divendres, 29 setembre de 2006

Equidistància

Diuen els diaris que Esquerra torna a l'equidistància per a les eleccions. Com a les anteriors. Potser fins i tot pensen a mostrar la clau un altre cop. Penso però, que ara, igual que aleshores, les opcions de pacte són clares. La probabilitat de pacte amb el Partit Popular és zero. Amb PSC i Iniciativa podrien plantejar-se un nou tripartit. És clar que el tripartit hauria de plantejar-se de diferent manera. I no significa que cal demanar més poder uns o els altes, sinó que cal plantejar-lo de forma que no es produeixin les discrepàncies i enrenous que hem viscut aquesta legislatura.

Algú pot pensar que CiU és una altra opció probable d'Esquerra. I potser sí que ho és en el pensament de la direcció del partit. Ara bé, cal recordar que CiU no ha canviat gaire respecte del partit de fa 3 anys. Tampoc ha renegat de la política de transvasaments. Artur Mas és un dels que renegava dels aspectes de l'Estatut que després ell mateix va recolzar. I era CiU el partit que era convenient que es passés una bona temporada a l'oposició. Però, els partits tenen en compte que la nostra memòria política és volàtil i segur que si s'arriba al pacte per fer Artur Mas president, ens donaran mil i una raons perquè estiguem tranquils i contents.

Imatges de Roma

Ja he penjat una bona part de les fotos que vam fer a Roma en el nostre viatge de noces. Roma impressiona. Té un patrimoni històric i cultural increïble. La zona de restes romanes és immensa però, no cal anar-hi per trobar vestigis romans. Només cal passejar-se pel centre per trobar-ne rastre en esglésies i altres edificis.
Les fonts i les places són un dels atractius de la ciutat. Moltes tenen el seu corresponen obelisc. La gent s'aplega al voltant de fonts, com les de la plaça Navona, la de la plaça d'Espanya -amb les seves escales-, la de la plaça del Panteó (o de la Rotonda), o la de la Fontana di Trevi, on sempre hi ha gent, sigui de dia o de nit, plogui o faci sol. Alguns diuen que aquesta font decep en veure-la en viu però, a mi en canvi no em va donar aquesta sensació. En un espai reduït tens una font impressionant, amb un soroll relaxant de l'aigua brollant contínuament. Aquesta font em va recordar les escales de la catedral de Tortosa. Si a la Fontana di Trevi li tombessin els edificis del davant per donar-li un espai més gran davant, perdria el seu encant, com sembla que pot passar amb la catedral de Tortosa amb el projecte de gran plaça al davant que es vol fer.
El trànsit és intens. En qualsevol carrer, per estret que sigui, pots trobar-te vehicles circulant. Moltes motos, Vespes millor dit. No de bades és un dels articles de record de les botigues. Com deia, el trànsit és intens però, hi ha un cert ordre tàcit. Hi ha avingudes amb passos de peatons sense semàfors, on has de posar el peu a l'asfalt perquè els vehicles s'aturin... però, ho fan.
El cristianisme ha marcat tot el patrimoni històric. A algú li pot molestar. A mi no. Entre altres coses forma part de la història. En qualsevol font, en moltes restes romanes, hi ha escuts papals i inscripcions referents al pontífex corresponent. Alguns temples romans en runes també són antigues esglésies en runes.
El Vaticà és també un lloc impressionant, grandiós. No feu cas de les agències si us diuen que cal fer tantes cues. Aneu a mig matí i no en fareu. Per entrar als museus vaticans aneu també pel vostre compte. De cues poques i us sortirà més barat. I dins dels museus podeu menjar a bon preu -comparat amb els restaurants de Roma-. Les dimensions de la Basílica de Sant Pere tomben d'esquena. Et sents minúscul. La tomba de Joan Pau II és lloc de peregrinació, amb persones resant-hi durant estona. Si pugeu a la cúpula de Sant Pere prepareu-vos a un darrer tram de 320 esglaons. Un cop dalt la vista de Roma val l'esforç. Els museus vaticans sorprenen per la quantitat d'escultures no cristianes, gregues, romanes, etrusques, egípcies, que hi ha exposades. La Capella Sixtina és la part més esperada de la visita, després de passar per molts passadissos i sales amb exposicions. Sorprén que no hi deixin fer fotos ni gravar, ni que sigui sense flaix. Això no ho entendré mai, més perquè els drets d'autor de les obres ja fa temps que haurien d'estar exhaurits.
Bé, potser millor mireu les fotos i si un dia ens trobem per fer un cafè ja petarem la xerrada i comentarem els detalls.

dijous, 28 setembre de 2006

Antoni Sabaté entra a la blocosfera

El socialista Antoni Sabaté, actual delegat de Cultura, ex-alcalde de Flix, és una de les recents incorporacions de polítics ebrencs al món dels blocs. Ens ho ha fet saber Manel de la Vega en un comentari a l'entrada anterior. Ara mateix, si intenteu entrar-hi, almenys amb el Firefox, no podreu, perquè el codi HTML de la publicitat que ha posat de Montilla té un error i fa que la pàgina es vegi malament. Segur que utilitza Internet Explorer, en comptes del programari lliure Firefox, i per això no se n'ha adonat -perdoneu però, és costum meva remarcar les alternatives lliures a programari restrictiu, i més en l'àmbit polític i/o públic. Si voleu, al Google Reader podeu veure el contingut.

Bé, però, el motiu del text només és comentar l'aparició d'aquest nou bloc. Independentment de la coincidència de pensament o no, és una bona notícia. Ben trobat!

Els polítics ebrencs a la xarxa

Fent una repassada són relativament pocs els polítics ebrencs amb presència personal a la xarxa. La creació de blocs personals ha estat seguida majoritàriament pels caps de llista de Tortosa (Joan Sabaté, Ferran Bel i Ricard Forés), a més d'altres casos, com Joaquim Vilagrassa de l'Aldea, Toni Espanya d'Amposta, Joan Josep Duran de Móra d'Ebre, o Manel de la Vega de Tortosa. Trobo que seria interessant que cada partit tingués una blocosfera tan extensa com la socialista. D'aquesta manera tindríem un directori de blocs on els polítics podrien expressar la seva opinió, tant de bo des d'un punt de vista més personal que de partit.

A banda de la quantitat cal comentar també la qualitat. Pocs dels blocs polítics cuiden el seu potencial públic. Dos dels polítics més importants han tingut el seu bloc aturat des del mes de juliol. Ricard Forés l'ha tingut aturat des del mes de juny. No sempre els continguts, a més, són allò que s'espera del bloc d'un polític -potser en Miquel Iceta seria un model d'allò desitjable?-. Acostumem a veure continguts d'autocomplaença o de crítica a l'adversari. Però, no acostumem a veure reflexions massa profundes, reflexions que no vagin més enllà dels missatges que ja emeten habitualment els partits.

No es que posi tots els blocs dels polítics ebrencs al mateix sac, ni tampoc vull ser jo qui els digui què han de fer. Però, sí que tinc la sensació que molts dels polítics no creuen en els blocs que tenen a la xarxa i que ho fan quasi bé per poder dir que hi són presents.

dimecres, 27 setembre de 2006

Aznar, seguidor de Ferran i Isabel

L'altre dia el brillant ex-president del govern, José María Aznar, es confessava seguidor de Ferran i d'Isabel, dels Reis Catòlics, en una de les seves conferències. Equiparà la polèmica del Papa arran del seu discurs a Alemanya amb la conquesta musulmana de la Península Ibèrica del segle VIII. Tot i ser de l'opinió que Benet XVI no va fer cap discurs ofensiu, la comparació d'Aznar és curiosa. Segons ell els musulmans haurien de demanar perdó per 8 segles d'invasió d'Espanya si volen que el Papa demani perdó per les seves paraules. És a dir, que l'any 711 ja existia Espanya, única i indivisible, i que el món era tan estable que l'entrada dels musulmans a la Península ha de ser denunciada avui dia, per ser un acte inusual a l'època, en una humanitat pacífica i civilitzada. Sort que ens il·lumina aquest gran home.

