dilluns, 3 de juliol del 2006

El programari lliure és lliure

Llegeixo a La Vanguardia del 3 de juliol un article sobre el programari lliure a l'apartat "Consultorio atípico". El signa Norbert Bilbeny. L'alegria inicial de veure que un mitjà dedica tota una plana a parlar sobre aquest tipus de programari es torna decepció en pocs instants. L'article va acompanyat d'una fotografia de Richard M. Stallman (RMS), amb una llegenda que el qualifica com gurú de Linux. Cercant una mica podria haver-se adonat que el gurú de Linux és Linus Torvalds, el seu creador, i que RMS va ser qui va fundar el projecte GNU i la Fundació per al programari lliure o Free Software Foundation, la qual va definir el concepte de programari lliure allà als inicis dels 80.

L'articulista afirma que la programació (libre programación, en diu) es fa a través dels suports multimèdia, sense necessitat de limitar-se a l'ordinador. I servidor, professional de la informàtica, no entén aquesta afirmació. Perquè, si no visc en un món a banda, fins ara programar ho fa tothom utilitzant els mateixos mitjans, tot i que les eines poden canviar, en funció de la tecnologia, sistema operatiu i de la llicència del programari que s'utilitzi. S'afirma sense problema que els blocs, la wikipedia, podcastings i netlabels són fórmules de programació, quan realment són formes de compartició dels coneixements, ja siguin en forma de text, de so o de video. I no és el programari lliure l'únic que utilitza eines d'aquest tipus, si no és que Blogger, YouTube, GoogleVideo o MySpace es poden considerar programari lliure. Ja no diguem que s'estiguin qualifican de fórmules de programació. La programació és la codificació d'un algorisme que resol un problema utilitzant un llenguatge que entengui una màquina -un ordinador-. Res del que s'afirma que és una fórmula de programació compleix aquesta definició.

Per a l'autor els desenvolupadors de programari lliure són libreprogramadores, com si els programadors estiguéssim programant únicament per a programari lliure o per a programari restrictiu, com si fos blanc o negre. No és així, perquè ni l'empresa de programari restrictiu més important del món no utilitza exclusivament programari restrictiu. No treballem, com s'afirma en un món virtual. Ens limitem a utilitzar la xarxa com eina de comunicació i de compartició, igual que ho fa la immensa majoria dels professionals de la informàtica, es dediquin al programari lliure o no.

Un article ple d'imprecisions i de tòpics que es podria haver evitat amb una mica d'aprofundiment en el món del qual es parlava.