S'està parlant encara de la no aprovació de la proposta de llei de programari lliure al Congrés dels Diputats. Es parlar molt de la justificació per part de la diputada Lourdes Muñoz Santamaría de la postura del PSOE. I és que es mereix comentar-la. Diu en el seu bloc diverses coses que són arguments genèrics i que es poden veure tan en boca de polítics conservadors com de dirigents d'empreses de programari privatiu.
En primer lloc, la diputada diu que la llei pretén imposar el programai lliure, perquè es vol garantir la llibertat d'opció. Bé, el govern ha de garantir la llibertat d'opció dels usuaris per tal d'accedir als serveis de l'administració pública però, la pròpia administració té l'obligació de gestionar els recursos de la millor manera possible. En el camp de la tecnologia, el programari lliure ofereix una alternativa al privatiu, i en igualtat de condicions és una opció millor, perquè si s'adapta a les necessitats ofereix avantatges ja molt comentades.
En segon lloc, diu que la proposta vulnera les competències autonòmiques. Bé, crec que això, si és així, pot solucionar-se esmenant el projecte de llei. No pot ser que això sigui motiu per no donar suport.
En tercer, un dels mites del programari lliure, un dels arguments més refutats des de fa temps: "generaria problemes d'inseguretat al fer publicar tot el software de l'administració sense execeptuar camps claus com Defensa o seguretat de l'estat". Simplement, dir que el fet de ser públic el codi és un problema de seguretat és desconèixer de què es parla. Per posar un exemple ja molt vist, el servidor Apache, el més implantat del món, no és menys segur que altres de privatius pel fet de ser lliure. En el camp de la criptografia ja se sap que allò realment important és tenir les claus secretes ben protegides, perquè al cap i a la fi, si s'utilitzen estàndards oberts, tothom coneix els algorismes. En qualsevol cas, hi ha altres eines legals per protegir secrets d'implementació, que no pas rebutjar el programari lliure de pla. Una esmena al projecte, un altre cop, podria especificar casos especials.
I en quart lloc, segons la diputada la llei tindria efectes negatius en l'inversor en I+D+i de tecnologies i programari. Està parlant, suposo en l'inversor que treballa amb programari privatiu i que també vol patents de programari? Està parlant de l'inversor que utilitza programari lliure per tirar endavant la seva feina però, que vol restringir el seu treball per maximitzar la feina? Caldria especificar millor què s'entén per aquest perjudici als inversors.
Els motius no convencen i mentres els partits que van rebutjar la proposta de llei parlen de neutralitat tecnològica, tots sabem que aquesta no existeix encara a l'administració pública, no al 100%. Crec que a tota la ciutadania li agradaria una anàlisi acurada sobre si el programari lliure és una bona opció o no per a la seva feina diària amb l'ordinador, i sobre si l'administració pública ha d'implantar-lo internament a tot arreu on es pugui. Mentrestant només tenim eslògans ideològics que en un camp com en el de les tecnologies no tenen fonament.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada