Fa poques setmanes es va estrenar la pel·lícula d'animació Veïns invasors o Vecinos invasores, depenent del cinema on es projecti. La pel·lícula té com protagonistes uns animals que hivernen en un bosc i quan es desperten es troben que el seu bosc ha estat envoltat d'una bardissa i ha estat reduït a la mínima expressió. A l'altra banda de la bardissa hi ha una urbanització, on els veïns volen viure en tranquil·litat i sense que els animals els molestin. La pel·lícula reflecteix un problema que s'està generalitzant: tothom vol viure fora de les ciutats. Ens vénen les bondats de viure a la natura i ens creiem que ens estan oferint viure a la natura quan realment ens estan oferint viure allà on n'hi ha, per substituir-la pel totxo, per gespa i per piscines.
Acabem construint urbanitzacions que eliminen la natura allí on es fan, i acabem vivint de la mateixa manera que podríem viure si la urbanització es trobés dins del nucli urbà d'una població. I a sobre no volem que els animals salvatges rondin la urbanització, no volem mosquits i volem les màximes comoditats. Jo sempre havia pensat que viure a la natura era una altra cosa. No es pot tancar la porta al progrés, diuen, encara que en nom del progrés no es pot hipotecar el futur dels paratges naturals.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada