dimarts, 31 de maig de 2011

Retallades sociosanitàries? #crisi #salut

Jesús: façana de l'antic hospital de la CreuFa cinc anys que el germà de mon pare és a l'Hospital de Jesús arran d'una malaltia que l'ha convertit en totalment dependent. No cal dir que les visites a Jesús han esdevingut ja part de la nostra vida, amb la qual cosa hem pogut conèixer una mica com és per dins un centre sociosanitari, hem pogut veure persones que estan molt malament, altres que sembla que no tant, persones que moren, fills visitant pares, nets visitant avis, marits visitant mullers,... Malauradament a Amposta encara no hi havia un centre d'aquestes característiques quan mon tio va haver d'ingressar, cosa que hagués fet més fàcil conviure amb aquest nou factor dins de les nostres vides.

Quan ets en un centre sociosanitari, almenys en el de Jesús, t'adones que hi ha molta gent que hi treballa però, que no donen abast en la feina. Ara algú que s'ha de canviar, ara algú que crida o que plora, ara dóna el menjar a qui no pot menjar per sí sol,... En aquest sentit, les famílies poden ajudar anant a donar el menjar als malalts, afeitant-los o tallant-los el cabell si cal, treient-los a passejar, si poden. S'ha de valorar molt els professionals que s'hi dediquen.

Ara bé, una cosa que no m'ha agradat mai, responsabilitat més aviat de la direcció del centre que no pas dels treballadors és l'aspecte de recursos d'ús habitual. Quan una persona com mon tio és en una unitat de llarga estada, el centre es queda una part de la seva pensió, i a més imagino que el centre cobra pel grau de dependència que en el seu dia se li va aprovar. Malgrat això, els familiars han de comprar roba (pijames, mitjos,...), aigua si volen i pagar altres coses com pot ser tallar el cabell o afeitar -o com en el nostre cas, fer-ho ells-, cosa que podem considerar normal. Des de fa un temps però, a l'habitació es podia llegir una nova llista de coses que havien de dur els familiars. Articles de neteja com raspalls de dents, colònia, tovalloletes humides si en volien, etc. De fet, fa uns dies li ho van confirmar a mon pare. Només portaven sabó per netejar-lo però, la colònia, si en volia, la seva. Tovalloletes, si en volia, les seves. Reducció de material. I això em sembla ja inacceptable.

Fixeu-vos que no parlo ja de la manca de personal que es dediqui a estar pels malalts que hi ha a les habitacions, que intenti fer-los estar actius dins de les seves possibilitats. Assumeixo que el cost podria ser elevadíssim però, retrocedir en recursos, encara que sigui per un simple pot de colònia em sembla un mal símptoma.

Creative Commons License + GNU FDL

3 comentaris:

perifèric ha dit...

Lamento molt el del teu oncle.
Igualment la carència endèmica de personal a l'hospital de Jesús, i a la de atres hospitals que creix dia a dia.
Seguiria, però ho deixaré en només un petit apunt més. La colònia més val que la porteu de casa, sempre a poder ser, farà millor olor que amb les que es solen, o solien usar als hospitals. Per experiència personal també. Hi ha per sortir corren a cops.
Amb desigs de que millore, o que s'hi faci bé, si te que continuar, Manel.
,

Anònim ha dit...

L'hospital de Jesus hem de pensar que esta concertat i que es l'empresa SAGESSA la que el gestiona.
Ja fa molts d'anys que va malament de personal, perque al tenir diferents parts que depenen de diferents conselleries sempre compleixen ratios de personal presentant-lo unitariament, quant no es cert.
També he de dir que hi ha unitats que funcionen molt be.

Pere Genaró ha dit...

Quanta raó tens amb el tema de les retallades. Quan alguna cosa va bé no és només pels recursos que s'hi destinen sinó per l'esforç, la il·lusió i les ganes dels professionals que hi treballen. És per això que el principal capital de qualsevol organització son els seus treballadors. I justament les retallades han incidit en este punt, retallant-los drets abaixant-los salaris o senzillament fent-los fora. És una llàstima que no se n'adonin que la veritable optimització passa per millorar l'ambient de treball i potenciar les actituds proactives. Només així s'avança cap a organitzacions eficients i excel·lents.