui (amb el cotxer aparcat) a Amposta. Curiós trobar una ràdio de Pego (País Valencià) al dial en aquesta zona nostra. Si fos una ràdio del Castelló no tant però, sent d'Alacant m'ha cridat l'atenció.

Google Page Creator

Google ha posat en marxa Google Page Creator, un servei d'espai web gratuït per crear pàgines personals amb un sistema d'edició de continguts WYSIWYG (What You See Is What You'll Get), per tal que qualsevol pugui treballar-hi fàcilment. És una alternativa al propi servei de Google i que ja fa anys que funciona, Blogger (companyia adquirida per la primera fa un temps). La notícia l'he llegit a Vilaweb, on comparaven el Google Page Creator amb el Geocities de Yahoo!.
Per poder tenir un espai en aquest nou servei cal ser usuari de Gmail. Aleshores es pot tenir un lloc que té per URL http://usuarigmail.googlepages.com. Per exemple, en el meu cas seria http://manelzaera.googlepages.com. Però, com que ja tinc diversos llocs web en marxa, de moment no m'hi apuntaré. Per cert, que si voleu tenir una adreça electrònica de Gmail només ho heu de dir. Tinc moltíssimes invitacions per regalar.

divendres, 24 febrer de 2006

Godall.tk - Blog

Avui he rebut un missatge on se'm feia saber que apareixia un nou bloc a la blocosfera ebrenca. Es tracta de Godall.tk - Blog. El bloc sorgeix amb la voluntat d'aportar un altre canal informatiu i d'opinió davant del buit deixat per la desapareguda Televisió de Godall. El precedeix en el temps el Fòrum de Godall, un punt de trobada a la xarxa que fou molt visitat durant la polèmica de les obres que recentment ha viscut el poble.

Per cert, que els dies 11 i 12 de març se celebra a Godall la 3a Festa de l'oli i de l'espàrrec.

dijous, 23 febrer de 2006

23-F

Avui fa 25 anys del cop d'estat del 23-F. El seu cap més visible va ser l'ex-militar Antonio Tejero. Jo d'aquell dia en recordo poques coses, perquè tenia 7 anys. Recordo més unes cançons que es van fer posteriorment sobre els fets en to d'humor que no pas el dia concret en què van passar. Malauradament algunes coses que crispen l'opinió pública i la política espanyola avui dia aleshores també ho feien. Potser llavors era més normal, fent relativament poc que s'havia sortit de la dictadura. Però, ara, que encara es parli de catastrofismes com el desmembrament d'Espanya, de la balcanització, etc., és l'estratègia de la por i de l'odi.

Maragall, amb ERC?

Aquesta notícia, si fos certa seria la bomba. De moment s'ha de quedar en rumor o notícia no comprovada. Però, imagineu-vos Maragall de número 1 a ERC i Carod-Rovira de número 2. Doncs jo penso que seria millor per a Esquerra i que també per a Maragall. Sincerament, hi ha una part del PSC que no entenc com pot continuar encara dins d'un partit que es rendeix a la voluntat del PSOE. Un exemple il·lustratiu pot ser la negociació de l'Estatut però, un altre és l'acceptació de l'idioma valencià pels diputats socialistes catalans. Algun dia seria interessant anar fent una llista. Perquè durant la lluita contra el PHN a Europa també en van fer alguna de bona.

dimecres, 22 febrer de 2006

Submergits en el món digital

Aquest és el títol de la contraportada d'avui d'el diari El Punt, en què es parla de Bernats pescaires. Malauradament no vaig poder evitar la foto.

Com ja he comentat a la llista de Bernats pescaires, voldria remarcar que les jornades Àtic 2a són organitzades per atic2.org i no per nosaltres. És just reconèixer la feina de cadascú. Hi ha algunes imprecisions però, és una bona notícia que els diaris es fixin en iniciatives com aquesta i altres sorgides de les ganes de fer coses de diversos sectors de la societat per cercar el benefici comú.

Enllaç: Submergits en el món digital

dimarts, 21 febrer de 2006

Signatures al Pitido Popular

El El Pitido Popular publica un estudi que han fet sobre el funcionament de les signatures del PP per Internet. Han fet un seguiment del comptador i han comprovat que existeix un patró que va incrementant de forma periòdica les signatures i que es manté fins i tot durant el cap de setmana. O la gent del PP és molt compromesa o aquí alguna cosa fa mala olor.

El basar de les espècies

Via LA MARFANTA he sabut de l'existència d'un altre espai ebrenc a Internet: el basar de les espècies. És el bloc del calero Jaume Llambrich, amic de Gustau.

Escoltar el carrer

Dissabte passat qui va veure el resultat de la manifestació podia fàcilment pensar que milers de persones havien sortit al carrer a defensar l'Estatut sortit del Parlament. També podien haver sortit a dir que no els agrada el pacte Mas-Zapatero. I també podien haver sortit a dir-li al PP que ja n'hi ha prou. Davant de la mobilització, han hagut diverses reaccions, les de sempre, amb alguns papers canviats.

