És però, necessari reconèixer que aquest territori que es nega a tantes coses s'empassa mil i un projectes com les centrals nuclears, la química de Flix, els parcs eòlics arreu on fa vent,... En canvi l'autor prefereix parlar de la indústria quimica de Tarragona, que no va venir a l'Ebre -com si fos un bé de Déu que la tinguéssim aquí-, o del Xerta-Sénia -com si el rebuig fos al canal en sí i no als punts foscos que té el projecte-. Posa molts de "sí" sobre la taula però, aquests sí -em perdonarà però, l'A-7 pot anar per baix de Font de Quinto, i no perjudicar Campredó- no deixen de ser els del territori, amb les matisasions sobre els corresponents projectes. Sobre el Canalet, és realment trist que a hores d'ara no tinguem el desdoblament de l'eix de l'Ebre en marxa però, d'una banda sembla que ha d'esperar al finançament català -sinó, res de res- i de l'altra, cal anar al principi del problema perquè si és cert que es va canviar el trajecte inicial sense cap justificació, entenc que les persones afectades pel canvi es queixin.
Som el país del "no" si ho mirem des del punt de vista d'una classe política incompetent que vol el camí fàcil per resoldre els problemes, i no enfrontar-se a les diferents problemàtiques que van sorgint. Si a cada "no" hi hagués un esforç per obtenir un "sí", amb raonaments o canvis de plantejaments, potser aleshores no seríem el país del "no". Però, és sempre més fàcil acusar de "nonoinos" -com ho feien els convergents fa uns anys- la gent del territori.
+ GNU FDL
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada