
Quan ets en un centre sociosanitari, almenys en el de Jesús, t'adones que hi ha molta gent que hi treballa però, que no donen abast en la feina. Ara algú que s'ha de canviar, ara algú que crida o que plora, ara dóna el menjar a qui no pot menjar per sí sol,... En aquest sentit, les famílies poden ajudar anant a donar el menjar als malalts, afeitant-los o tallant-los el cabell si cal, treient-los a passejar, si poden. S'ha de valorar molt els professionals que s'hi dediquen.
Ara bé, una cosa que no m'ha agradat mai, responsabilitat més aviat de la direcció del centre que no pas dels treballadors és l'aspecte de recursos d'ús habitual. Quan una persona com mon tio és en una unitat de llarga estada, el centre es queda una part de la seva pensió, i a més imagino que el centre cobra pel grau de dependència que en el seu dia se li va aprovar. Malgrat això, els familiars han de comprar roba (pijames, mitjos,...), aigua si volen i pagar altres coses com pot ser tallar el cabell o afeitar -o com en el nostre cas, fer-ho ells-, cosa que podem considerar normal. Des de fa un temps però, a l'habitació es podia llegir una nova llista de coses que havien de dur els familiars. Articles de neteja com raspalls de dents, colònia, tovalloletes humides si en volien, etc. De fet, fa uns dies li ho van confirmar a mon pare. Només portaven sabó per netejar-lo però, la colònia, si en volia, la seva. Tovalloletes, si en volia, les seves. Reducció de material. I això em sembla ja inacceptable.
Fixeu-vos que no parlo ja de la manca de personal que es dediqui a estar pels malalts que hi ha a les habitacions, que intenti fer-los estar actius dins de les seves possibilitats. Assumeixo que el cost podria ser elevadíssim però, retrocedir en recursos, encara que sigui per un simple pot de colònia em sembla un mal símptoma.