Els mitjans afins al PP, o contraris a les reivindicacions catalanes, que en manifestacions contra els matrimonis entre persones del mateix sexe, contra la LRU i altres, magnificaven xifres, aquest cop més aviat han callat. Com si res hagués passat. Potser es temien quedar en evidència si s'atrevien a minimitzar aquesta manifestació i no les "seves". El PP, en la seva línia, ha tingut en el seu secretari general, el senyor Acebes, la veu de la interpretació. Ha reconegut que van ser moltes persones les que van sortir al carrer. I s'ha queixat que la gent demani el dret a autodeterminar-se, quasi com si fos un delicte. I els partits que governen han fet interpretacions com si res no anés amb ells. Fa gràcia la interpretació d'alguns dient que la gent va sortir al carrer a demanar un bon Estatut i a queixar-se de l'actitut del PP. No recorden fa uns anys, quan al PP se li demanava escoltar el carrer.

dilluns, 20 febrer de 2006

Dema-GOLF-gia

L'alcalde pedani de Vinallop està encantat amb el camp de golf que s'hi vol fer. LA MARFANTA ho publica al seu bloc. L'incremement en un ordre de magnitud del nombre d'habitatges no genera alarma sinó sorpresa (diria que veig la cara d'alegria) de l'alcalde. Això "revaloritzarà" Vinallop. Com es revaloritzarà, aquesta revalorització és en conjunt bona o potencialment perjudicial? Respostes mai contestades quan interessa un projecte així. Generarà riquesa i llocs de treball, resposta típica.

A més, hi ha un argument que s'utilitza darrerament en aquestes terres. Si al País Valencià es fan projectes com aquests, sense tenir aigua, aquí que en tenim, per què no? És clar, natros sí que podem demanar golf i urbanitzacions. Anem sobrats. Lo del nus era per assegurar-mos que no s'emportarien l'aigua per als projectes que teníem pensats per al nostre territori, no? És la demegògia al voltant del golf, la dema-golf-gia.

diumenge, 19 febrer de 2006

La calle del Expolio

L'Ajuntament de Salamanca anuncia que canviarà el nom al carrer on es troba l'Arxiu de la Guerra Civil Espanyola. El nou nom serà "Calle del Expolio". A la memòria dels ciutadans de Salamanca pretenen fer-hi quedar el record del retorn dels papers com un espoli a la ciutat i a Espanya. Una rendició davant dels nacionalismes. Cinisme pur.

Però, malgrat que l'esperit de la iniciativa sigui una manipulació de la realitat, el nom del carrer farà referència a fets històrics. És un nom prou escaient, perquè és el carrer on hi havia el centre de repressió del franquisme, on anaven a parar els documents espoliats per depurar, tancar a la presó o executar els no afectes al règim. Per tant, en aquest punt pot estar-hi tothom d'acord. És el carrer de l'espoli, del franquista, evidentment.

Ametllers florits a la garriga

Avui hem anat a la garriga a fer una calçotada i he aprofitat per fer fotos als ametllers. Avui sí que ja estan florits, i molt. De passada he fet algunes fotos més que podeu veure a Flickr, com la del cim de Montsianell des de la falda.

Pas de zebra a l'Aldea (2)


Fa uns dies em queixava dels passos elevats que hi ha al carrer que porta a l'estació de tren de l'Aldea. Aquest dissabte vaig anar-hi i vaig comprovar que han apedaçat els passos, suavitzant-ne l'acabament. Ara ja no queden tallats en sec sinó que un pedaç de quitrà acaba la rampa fins arribar suaument al terra. Una solució que segurament s'haurà d'anar apedaçant periòdicament, perquè com passa a les nostres ciutats, els pedaços de quitrà acostumen a durar poquet. Però, el canvi es nota, que quedi dit.

dissabte, 18 febrer de 2006

Ametllers florits

L'altre dia vaig fer unes fotos d'ametllers florits al costat de l'hospital de Jesús. Les he afegit al meu espai de fotos a Flickr. Amb motiu del taller que vam fer a Móra de Bernats pescaires esperava trobar-me molts ametllers florits, perquè ja fa uns dies que vaig veient-ne més. Però sembla que el fred d'aquest hivern ha retardat l'aparició de flors. El mateix ha passat als que tenim a la garriga, als peus de Montsianell. Potser d'aquí uns dies penjo unes quantes fotos més, que poc a poc tenim el territori florit d'ametlla.

La Lira renova el web

El web de La Lira Ampostina s'ha renovat. Ara és un web fet amb programari lliure, concretament amb Joomla!.

Al bar de la Lira es pot fumar

Avui he entrat al bar de la Lira Ampostina i m'he adonat que s'hi permet fumar. Jo diria que per superfície haurien de tenir una àrea destinada a fumadors i l'altra a no fumadors. Però, el motiu que escric això és el fet que als bars de les nostres societats musicals entren menors, tant per anar a assajar, com per anar als concerts, als descansos, etc. Per això, comprenent la voluntat de no perdre clientela, es dóna una situació difícil de resoldre, doncs en aquests locals els músics que no tinguin l'edat suficient no hi poden entrar.

De l'Acollidora a IC-V

Informa La Veu de l'Ebre d'aquesta setmana que el cap de llista d'IC-V a Amposta a les properes municipals podria ser Àngel Porres. Es tracta de l'actual tresorer de l'Associació de Veïns l'Acollidora. Un desconegut dins del món polític ampostí, el qual ha col·laborat en una revista, la de l'Acollidora, Amposta SUD, la qual jo mateix vaig criticar pels seus continguts poc constructius per a una eina informativa i de representació de tots els veïns. Des de fa un temps que aquesta revista no es veu al carrer, o no es veu tant. Personalment, i sabent la relació política del futurible candidat d'IC-V, les crítiques de la revista a l'actual consistori em semblaven intencionades, per recollir vots a posteriori. Que quedi clar que això és un raonament propi i no una acusació. El fet és que amb la marxa de Francesca Valldepérez i altres militants, IC-V a Amposta és un partit que no promet grans resultats electorals.

