Però, el conseller Saura s'oblida que la postura creixent de passar de la política té varis factors que segur que també influeixen, entre els quals hi ha les preocupacions que les persones tenen en el seu dia a dia, aguditzades en època de crisi econòmica i, crec que sobretot, la decadència d'una classe política que no demostra respecte pel patiment dels replesaliats. El mateix patiment al qual fan referència per demanar a la gent que no passi de la política hauria de ser aplicable perquè ells mateixos deixessin de devaluar-la. Mentres aquesta autocrítica -sincera- no arribi i es vegi amb fets, aquests sermons de Saura se'ls pot estalviar.
+ GNU FDL
9 comentaris:
només cal que miri la feina que ha fet ell i Baltasar i Daniel Pi però veure alguns dels motius detras del "pasotisme".
Alguna cosa falla.
En la primera meitat del segle XX, la gent tenia unes condicions de vida molt més dures que les actuals, els governants no crec que es preocupessin més pel poble que els d'ara, i en canvi la resposta de la gent era un nivell de participació política molt elevada. Si un mira la época de la República Espanyola, veu una exhaltació del poble per canviar les coses, que d'una banda es va veure truncada, pel cop d'Estat.
Si la resposta que proposeu a dia d'avui, és pasar de la política, potser és que les vostres preocupacions i les de molta gent, no són de tanta magnitud com la dels obrers de la primera meitat del segle XX.
El nihilisme polític o el quedar-se a veure els bous des de la barrera, no ajuda a canviar les coses.
Com el Saura en tenim molts de polítics maldestres, però dir-ho i pegar mitja volta, és com veure un ferit al carrer i canviar de vorera.
Preguntem-nos d'on venien i en què creien en aquella època. Els aleshores no et permetien veure cada dia el patetisme dels polítics i les seves estratègies partidistes per enfocar els problemes.
Si jo passés de la política no en parlaria gens, no creus?
Jo no em referia a tú, Manel.
Però tú et referies a l'augment del passotisme en política de forma genèrica. A ells em referia.
Salut.
Abans m'he menjat paraules. L'accés a la informació avui dia és més fàcil que als principis del s. XX. Veiem dia rere dia com els polítics s'esbatussen als mitjans, com els partits utilitzen estratègies electoralistes per posicionar-se i no miren per l'interès de la societat abans que pel propi. La societat de principis de s. XX tenia segurament més maldecaps que tenim avui dia, o menys comoditats però, el desprestigi de la classe política segurament no era tan evident, i segur que els polítics tampoc no havien optat de forma tan clara de viure i sobreviure dins del món del poder.
És per això que entenc que la gent passi de la política i prefereixi no anar a votar. Jo m'ho he plantejat molts cops. De moment en les properes eleccions no penso votar cap dels partits que governen, i tampoc cap de l'oposició. I no és que passi de la política si no que els partits passen d'ella, passant també de la societat. El dilema és si votar en blanc o no votar.
jo tinc la "sort" que no em deixen votar, perque si no, ho tindria dificil .... tens rao Emili, i tothom, que la politica es important i votar o no-votar, igualment tindrem politics - per tant, el cap em diu que s'ha de votar i triar el menys dolent! Pero la cor em diu que, com pots votar si tots t'han decebut?
Com diu Manel, si els partits no estan fent "joc net", o sigui no estan dedicats a la politica de veritat sino a la lluita-partidista, que hem de fer?
Tú ho has dit molt bé, Brian, votem o no votem, igual hi haurà polítics.
Que la democràcia no és perfecta, però ni la dictadura ni l'autocràcia esn agraden.
No és fàcil, organitzar-se políticament fóra dels partitis, perquè aquest tenen un arma amb la que no compten les organitzacions extraparlamentàries, la disciplina de partit.
I molta gent no enten que no pot haver-hi cap organització col.lectiva, sense fer renuncies a part de les teves pròpies idees i creences.
Que d'opinions i postures, tots tenim la pròpia, però per fer coses col.lectives s'han de trobar els mínim comuns. I això no és fàcil.
I això es pot aplicar des de les coses més abstractes i substancials, com per exmeple quin tipus de nació volem (pròpia i independent, federal, regionalista o cap, fins coses més trivials com quins arbres plantaríem en un nou passeig de la ciutat.
Això que dius Emili, de "votem o no votem, igual hi haurà polítics", altres poden veure-ho com, "votem o no votem, igual faran lo que voldran".
De renúncies en fem cada dia a la nostra vida. A la feina hem de renunciar de vegades en pro de l'empresa, fent les coses d'una forma que potser nosaltres no compartim. En les entitats en què estem també fem renúncies en pro del col·lectiu.
Però, la qüestió no són les renúncies si no fins quin punt són acceptables. I no oblidem que estem parlant de la qualitat de la política i no de les renúncies que sempre cal acceptar quan es parla d'un col·lectiu.
Perquè de renúncies en podem parlar però, -i perdona la demagògia- aleshores podem desembocar en la solidaritat econòmica entre persones que cobren una burrada al mes -determinats càrrecs electes- i la resta de la societat, entre persones que tenen una pensió assegurada per haver estat X anys en un càrrec electe i persones que amb moltíssims més anys han d'esgotar el termini fixat per poder cobrar tota la pensió.
Em dec explicar molt malament.
Si repeteixo el que deia Brian, "votem o no votem, igual hi hauran polítics", significa que no per més "abandonar" la política, els polítics desapareixeran.
El que dius, votem o no votem, faran el que voldran, és tot just el contrari.
I això de que els polítics cobren molt és un altre tòpic. De que ens queixem, de que cobren, o de que no fan el que han de fer, o de les dues coses?
Perquè si la política no té un sou digne, és el camí més segur perquè hi estiguin els més mediocres i per a que sempre hi hagin interesos addicionals per complementar el sou.
Publica un comentari a l'entrada