dimecres, 18 de febrer de 2009

Carronya televisiva

La premsa seriosa i la premsa rosa estan aquests dies parlant en tot moment del cas de la Marta del Castillo, la jove assassinada a Sevilla i de la qual encara s'està buscant el cos. L'Eduard Batlle en parla al seu bloc. Voldria afegir-me a la crítica. No només la premsa rosa, la dels programes que es disfressen de debats seriosos i ordenats, o la que disfressa el morbo de tema d'interès, és la que exprimeix les desgràcies com aquesta fins límits exagerats. Els propis informatius o altres programes que no són de safareig insisteixen a mostrar l'altar a la porta de la casa on viu la família de la noia morta, a mostrar la gent enfurismada, increpant els pressumptes autors, titllant-los de culpables en algun cas, oblidant que encara no s'ha celebrat el judici, mostrant fotografies dels majors d'edat detinguts, sense saber si acabaran sent tots jutjats i tots culpables,... La família de la noia avui demanava un referèndum per instaurar la cadena perpètua. I els mitjans se'n fan ressò, quasi sumant-se a la petició. Peticions sense reflexió, amb un ampli ressò mediàtic.

El respecte i el condol han d'acompanyar-se de sensatesa i no d'aquest circ que es munta cada cop que hi ha un escàndol d'aquestes característiques.

Creative Commons License