I com deia en una entrada anterior d'aquest bloc, CiU a Amposta ja té part del camí per renovar la confiança dels electors recorregut. ERC, sense Marta Cid, i sense voler menysprear el seu candidat, perd un puntal. El PSC, malgrat haver fet millor oposició que ERC, ha patit un desgast que acabarà pagant. IC-V, personalment penso que no té futur. El PP, qui sap, potser ens sorprés amb una llista... o no. I queda veure els independents què faran, encara que els seus resultats a les darreres eleccions van ser pèssims. Per tant, crec que hauran de fer molt d'esforç els partits que aspiren a governar a Amposta per canviar el color del consistori.

divendres, 17 febrer de 2006

En defensa del castellà

Els catalans, mirar si som dolents, que ataquem el castellà per convertir-lo en una llengua de segona. Per això quan algú ens parla en castellà no ens costa gens canviar a la seva llengua i continuar la conversa sense problemes. Per això estem acostumats a entrar en qualsevol comerç, sobretot de l'àrea metropolitana, i ser atesos en castellà. Fins i tot escoltem impassibles com algú que ve de sudamèrica afirma rotundament que no li cal aprendre el català, perquè amb el castellà ja fa i el català no li serveix de res. A la nostra feina, molts cops renunciem al català en benefici del castellà o de l'anglès, sense inconvenients, amb submissió. Els tràmits amb l'administració de l'estat habitualment els podem fer només en castellà, i ni ens queixem. Trobem els productes etiquetats en qualsevol llengua que no sigui el català, i ni ens queixem ni ningú s'hi fixa.

I és que som tan dolents els catalans, que perseguim el castellà per defensar la nostra. Som els almogàvers de la cultura que volem eliminar la competència. Perdoneu gent del PP, no me n'havia adonat que la llengua dels vostres companys espanyols estava en perill. I crec que vosaltres tampoc, no?

Els genovesos


Vinga va, una passejada pel web de Los Genoveses no aniria malament, per riure una mica a costelles de Zaplana, Acebes i companyia.

Antena 3 i el català

Antena 3 va publicar al web una notícia sobre una nina que parla en castellà, anglès, valencià i polonès. Resulta que algú els va gastar una broma i en comptes de català els van fer arribar la notícia amb la llengua caviada.
Enllaç: Periodismo - Antena 3 confunde 'polaco' con 'catalán'

Humor amarillo

En Carles Mateu ho ha posat al seu bloc. Estan sonats.

Programari i esperit crític

És bo tenir un esperit crític i plantejar-se dubtes sobre les coses. Acostumats com estem a sentir consignes cada dia pels mitjans sobre temes polítics, veient centenars de persones fent-los costat incondicionalment, és bo no tenir aquesta actitut en altres aspectes de la vida.

Quan parlem de programari lliure hi ha persones que treuen el seu esperit crític. El programari lliure és difícil. No hi ha suport. Només és per a [GNU/]Linux. Només és per a entesos. Els programes lliures són difícils. Va millor el Photoshop. Tothom fa servir Explorer. A mi el Windows ja em venia amb l'ordinador. És a dir, que es posen mil excuses per justificar el no ús de programari lliure. I això inclou el sector de la informàtic. Encara avui dia existeix molta gent que no coneix el programari lliure o que hi té prejudicis en favor del privatiu.

És evident que l'esperit crític que alguns cops es mostra envers el programari lliure desapareix en el cas del privatiu. Se n'assumeixen els defectes i restriccions, sense tenir en compte que a l'altre costat hi ha un món amb menys defectes, o amb defectes que se solucionen amb celeritat, i amb llibertats. Per això, la difusió del concepte programari lliure i de tot el ventall d'alternatives a l'abast dels usuaris és necessària des del món professional i des de l'administració pública. Ja s'està fent i cal que hi donem un cop de mà.

dijous, 16 febrer de 2006

Domini .CAT

Una entrada al web de LaFarga.org parla sobre el preu del domini .CAT. No he trobat on costa 240 euros durant 2 anys, encara que sí que he vist un on costava 75 l'any. Jo vaig registrar bernatspescaires.org i ampostics.com, cadascun per 69,9 euros l'any, amb espai web de 300 MB, 20 GB de transferència, PHP, MySQL i altres coses. Això significa que si els preus dels registradors no entren en uns rangs raonables el domini .CAT haurà d'esperar. Està bé treballar per la llengua i per la cultura catalana però, això no vol dir que regalem els diners, no?

Ja ho deia Chambao

Avui m'han fet veure que Chambao tenen poders per veure el futur. Si no us ho creieu escolteu això.

Els drets dels premiats

Llibresebrencs.org convoca el segon premi per a jóvens escriptors ebrencs. Les bases es poden descarregar del mateix web. Si les llegiu veureu un aspecte típic en molts de concursos artístics. L'autor renuncia a part dels seus drets sobre la seva creació, almenys de forma temporal. Això és un aspecte que en premis de gran quantia potser té cert sentit, dins de la seva injustícia però, en premis on la quantitat es troba en els 300 euros, demanar que els autors renunciïn al dret de publicar la seva obra durant un any i després poder-ho fer amb autorització expressa em sembla excessiu. Sento fer la crítica en relació als premis de Llibresebrencs.org, doncs em sembla una iniciativa molt bona per difondre la literatura ebrenca. Però, m'ha donat motiu per parlar-ne. L'autor de l'obra és qui ha posat la càrrega intel·lectual per donar-li vida. La legislació li atorga tots els drets com autor. I no em sembla just haver de renunciar a cap dels drets per poder participar en un concurs en què es valora la qualitat artística, no una altra cosa. En qualsevol cas, i reconeixent la legitimitat de les bases del concurs, preferiria que l'autor atorgués els drets d'explotació a Llibresebrencs, en aquest cas però, sense renunciar-hi, és a dir, compartint-los. No sé si m'explico. M'agradaria que no es veiés com una crítica ferotge contra aquest de la nostra terra.

Vegueries sense províncies seria un error

Si al final, després d'aconseguir dividir Catalunya en vegueries, no es fa la llei orgànica estatal que estableixi uns nous límits provincials haurem aconseguit a mitges allò que preteníem. No podem ser vegueries de cara a dins i províncies de cara a fora, almenys en moments d'eleccions. És cert que això són maldecaps però, al cap i a la fi, maldecaps que cal resoldre, doncs és la feina dels polítics trobar-hi solució.

ETA podria deixar les armes

Si la notícia és certa estem davant d'un escenari esperançador. La fi de la violència iniciarà el seu camí. I aquest cop esperem que sigui de veritat, sense males intencions ni obstacles que ho impedeixin. Tots ens mereixem viure en pau.

Ja en van 32

Crec que és la primera vegada que escric una entrada al bloc dient que és el dia del meu aniversari. Doncs això, que ja en tinc 32.

dimecres, 15 febrer de 2006

Manca de tarannà

Explica LA MARFANTA que el director dels serveis territorials de Medi Ambient a les Terres de l'Ebre, Víctor Gimeno, va tancar la porta als morros dels periodistes quan anaven a informar sobre la recollida de signatures que la gent de Salvem la Mar de l'Ebre van anar-li a presentar. Pèrdua de papers, manca de tarannà,... Sembla mentida, que els d'esquerres i ecologistes de debò, no assumeixin el dret dels ciutadans a queixar-se i el dels periodistes a informar. Potser és que es pensen alguns que tot ha de ser sempre una bassa d'oli.

dilluns, 13 febrer de 2006

Fe d'errades

L'altre dia escrivia sobre quan els polítics pleguen abans d'hora del seu càrrec electe. Assumia que no es coneixia la intenció de l'anterior alcalde d'Ulldecona de deixar el càrrec abans d'acabar la legislatura, en benefici de l'actual alcaldessa. Estava equivocat. Per tant, potser és un dels únics casos en què se sap abans de votar la intenció de qui governa.

jimenez-losantos.es

Avui s'estrena un nou lloc web dedicat a Federico Jiménez Losantos i a la COPE en general. Es tracta d'un lloc que parla de les barbaritats que es diuen a la COPE, amb material escrit i sonor, i amb enllaços en altres llocs, com la campanya perquè l'emissora dels bisbes tregui el presentador de les seves ones.
El web: http://www.jimenez-losantos.es

diumenge, 12 febrer de 2006

Los the Bandoleros

Los the Bandoleros (LTB) és un grup aque acaba de publicar el seu treballa a la xarxa. Un dels seus membres és el meu amic Dani. Diuen que estan mirant quina llicència posaran a la seva música, probablement una de Creative Commons. Podeu descarregar-vos ja les seves cançons en format MP3.

TBP'06: Realitzat el taller de localització de programari

Dissabte, 11 de febrer, s'ha celebrat a Móra d'Ebre el primer taller de TBP'06, la temporada de tallers de Bernats pescaires. En Jesús Corrius i en Toni Hermoso, membres de Softcatalà, han explicat els aspectes importants de la localització de programari al català.
No només és qüestió de traducció sinó de tenir en compte altres aspectes que afecten el funcionament dels programes (l'ordenació de paraules quan intervé la l·l, la interpretació del separador de decimals, etc.).
Hi ha diferents etapes en el procés de localització, explicades per Jesús i Toni. Del programa (codi font) s'extreuen les cadenes de caràcters (textos) originals, es generen les cadenes equivalents en la llengua que es vol traduir, i s'incorporen finalment al programa per generar una nova versió en la llengua triada. Softcatalà és una associació amb una llarga experiència en la localització de programari, com OpenOffice, Mozilla, Firefox, Thunderbird, etc.
El taller és probable que es torni a realitzar en una altra localitat ebrenca i pretén que informàtics i no informàtics, com ara filòlegs, s'impliquin en aquests projectes de localització, dels quals en surt un benefici per a la llengua catalana i la nostra societat.
Fotos del taller a flickr.

Boira a Móra

Aquesta és una de les fotos que vaig fer dissabte a Móra d'Ebre. Abans d'arribar a Rasquera, amb el riu baix a la meua esquerra, vaig veure un núvol sobre l'Ebre. Era una vista impressionant, la qual, malauradament no vaig poder fotrografiar perquè no tenia on aturar el cotxe.
Després de passar Rasquera, de baixada, em vaig endinsar el la boira, la qual em va acompanyar fins a Móra. Vaig fer fotos des del costat del riu, on es veu el pont envoltat de boira.
Més fotos a flickr.

dissabte, 11 febrer de 2006

Monodevelop + Glade-2

Si us interessa conèixer com utilitzar Glade-2 per dissenyar interfícies d'usuari quan treballeu amb Mono, aquí teniu un article que us ensenya com fer un programa molt senzill, utilitlzant Monodevelop i Glade-2.

divendres, 10 febrer de 2006

Uncyclopedia

Si voleu riure una mica, avui m'han passat un enllaç a la Uncyclopedia. Concretament m'han passat un enllaç a l'entrada sobre Aznar. Potser aquest és una mica de mal gust. Té un regust a Los Genoveses, com veureu. Entreu a Spain, entreu.

Plegar abans d'hora

D'entrada, no vull opinar sobre si Jaume Antich és bon polític o no. Això ho jutjarà la gent d'Ulldecona, que són qui l'han tingut d'alcalde i de regidor durant molt de temps.

Aquesta entrada de bloc parla sobre aquest costum, encetat potser per Pasqual Maragall a Barcelona, de plegar abans d'hora de l'alcaldia per fer que el proper candidat o candidata tingui temps de ser conegut al capdavant del govern municipal. Jordi Pujol va fer-ho també, de forma diferent, amb Artur Mas. I també va haver un rumor sobre si ho faria Joan Ma. Roig a Amposta.

Dins de la legitimitat per fer i desfer respectant les regles del joc, aquest costum que s'està veient en molts llocs d'abandonar el govern abans d'acabar la legislatura no em sembla just. Els electors tenen el dret de saber les intencions d'un cap de llista en cas de guanyar les eleccions. Els polítics es presenten a les llistes sabent que la legislatura dura quatre anys. El compromís adquirit està clar. Evidentment que hi ha motius que poden fer que algú decideixi plegar del seu càrrec però, els motius estratègics em semblen un motiu amb poca força.

dijous, 9 febrer de 2006

Albert i la Banda dels 13

Són quasi les 12 de la nit (de dijous!). Acabo d'arribar de La Cava, del concert d'Albert i la Banda dels 13 al Cafè Classic. És el seu segon concert. El primer va ser al Llar, a Amposta, el mes de desembre passat.
Albert i jo ens coneixem des de l'institut i, per sort, no hem perdut el contacte. Ell em va donar a conèixer un grup de rock americà, Huey Lewis & the News, al qual recorden algunes de les seves cançons i que va marcar el nostre pas per l'institut.

Després d'una temporada sense cantar (en públic, no a la dutxa) ara torna a agafar el micro. Se'ls nota que gaudeixen tocant junts. Que sigui per molts anys!

Si voleu, podeu veure més fotos a flickr.

Corbs marins a Amposta

Avui he fet unes fotos des de la zona del Castell d'Amposta. He vist que al riu hi havia molts de corbs marins i mira, els he fotografiat. Teniu més fotos a flickr.

Artur Mas, les paraules no se les enduu el vent

Avui he vist a e-noticies que les JERC han penjat al seu bloc un document d'àudio amb les paraules sobre l'Estatut que va dir Artur Mas al Matí de Catalunya Ràdio, el 17 de gener. Com diuen al web, 4 dies després es feia la foto amb 'ZP'.

Artur Mas és un exemple clar d'incoherència i en un temps rèrcod. Qui no recorda quan CiU abacava de votar contra el PHN al Parlament, en època de José Maria Aznar, i Artur Mas en poques hores desfermava l'alegria de la gent de l'Ebre deixant-nos veure que a Madrid canviarien les coses?

És difícil llençar la frase generalista i demagògica de "tots els polítics són iguals" però, de vegades costa no pensar-ho. La coherència i la fermesa de posicions no són un punt fort de CiU i amb l'Estatut en tenim una bona mostra.

Enllaç: Indp. Bloc oficial de les JERC: Les mentides d'Artur Mas: MasMentiras

Els socialistes co-inventors del valencià

S'ha materialitzat l'aprovació al Congrés dels Diputats de la reforma de l'Estatut de la Comunitat Valenciana -que és com volen dir-li-. I, com ja se sabia, ha nascut una nova llengua gràcies a l'acord entre PP i PSOE: el valencià. A més, les minories es queden sense veu al Parlament valencià. Els socialistes catalans, coherents amb el seu partit però, no amb el sentit comú, han donat suport a la reforma. I després Bono diu que li porten problemes. Si no els contradiuen mai!

Enllaç: El PP i el PSOE aproven l'estatut valencià al Congrés espanyol

Ésadir

He vist a Vilaweb que s'ha presentat el portal lingüístic de Televisió de Catalunya (TVC). Es tracta del lloc Ésadir, un web de recursos que segueix el llibre d'estil de TVC, orientat sobretot als professionals dels mitjans de comunicació.

Fins ara els dubtes lingüístics sempre els havia consultat al web de l'Institut d'Estudis Catalans, al Termcat o al recull de termes de Softcatalà. JA tenim un lloc més.

Les signatures del PP

La recollida de signatures que fa el PP contra l'Estatut ha estat denunciada per un advocat per incomplir la legislació sobre protecció de dades de caràcter personal (LOPD). Sobretot es refereix la denúncia a les signatures per Internet. És a dir, que no només són tècnicament poc fiables les signatures sinó que a més, no compleixen la LOPD. I això, venint del PP, un partit que presumeix de complir amb la legalitat vigent, no està bé.

dimecres, 8 febrer de 2006

Instal·lant Skype a l'Ubuntu 5.10

Si intenteu instal·lar el paquet .deb de Skype al vostre Ubuntu us trobareu amb un problema de dependències. Us demanarà la biblioteca libqt3c102-mt, la qual ha canviat de nom en aquesta versió de la distribució. He trobat una forma de solucionar el problema, utilitzant el paquet .rpm en comptes del .deb.

