Els directors dels centres educatius tenen ja consideració d'autoritat pública gràcies al decret de la Generalitat de Catalunya que, a més, els dóna el poder de proposar la quantitat de professorat que necessita el centre, imposar sancions lleus i seleccionar directament professors de la borsa d'interins. Això és d'una banda, positiu però, de l'altra, desperta certa desconfiança. La capacitat de decidir qui de la borsa d'interins passa a incorporar-se a la plantilla de professorat del centre és una mesura que, potser semblant a la d'ara, en què un centre podia "reclamar" una persona substituta en comptes de seguir el procés de nomenament per ordre de borsa, em desperta cert grau de desconfiança. Som persones i tenen estira i arronsa. Dins del sector públic les topades personals poden tenir conseqüències pitjors que en el privat. I si la topada personal la tens amb el director, tens una creu per sempre. La injusta objectivitat de la borsa crec que és més justa que la subjectivitat que com humans sempre tenim.
+ GNU FDL
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada