dijous, 11 de febrer de 2010

La Catalunya fatigada de tripartit

El conseller Maragall ho deia ahir i, si un fa estadística de carrer, és a dir, si extrapola les converses amb coneguts i amics, potser confirmaríem les paraules del conseller. Catalunya fatigada de tripartit. Sigui així o no, és cert que comparteixo aquest sentiment de fatiga. Per molt que a Joan Herrera ho negui, penso que el tripartit ho ha fet fatal. No per les polítiques, que es poden discutir o no, si no per les parcel·les de poder que cada partit ha intentat defensar, de forma descarada, per la descoordinació en alguns cops, el menyspreu del partit majoritari als seus socis de govern que s'ha pogut observar també algun cop,... Un tripartit no ha de ser necessàriament dolent, fins i tot pot ser bo, sempre que els seus membres estiguin realment disposats a actuar com un sol govern, i no com tres governs coordinats pel president de la Generalitat.

D'altra banda, a més de la fatiga pel tripartit a mi també em fatiguen alguns consellers, entre els quals Maragall i Baltasar són els que més. El primer, per com ha plantejat la política educativa del país, posant-se al costat de postures demagogues crítiques amb els horaris del professorat, o sobre com ha abordat altres temes, com la implantació del projecte de portàtils per a tothom o la poca claredat en la introducció del programari lliure en el món educatiu. El segon, el conseller Baltasar, em fatiga des de que ens va voler fer un transvasament del Segre i un de l'Ebre, sent el seu partit d'esquerres i ecologista de debò, i amb l'incendi d'Horta s'ha acabat de cobrir de glòria.

Finalment, la fatiga pel tripartit la podria estendre a la fatiga per cada un dels seus membres per separat. No pot el conseller criticar el govern del qual forma part i culpar el format o tot el conjunt, sense evidenciar que les individualitats també són fatigoses.

Així que, vagin passant, que no és qüestió de cansar-se gaire més.

Creative Commons License + GNU FDL