Amb Wengo (lliure) també necessiteu la biblioteca però, libq3-mt, amb la qual cosa instal·lant la biblioteca ja funcionarà, sense problemes.

Instal·lació de fonts truetype a l'Ubuntu

Hi ha vàries formes d'instal·lar fonts truetype (les de Windows) dins de GNU/Linux. Una de senzilla i sense haver de tocar la consola de comandes és la següent (si ho feu amb Ubuntu).

Aneu a Eines del sistema \ Run as different user. Heu de posar l'usuari root al camp inferior (si no apareix per defecte) i al camp superior el nom de l'aplicatiu que voleu executar, en aquest cas nautilus. Se us demanarà la contrasenya i un cop introduïda ja tindreu la finestra del navegador de fitxers al davant. Amb ella aneu allí on teniu el fitxer amb la font que voleu instal·lar (*.ttf), us poseu a sobre amb el ratolí i aneu a Edita \ Copia.

Després aneu a Vés \ Ubicació... i a la línia d'ubicació escriviu fonts:///. Només resta un pas: Edita \ Enganxa. Ja teniu la font instal·lada. Els aplicatius executant-se no la veuran fins que no els tanqueu i els torneu a obrir.

TBP06: Localització de programari

Comencem una nova temporada de tallers de Bernats pescaires. El primer taller el fem a Móra d'Ebre el proper dissabte, 11 de febrer. Es tracta d'un taller de localització de programari, a càrrec de Jesús Corrius (OpenOffice en català) i Toni Pulido (Mozilla en català). Són membres de Softcatalà.
Totes aquelles persones que vulguen saber com es tradueixen programes al català, alguns dels projectes de traducció més importants, com col·laborar, etc., queden convidades.

Els socialistes catalans a Madrid

Llegeixo que el Congrés dels Diputats ha denegat una proposició de llei orgànica que havia de permetre que la Generalitat convoqués referèndums. Com ja ha passat altres cops, els socialistes catalans a Catalunya voten una cosa (a favor) i a Madrid una altra (en contra).
Vilaweb: El Congrés espanyol rebutja que la Generalitat pugui convocar referèndums

PSC-PSOE?

El ministre Bono no ha destacat precisament per posar les coses fàcils als socialistes catalans. Ell i Rodríguez Ibarra, a més del ministre Sevilla o José Blanco, més d'una vegada han opinat sobre temes relacionats amb Catalunya, concretament sobre l'Estatut, malgrat introduir soroll en l'esdevenir diari dels seus socis catalans.

El PSC més d'una vegada ha vist com des del PSOE sorgien veus que feien que quedés en evidència davant de la resta de partits, davant dels catalans. Que un ministre aconselli al president de la Generalitat que limiti l'exercici de les seves competències i que no creï problemes al PSOE seria lògic si no vingués d'un dels membres d'aquest partit que acostuma a tocar temes que els hauria de deixar al PSC. Des de fora no en casos com aquest no s'acaba d'entendre si el PSC i el PSOE estan junts per convicció o per conveniència.

dimarts, 7 febrer de 2006

Molins des de Jesús

Diumenge vaig fer unes fotos, des de Jesús, dels molinets de Tortosa. Vaig aprofitar perquè sortís a la foto la meravellosa desmuntada que hi ha justament baix. No entenc res. Si allí pensen posar cítrics (?) com és que després es queixen que no surt a compte el seu conreu (pregunteu als canareus)?

Més fotos a flickr.

Tot o res

Segons Artur Mas jugar al tot o res amb l'Estatut significa quedar-se en res. I comparteixo aquest punt de vista. Les propostes de màxims estan per poder negociar a la baixa posteriorment. L'estratègia del tot o res CiU no l'ha defensat mai. Bé, mai, excepte al Parlament de Catalunya amb l'Estatut. Deia que no l'ha defensat mai com per exemple, quen es va aconseguir un sistema de finançament amb el PP que se'ns va vendre com molt bo i que després els mateixos que el van aconseguir es van sumar a la petició d'un de nou, amb el nou Estatut. O, també, en comptes de negar-se al transvasament de l'Ebre, es van cercar alternatives, acceptant el transvasament, tot i que després s'ha vist que de poca cosa han servit. És l'estratègia de demana, que alguna cosa caurà.

El problema del tot o res és que si després et desdius quedes en evidència. I això li ha passat a Artur Mas. De la política de punts no negociables que es defensava a la tramitació de l'Estatut a Catalunya s'ha passat a pactar amb el PSOE una rebaixa on els punts irrenunciables han desaparegut. És cert que no podem opinar massa perquè no coneixem el text, excepte els comentaris dels propis partits. Però, si es confirma allò que ha trascendit de l'acord Mas-Zapatero, sí que tenim dret a demanar coherència en els plantejaments, cosa que CiU no haurà demostrat tenir.

dilluns, 6 febrer de 2006

El fosfat bicàlcic a LA MARFANTA

LA MARFANTA anunciava diumenge una bomba informativa a TV3 sobre Flix. Aquesta bomba va esclatar i es tractava del fosfat bicàlcic, fabricat, entre altres per Ercros a Flix i utilitzat en pinsos per a animals. En concret la informació apunta a les analítiques d'un laboratori francès que avisa del perill per l'existència de substàncies radioactives en el compost.

En la informació TV3 destacava la relació entre el laboratori que ha fet les analítiques i grups contraris a l'energia nuclear. Em va sobtar que es remarqués diverses vegades durant la notícia, doncs el punt d'atenció és el resultat de les analítiques i el perill potencial que representaria aquest compost en cas de no estar equivocat el laboratori francès, abans que la relació amb grups ecologistes o contraris a les nuclears.