Ferir sensibilitats

La retirada d'una òpera de Mozart, Idomeneu, a Alemanya pel fet que en aquesta es mostren els caps decapitats de Poseidó, Jesús, Buda i Mahoma, és un fet insòlit. Els motius són també insòlits. No es tracta de no voler ferir la sensibilitat dels creients cristians, budistes o musulmans. Es tracta de no voler ofendre els musulmans per por d'actes violents. Per començar, l'opinió que cristians i budistes puguin tenir queda en segon pla. A continuació es descontextualitza l'escena oblidant que es tracta d'una interpretació d'una òpera i no d'un acte anti-religiós. Es podria fer una crítica del gust del director en qualsevol cas. I per acabar-ho d'adobar, resulta que tot és per por, no per respecte. Al final sembla que qui més violència utilitza, qui més inseguretat crea, és a qui es té més en compte. No sé ben bé com aniran les coses en el futur però, la cosa no pinta gaire bé. En part, gràcies als amics de les Açores, amb la seva guerra preventiva.

Elvira Lindo

LA MARFANTAuna entrada que parla sobre la incoherència de defensar Rubianes per la censura que ha rebut a Madrid i a la vegada protestar perquè la pregonera de les Festes de la Mercè de Barcelona hagi estat Elvira Lindo, una persona de parla castellana. I per acabar d'adobar la crítica recorda que Antonio Cañizares, l'arquebisbe de Toledo, contrari a la destrucció d'Espanya en uns termes que recorden els 40 anys de dictadura, va ser a Tortosa durant les Festes de la Cinta i no va haver cap daltabaix per aquest fet.

Jo també volia parlar d'aquest tema, el d'Elvira Lindo. És vergonyós que es boicotegi el pregó d'una Festa Major pel fet que qui l'ha de fer no parli en català. És vergonyós i trist, i impropi de gent que va de plural i de progressista per la vida. Però, Esquerra, per desgràcia, ens ha obsequiat aquesta legislatura amb perles de vergonya que no s'esperaven. I sovint han estat posicionaments o opinions que han convidat els polítics i personatges espanyols a utilitzar aquestes perles per poder dir que a Catalunya es discrimina el castellà, que només s'accepta allò que sigui anti-espanyol, etc. Patètic.

dilluns, 25 setembre de 2006

Les paraules del Papa

Potser ser cristià sigui un factor de parcialitat però, durant els dies que hem estat a Roma ha estat quan ha esclatat la polèmica sobre les paraules de Benet XVI sobre la violència religiosa, de les quals vull escriure.

Crec que mediàticament s'ha donat un punt de vista una mica esbiaixat del discurs que va fer el Papa. Perquè, si es llegeix bé, està clar que les paraules són una reflexió sobre religió i raó, sobre la necessitat de no utilitzar la violència en nom de la religió -de cap religió-. I a més, el context del discurs és una lliçó magistral en una universitat, cosa que obliga a llegir-lo d'una manera profunda, no superficial. I aquesta superficialitat és la que es desprèn de les notícies que des d'aleshores s'han publicat. És el Vaticà i el Papa que han hagut d'aclarir els conceptes. Els mitjans bàsicament han parlat de la polèmica, de les reaccions i han publicat el discurs sencer, en algun cas. Però, no han hagut gaires anàlisis -confesso que he llegit per sobre les notícies durant aquests dies de descans-. A Europa aquesta anàlisi és necessària per tal que les persones de religió islàmica no se sentin ofeses i que puguin tenir un punt de vista diferent de l'oficial o oficiós dels líders dels seus països de procedència.

El bombardeig de Corbera

Fa unes setmanes, el 8 de setembre de 2006, Joaquim Roglan publicava a La Vanguardia un article amb títol Cosas curiosas de Catalunya, on comentava errors històrics del país. El primer d'ells està relacionat amb el Poble Vell de Corbera d'Ebre. Aquest és un dels llocs emblemàtics de casa nostra per recordar la Batalla de l'Ebre i les destrosses que comporta qualsevol guerra. Segons el periodista, les runes del Poble Vell no són fruit de bombardejos de l'aviació franquista. Diu que haurien estat pocs casos les cases afectades per les bombes i que en traslladar-se els veïns a l'actual poble de Corbera d'Ebre, s'haurien emportat material de les cases anteriors per construir les noves, així com el rodatge d'una pel·lícula hauria requerit dinamitar algunes cases del poble.

En una carta al director, des del Patronat municipal del Poble Vell de Corbera d'Ebre, el senyor Joan Antonio li feia observacions sobre les afirmacions de l'article

No sé si coneixeu el tema i si podeu afirmar en un o altre sentit si, efectivament, el Poble Vell de Corbera està com està fruit dels bombardejos, tal com n'he estat convençut fins ara, o si és una imprecisió històrica, com assenyala Joaquim Roglan.

Sant tornem-hi!

Ja estem de tornada després de dues setmanes de desconnexió total del món del bloc i parcial de l'actualitat. Hem viatjat a Roma, ciutat impressionant, que ens hem recorregut a peu per visitar-la i gaudir al mateix temps dels seus carrers. No cal que us expliqui què hi ha a Roma. Ara bé, més endavant miraré de penjar algunes fotos, que no totes les que he fet, doncs en serien massa. Aprofitaré les fotos per comentar temes d'actualitat d'aquí a casa nostra que són també presents allí. I res, que poc a poc l'engranatge torna a funcionar. Donem-li temps.

dissabte, 9 setembre de 2006

Demà és el dia

Durant uns quants dies el bloc quedarà aturat. I serà per un motiu molt important. Maria Jesús i jo ens casem demà. Arriba un dels dies més importants de la nostra vida. I després un descans merescut. Fins aviat!

divendres, 8 setembre de 2006

Records

El equipo A, al cine

Una notícia per a freak-EBRE!. La famosa sèrie dels 80 El equipo A arribarà a la gran pantalla. El coronel Aníbal podria estar interpretat per Bruce Willis. Més informació aquí.

dijous, 7 setembre de 2006

Les estadístiques dels punts

Fa poquíssim que està en vigor el carnet per punts i ja tenim estadístiques que diuen quant s'ha reduït la sinistralitat a les carreteres. La prudència utilitzant les dades no és precisament elevada, doncs sense un estudi de l'evolució de les dades durant un temps determinat, les conclusions obtingudes probablement acabin sent incorrectes. El problema és que la premsa corre a donar grans notícies sense pensar-s'ho i que als governants els agrada donar xifres i més xifres.

Si el mes vinent la sinistralitat augmenta respecte del mateix mes de l'any passat, segur que ningú no dirà que el carnet per punts és un fracàs. Hi haurà explicacions referint-se a la necessitat de tenir més dades per poder emetre judicis. En canvi ara això no és així i estem veient com sembla que això del carnet per punts redueix la sinistralitat i la velocitat. Propaganda o equivocació?

Presència romana

Josep Torta té una entrada al seu bloc en referència a la notícia del dia d'avui sobre la primera presència romana a la Península Ibérica. La notícia comenta que les darreres troballes localitzades a l'antiga desembocadura de l'Ebre confirmaríen la presència romana a la zona. S'han trobat dos campaments de la Segona Guerra Púnica. Això confirma la presència romana a la Península i també la seva participació en la lluita contra Cartago.

Però, l'entrada de Josep parla de què s'entén per antiga desembocadura de l'Ebre en aquella època. Mostrant un plànol d'Hispània de l'època es veu com més avall de Dertosa hi ha Adeba, denominació que l'Ancient Library associa amb Amposta.

Què més necessites?

dimecres, 6 setembre de 2006

Compte enrera

La mort del PSC

El bloc de Roquet del Delta té una entrada que fa referència a la mort del PSC, la qual ha de dur al naixement del PSOE-Catalunya, després que la dona del president de la Generalitat s'hagi donat de baixa de militant del PSC. Ahir l'Iu Forn, al diari Avui, parodiava la situació del PSC, proposant un diàleg imaginari entre Pasqual Maragall i el seu germà Ernest, amb una sèrie de comentaris sobre esdeveniments que han anat passant darrerament i que es poden considerar atacs al sector pro-Montilla dels socialistes.

No diré que no. Jo també penso que els socialistes catalans estan mostrant una divisió que pot acabar, bé amb una trencadissa -sobretot si les eleccions van malament-, bé amb una imposició del sector més PSOE -si no van malament-. Què trobeu vosaltres? Penseu també que està naixent el PSOE-Catalunya?

dimarts, 5 setembre de 2006

Ministres transvasistes

Ho diu La Verdad. El ministre Sevilla diu que el PSOE no s'oposa als transvasaments. De l'Ebre diu que no es pot transvasar aquest any perquè pateix la sequera. I diu que el govern no ha dit mai que no a un minitransvasament des de l'Ebre. Ara a veure qui el desmenteix. Perquè em temo que, com sempre, els socialistes de l'Ebre callaran i es mostraran comprensius amb el seu partit, que ha derogat el PHN però, que continua generant incertesa sobre el seu punt de vista sobre els transvasaments.

Les tanques de Fadesa

Els regants del canal de l'Esquerra de l'Ebre han tret les tanques que barraven el pas al camí de la seva propietat al costat d'aquest canal. A hores d'ara no entenc com pot ser que una empresa barri el pas d'una propietat que no és seva i que encara avui no estigui solucionat el problema.

Mor el caça-cocodrils

El director del zoo de Queensland d'Austràlia , Steve Irwin, conegut pels seus documentals sobre natura, sobretot pels de cocodrils, ha mort per una picadura d'una rajada verinosa (Dasyatis brevicaudata) mentres treballava en un documental marí.

dilluns, 4 setembre de 2006

Missió de pau

Causa indignació la postura del Partit Popular envers la missió de l'exèrcit espanyol al Líban. Que hi va en missió de pau, per ajudar a estabilitzar la zona, i sota el comandament de les Nacions Unides no ho dubta ningú. Crec que no va ser així quan Aznar va donar suport a la invasió d'Iraq i a la suposada missió de pau de l'exèrcit espanyol al país envaït. Que l'exèrcit vagi en missió de pau no significa que vagi sense armes, com ha volgut caricaturitzar Mariano Rajoy. No deixa de ser un exèrcit que en el cas que sigui necessari s'ha de defensar i ha de defensar les persones que hagi de protegir.

En temes bèl·lics el PP no pot donar lliçons a ningú. No m'agrada veure l'exèrcit espanyol a l'estranger, tot i que cal tocar de peus a terra i acceptar que hi ha situacions, legals i comprensibles, en què s'ha de col·laborar. Quan es va envair l'Iraq aquests que ara es preocupen tant pel perill per als soldats no ho feien. I tampoc no escoltaven els ciutadans que van sortir al carrer en senyal de protesta, cosa que ara sí que fan quan surten a protestar contra els socialistes. És la deriva del PP.

Camps de golf a l'Ebre

Llegia en una entrevista a l'alcalde de Tortosa, Joan Sabaté, que a les Terres de l'Ebre no estan apostant pel model de creixement del llevant peninsular quan es promouen camps de golf i urbanitzacions annexes. Segons l'alcalde, un o dos camps de golf a les nostres terres anirien bé. És clar, en un primer moment això pot semblar una resposta coherent. Però, és que aquesta argumentació té punts febles. Si un o dos camps de golf beneficiaran les Terres de l'Ebre, per què no tres? I si tres també, per què no quatre? És més, per què no pot tenir cada població de les Terres de l'Ebre un camp de golf? Es poden considerar camps de golf propers els que hi ha ben prop, a Vinaròs i prop de l'Hospitalet?

Aquesta argumentació no és vàlida. El model de camps de golf i urbanitzacions es denuncia com un model no sostenible a Múrcia i País Valencià, llocs on es reclama aigua de l'Ebre. Aquí, amb l'excusa que no tenim camps de golf es posa el punt de partida perquè es materialitzin experiències basades en aquest model de creixement. Qui assegura que això seran projectes puntuals i que no seran un dels tants intents que hi haurà de convertir el territori en un oasi del golf i del totxo?

diumenge, 3 setembre de 2006

Sega de l'arròs


Ahir posava una entrada de les primeres imatges de la sega de l'arròs de la temporada. Avui, un dia assoleiat, he pogut fer unes quantes fotos més i gravar tres videos il·lustratius.

En el tercer dels videos es pot veure el procés de canvi de l'arròs del dipòsit de la màquina recol·lectora al remolc del tractor. I com no pot ser d'altra manera, esplugabous observant de prop la jugada. Prop, al camí, unes gavines feien la festa. I en un quadro d'arròs segat els protagonistes eren els martinets blancs. Aquestes fotos les teniu a l'àlbum Delta de l'Ebre 2006 de Flickr o també al grup Flickr Ebre.










dissabte, 2 setembre de 2006

Comença la sega

Ha començat la sega de l'arròs. Avui m'he trobat un arrossar que estava quasi acabat de segar. La màquina recol·lectora, coneguda aquí per la versió castellana cosechadora, anava envoltada d'esplugabous que esperaven picar alguna cosa.

A sota teniu un video del moment.


