dilluns, 29 de novembre de 2010

#28N Què ha fet malament el tripartit?

Qui hagi llegit aquest bloc no pot negar que durant les dues legislatures del tripartit, per molt ideològicament afí que me'n pugui sentir, no he deixat d'opinar sobre allò que no m'ha agradat. En aquests anys només una aventura municipalista des de la posició d'independent en una llista del PSC i, com diuen, si no passa res, aquesta i no cap més. La política activa, com professió, no és per a mi. S'ha de combregar amb rodes de molí i sóc una mica rebel en aquest aspecte.

No vull fer memòria en excés però, el tripartit, sobretot el gran derrotat, el PSC i ERC, haurien de fer una bona anàlisi, que a dia d'avui encara no veig. Perquè les culpes resulta que per als socialistes no són pel seguidisme al PSOE sino de la cojuntura econòmica i altres factors que res no tenen a veure amb no plantar cara al PSOE en qüestions de país. De fet, semblarà que el fet que PSC i ERC reneguessin durant la campanya del tripartit, no hagi tingut res a veure tampoc. S'han desprestigiat ells mateixos durant la campanya i, a més, durant aquests anys, malgrat que estava clar que no anaven en el sentit esperat, ells continuaven amb la seva.

Durant aquest temps m'he topat amb militants -no sé si no qualificar-los de fanàtics- amb qui he discrepat i m'han sortit amb consignes de partit i qui fins i tot han declinat debats, queixant-se que em feia pesat. Ja ho teniu. Al final resulta que potser jo no estava tan equivocat de la mala política que heu fet, caient en la incoherència. No vull dir que no s'hagin fet coses bones, perquè se n'han fet, i moltes, sobretot en polítiques socials. Però, la incoherència s'acaba pagant, sobretot la incoherència que en temps de crisi comporta rascar-se la butxaca a disgust.


Creative Commons License + GNU FDL

1 comentari:

Anònim ha dit...

Tot el que es vulgui, però d'aquí a dir que el PSC no ha plantat cara al PSOE, és esbiaixar-ho una mica.
O per què et creus que molts i molts de vots del PSC han anat al PP ( sinó és així, els números no quadren ), precisament per la -com a mínim percepció- de major grau de catalanisme del PSC. Al cap i a la fi, tret de declaracions d'aquest o altre destacat dirigent de CIU, on ha estat la gran diferenciació, en quant a fets, de CIU i PSC respecte, per exemple de l'estatut. No estaven amagats Oriol Pujol i Felip Puig, declarats sobiranistes, a la campanya? I el PSC, a Espanya, ja sigui pel pacte amb ERC o per determinades actituds com la manifestació etc. ha estat qualificat de nacionalista perillós. A veure com serà qualificat CIU a partir d'ara, que, entre altres destacats dirigents, té a Duran i Lleida, perillossíssim nacionalista.
Per altra banda, quan des de tota la opinió publicada i molta de la pública s'ha dedicat des de fa mesos i mesos a desprestigiar el pacte de govern d'esquerres ( començant per titular-lo de tripartit ) és molt difícil que, encara que no renegant-lo ( això també és fals ) se'n faci bandera exclusiva i constant, tret de ICV que era de l'única manera que podia tornar al govern, reeditant-se.