Doncs res, que a LA MARFANTA hi ha un seguiment del tema prou extens.

Les notícies, una mica tard

Ràdio Ulldecona ja van dos vegades que dóna una notícia com si fos novetat, quan ja arriben una setmana tard. Avui el corresponsal de Ràdio Nacional d'Espanya a Amposta ha donat la notícia del guardó de la Capital de la Cultura Catalana entregat a la Banda Primitiva de Llíria, el darrer dissabte de gener. Ara no recordo l'altra notícia que van donar amb retard però, també feia una setmana qua s'havia produït.

Tenim un Pla per al 2007

Aquest és el nom d'un bloc que s'ha posat en marxa a la xarxa contra la línia que segueix el Partit Socialista del País Valencià (PSPV) quant al nou Estatut que han acordat amb el PP i que estableix el valencià com idioma i, més greu encara, pretén fer fora les minories del seu Parlament: Tenim un Pla per al 2007

dissabte, 4 febrer de 2006

Pas de zebra a l'Aldea


Aquest és el pas de vianants elevat que hi ha al carrer que va de la carretera L'Aldea-Tortosa i l'estació de tren de l'Aldea. És un pas d'aquest que estan de moda, de color roig i blanc -normatius?- i fet amb ciment, no amb quitrà, sense acabar de forma suau sobre l'asfalt. Si hi aneu haureu notat la sotragada del vehicle en pujar i baixar del pas. Potser em direu exagerat però, no és necessari fer les coses així. Els carrers i carreteres interiors del territori ja estan prou malament com per afegir elements que castiguin els vehicles.

Canvi d'ADSL

He canviat de companyia d'ADSL. Mentres treballava a Barcelona tenia ADSL amb ya.com. No en tinc cap queixa. Cal dir que és la companyia que presenta millors ofertes i abans que la resta. A causa d'una oferta de la UOC, vaig posar-me també ADSL a casa amb Tiscali, amb qui vaig tenir problemes per poder començar a gaudir de la connexió. Farà un any que ja no estic a Barcelona i, per tant, que havia deixat de ser client de ya.com. Fa poc que Tiscali va enviar una carta als seus clients oferint-los el canvi a Wanadoo, a la qual cosa vaig negar-me. Ho he aprofitat per abandonar Tiscali i donar-me d'alta novament amb ya.com.

Em pensava que passaria un mal tràngol amb problemes per poder tornar a gaudir de l'ADSL. I no ha estat així. En poc més d'una setmana m'han activat l'ADSL a través de ya.com i un cop ha estat això fet, m'han enviat un missatge per fer-me saber que m'enviaven el router i les dades de connexió. En un dia m'ha arribat i tinc l'ADSL funcionant correctament. L'únic problema que he tingut, aguantant-lo pacientment, ha estat la manca d'ADSL durant uns dies.

Com que ja tenia un servei amb un altre operador, quan em vaig donar d'alta a ya.com vaig haver-ho d'indicar. Després he hagut de fer el tràmit de la baixa administrativa amb Tiscali, la qual és immediata, amb l'únic inconvenient que suposa més de 26 euros en concepte de despeses de tramitació. Ja puc respirar tranquil. Crec que val la pena dir quan les coses han funcionat correctament, igual que cal queixar-se quan no és així.

Referències a l'ideari de la COPE

Avui m'ha sorprés una entrada del bloc de religió de periodistadigital.com. La sorpresa venia pel fet que és un text que relaciona els continguts de la COPE, els dels programes estrella, i l'ideari de la cadena. El fet és que fa uns mesos en aquest bloc m'hi vaig referir i ha estat una de les poques vegades que he sentit parlar de les línies que regeixen la ideologia de la cadena i que han de respectar els seus treballadors. No deixa de sorprendre que la pròpia Església espanyola no faci un repàs de continguts i esperit ideològic de la cadena per veure com clarament, hi ha alguns programes que no el respecten de cap manera.

Enllaç: Rumores de Ángeles - ¿Cumplen las "estrellas" de la Cope el ideario de su propia cadena?

Golf a Vinallop

Ho llegia a La Veu de l'Ebre ahir i també en parla LA MARFANTA. Augmenten els projectes de camps de golf al territori amb un de nou a Vinallop. Allò que es critica del llevant peninsular es potencia a casa nostra. Tenim un problema de finançament municipal i per això es veuen amb bons ulls els parcs eòlics i els camps de golf? O és que realment ens interessa fer de tot el territori una catifa verda amb molinets a les parts altes?

divendres, 3 febrer de 2006

L'idioma valencià

Ha nascut una nova llengua, per obra i gràcia de socialistes i populars. És l'idioma valencià. I com és això? Bé, doncs resulta que hi ha uns senyors del PP i del PSPV que han arribat en un consens per tirar endavant la seva reforma estatutària, la del País Valencià, o a més rigor, la de la Comunitat Valenciana. Els socialistes, els valencians i els espanyols, no han volgut filar tan prim com amb l'Estatut català i han decidit que accepten valencià com idioma. No sigui que l'Estatut no es pugui aprovar per unanimitat i no pugui ser el valencià el primer a aprovar-se.

D'altra banda, la gent de l'Ebre haurem de decidir quina llengua parlem a partir d'ara, si la catalana, l'oficial de Catalunya, o la valenciana, l'oficial del País Valencià i molt més propera a la nostra forma de parlar. Tot i que, com que estem en una zona de transició a Catalunya podem dir que parlem català amb influències valencianes i al País Valencià que parlem valencià amb influències catalanes.

