dijous, 4 de febrer de 2010

Himnes i drets d'autor

Que una entitat encarregui un himne i que no se li cedeixen, encara que sigui de forma no exclusiva, els drets d'autor de lletra i música és un mal negoci per a l'entitat. Això és notícia avui perquè el club de futbol Badalona des del passat diumenge no posa l'himne ni música ens els partits a casa. Resulta que l'autor de la música no els va cedir els drets l'any 2003, en composar-la. I la SGAE els reclama els diners per difusió de l'himne i de la música ambiental. Avui també se sabia que uns alumnes havien de pagar 100 euros a la SGAE per representar una obra de Lorca al seu centre educatiu.



Aquesta tarda a Catalunya Ràdio explicaven que un casal d'avis només tenia tele i no ràdio, per tal de no pagar més a la citada entitat gestora de drets d'autor. Amb aquest exemple, i el de les perruqueries, ha aprofitat la presentadora, Sílvia Cóppulo, per demanar l'opinió al conseller de Cultura, Joan Manuel Tresserras. El conseller s'ha mullat poc. Sí que ha parlat d'excessos però, ha utilitzat el terme "descàrregues il·legals", quan fins ara les sentències sobre descàrregues P2P no consideren delicte l'intercanvi entre extrems (a la pràctica és una còpia privada). No ha parlat de la necessitat que els drets d'autor siguin gestionats directament per l'Estat i no per entitats privades, de la necessitat que una entitat gestora no pugui reclamar pagaments sobre obres que no pertanyen a autors associats a les mateixes, ni en cas de reproduir obres en el domini públic. Sí que ha parlat d'un canvi de model, d'una etapa transitòria fins que aquest arribi però, ha estat molt cap al costat dels que diuen que la gent vol la cultura gratis. I això no és així, conseller. A mi si em cobren per qualsevol dispositiu d'emmagatzemament un cànon per còpia privada, independentment de si hi posaré materials propis, materials lliures, materials en el domini públic, o materials restrictius, no em sembla adequat que després es vulgui que la gent no es baixi música, pel·lícules o altre material de la xarxa. També hauria d'haver estat clar i explicar per què un cànon es pot cobrar repetidament, com per exemple, el que es fa pagar en un bar per tenir la ràdio, quan les cadenes ja paguen el seu cànon.

És evident, conseller, que a la gent de la cultura, del món del coneixement, se li ha de pagar la feina, com a tothom però, no és com tothom. Normalment la gent fa una feina, la cobra, i si vol cobrar ha de tornar a fer més feina. Alguna gent de la cultura fa una feina i durant un bon temps viu d'aquesta feina, i fins i tot els seus hereus en poden viure, fins 70 anys de la seva mort. Diríem que això no és gaire just quan parlem de la remuneració de la feina. És més aviat discriminatori, no només cap a la gent de fora de l'àmbit del coneixement, si no també cap a la gent de dins que ha de treballar cada dia per viure, fent obres tan interessants o més que altres.

Creative Commons License + GNU FDL