Creative Commons i Flickr


Les llicències Creative Commons són un conjunt de llicències que permeten que un autor estableixi sota quines condicions publica la seva obra. És a dir, que indiquen què permet i què no permet l'autor que faci un usuari de la seva obra. Una obra intel·lectual per defecte neix de forma que l'autor té absolutament tots els drets, que en la nostra legislació es divideixen en drets morals i drets patrimonials (econòmics). Els primers, els morals, són personals i intransferibles, i són adquirits automàticament per l'autor en crear l'obra. Els segons poden ser compartits, transferits, etc., i són els que permeten que una obra pugui ser llegida, escoltada, copiada, venuda,...

Alguns autors decideixen que les seves obres siguin molt restrictives, no permetent la seva còpia, com passa amb la indústria musical tradicional. Les llicències Creative Commons vénen a flexibilitzar aquest punt de vista tan restrictiu, proposant que l'autor decideixi quines llibertats dóna sobre l'ús de la seva obra. Pot decidir restringir-les molt o flexibilitzar-les al màxim possible. Per això, la iniciativa Creative Commons parla de Some rights reserved.


Quan algú publica un llibre, fotografies, un lloc web, etc., pot seleccionar quines coses permet que els usuaris d'aquests puguin fer. Amb Creative Commons hi ha un formulari que simplifica molt aquesta feina. En el formulari es pregunten vàries coses:
  1. Es permeten usos comercials de l'obra?
  2. Es permeten modificacions de l'obra?
  3. En quina jurisdicció s'està publicant?
  4. Quin tipus d'obra és (text, àudio,...)?
La dues primeres són realment les que indiquen el tipus de drets que s'atorguen. En el cas d'aquest bloc i de les fotos de Flickr que tinc penjades, jo permeto usos comercials de l'obra i permeto modificacions, sempre i quan siguin en les mateixes condicions que jo la publico. Queda implícit el dret inalienable de reconeixement de l'autor, que cal respectar-lo sempre. El resultat, que l'obtindríeu igualment amb les opcions del formulari que proporciona Creative Commons, és la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual per a Espanya.

Dins de Flickr es pot configurar quins permisos per defecte tindran les fotos que es publiquen. Per fer-ho s'ha d'anar, un cop us hagueu identificat com usuaris, a l'opció Your Account del menú You. Allí cal seleccionar l'enllaç Photo Licensing. Apareix un formulari on es pot seleccionar el tipus de llicència, en anglès. Reconeixement-CompartirIgual es correspon amb Attribution ShareAlike a la llista. La resta d'opcions que es donen són les altres llicències Creative Commons existents, que es troben explicades al web de la iniciativa.

I així, de forma senzilla, podeu fer que les vostres imatges de Flickr es publiquin sota una llicència més o menys permisiva, contribuint a promoure la compartició del coneixement.

divendres, 1 setembre de 2006

Arús

Fa bastants anys, quan van començar a TV3, m'agradava veure el programa Força Barça, presentat per Alfons Arús. És més, era dels que mirava els partits per la tele i escoltava el Força Barça de la ràdio. Amb el temps el programa va canviar de nom, de cadena i va començar a incloure continguts de premsa rosa i sobre personatges estrafolaris -freaks-, ridiculitzant-los fins un punt en què ja se sobrepassa la gràcia inicial i s'arriba a la burla oberta cap a les persones.

Des de fa un temps que Arús està a City TV, ara Td8, amb el programa Arús City, un programa que viu de parlar dels altres mitjans, dels famosos i de la premsa del cor. La temporada passada, a més, es feia una còpia presentada pel mateix Arús, i amb el mateix equip, a la 1a cadena de TVE, anomenat Tan agustito. Aquesta temporada sembla que continua el programa a Td8. Ja he vist dos dies que l'estaven fent. Acabo de veure com feien un resum del programa de la 1a, El coro de la cárcel. Se'n fotien d'un dels presos que participa, perquè s'equivoca, perquè té una forma de parlar determinada i evocaven allò de "me he quedao con tu cara".

I m'he emprenyat. Parlant clar, quatre "pijos" fan un programa de press-clipping televisiu i a més es dediquen a ridiculitzar persones que tenen un nivell cultural i una situació personal en la qual no ens voldríem trobar nosaltres. Però, com volem que es posin en la pell de les persones preses que fan el programa, si un dels espais que, almenys la temporada passada, tenen està dedicat a presentar roba de marca, però de marca cara, com si fossin articles que estan a l'absat de tothom? Quina porqueria de tele!