Quina llàstima. Gràcies a l'Estatut valencià ara els catalans i valencians no ens entendrem, perquè parlarem llengües diferents. I la gent que anava a treure's el nivell C de valencià per obtenir més fàcilment el C de català no podrà, perquè com seran llengües diferents no es podran convalidar. I tot perquè uns polítics han decidit que una llei digui si els catalans parlem o no la mateixa llengua que els nostres veïns.

El Tribunal Constitucional refusa el recurs del PP contra l'Estatut

Això diu elplural.com. Sembla que la majoria dels membres del Tribunal Constitucional refusaran el recurs que el PP va fer el mes de novembre contra l'Estatut, per anticonstitucional.

dijous, 2 febrer de 2006

Cantar en català, o no

Avui sentia a Ràdio Ulldecona la presentació d'un nou grup. Canten en castellà. Segons diuen, perquè volen arribar a més gent. Però, aleshores no han triat l'anglès, per arribar encara a més gent? També diuen que canten en castellà perquè el català està encotillat en l'estil de rock català. I això que jo creia que l'estil el fan els artistes, no la llengua. Total per justificar-se, com si ningú els hagués de recriminar que cantin en castellà. Si ho fan bé no importa la llengua, no? Per cert, el grup es diu Uno.

dimecres, 1 febrer de 2006

Volen desprotegir la serra de Godall

Llegeixo al web del GEPEC que els alcaldes d'Ulldecona i Godall volen que la serra de Godall quedi fora de la Xarxa Natura 2000. Coincideix això amb la notícia de la setmana passada sobre l'interés dels ajuntaments a tirar endavant un projecte de parc eòlic, en què hi ha diverses empreses interessades. No deixen de sorprendre'ns els nostres polítics. En temps de CiU això hagués estat un acte contra els interessos dels ebrencs, una agressió més al territori sumada al PHN. I ara, des d'ajuntaments "amics" veiem que des del govern les coses es veuen i es fan d'una altra manera. Perquè si voler posar un parc eòlic a la serra de Godall es pot discutir, voler desprotegir-la per posar-lo és primar l'interés econòmic per sobre de l'ecològic que pugui tenir.

Un debat estatutari

Al programa Minoria Absoluta de RAC1 de dimarts va haver un debat entre el senyor Vendrell, d'ERC, i Homs, de CiU. Cadascú defensava les seves posicions sobre l'Estatut. Des d'ERC es destacaven algunes coses que cal que ens aclareixin la gent de CiU, del PSC i d'IC-V sobre el pacte que han acceptat amb el PSOE.

L'increment de l'IRPF per a Catalunya serà realment un guany o es retallaran diners per una altra banda? Convergència és experta en aconseguir pactes d'aquests. Només cal mirar enrera i veure com després d'aconseguir canvis en l'IRPF per a Catalunya, després de penjar-se les medalles, trigaven relativament poc a demanar més. És desitjable que amb l'Estatut això no passi, més que res perquè és difícil tenir una nova oportunitat de canviar-lo a curt o mitjà termini.

Es va dir al programa que en l'actual acord la Generalitat perd les competències sobre la gestió dels espais naturals. No sé ben bé què implica tot això. Segons va dir el senyor Vendrell, això sí que hi era a l'Estatut de 1979. IC-V ha acceptat això?

Millor que escolteu el debat que teniu al web de RAC1 però, sincerament els dubtes, tot i no conèixer el text, són raonables. No coneixem el text i només podem fer judicis a partir de les declaracions i notícies que coneixem. Els que han dit sí a l'acord ja estan en plena campanya de promoció de l'Estatut, perquè tots tinguem al cap que és un acord bo. Alguns d'aquests amb la Constitució Europea defensaven una manera de veure-la diferent. Altres, com el PSC, la lloaven sense parar. Ara sembla que l'esperit crític no val amb la llei que regirà l'esdevenir de la Catalunya dels propers anys.

A mi puerta no llamen

Comença la campanya de recollida de signatures contra l'Estatut de Catalunya, o contra els polítics catalans que l'han aprovat, diu Rajoy. O contra els propis catalans, com confonen algunes de les persones que han signat. L'esforç que Rajoy fa en públic per dir que no van contra els catalans ja fa temps que és inútil. La campanya ha generat suficients prejudicis cap a Catalunya i això quan es tria el camí de la crispació ja se sap que passarà.

La campanya ofereix la possibilitat de signar via web, cosa tan fiable que fins i tot jo mateix puc sortir adherit a aquesta sense el meu consentiment. Però, també es podrà signar en persona. Qui sap, potser a la plaça major de les nostres localitats tindrem l'oportunitat de comentar la jugada amb Rajoy, quan vingui a demanar als catalans donar suport a la campanya. O potser vindran casa per casa a demanar el nostre suport. Perquè vindran també a Catalunya, no? I si vénen a Catalunya els acompanyaran els militants del PP locals, que segur que estan completament d'acord amb l'esperit de les reivindicacions populars. Encara que, saben, que potser es podrien estalviar el viatge. Crec que els catalans ja fa massa temps que patim la crispació i l'odi generat contra nosaltres per aquells que ens volen utilitzar políticament. Així que, si pensen anar casa per casa, per la meva no cal que passin, no m'interessa la seva propaganda. Els ho dic en castellà, perquè ho entenguin: a mi puerta no llamen, no interesa su publicidad.