Per exemple, els socialistes insisteixen en la repetició del missatge de la por, ara en l'àmbit europeu. Si no els votem guanyaran les drets -encara que sobta que en comptes de Sarkozy utilitzin Chirac-. En campanya els està anant de perles que el PP estigui immers en ple escàndol per la trama de corrupció. Avui @DonAire es queixava que La Vanguardia publiqués una notícia sobre un possible acord de Montilla amb el PP català per perjudicar electoralment CiU. No ha entrat a dir si era cert sinó que s'ha queixat de l'estil del diari en qüestió. I m'ha vingut al cap quan mitjans que s'associen als socialistes fan el mateix amb altres partits com el PP, o quan els propis partits aprofiten qualsevol indici d'escàndol per amplificar-lo i perjudicar el contrari.
El PP parla de crisi i de terrorisme, temes estrella si no fos que estem parlant d'eleccions europees i no espanyoles. Però, tant PP com PSOE es prenen aquestes eleccions com una revàlida de les de fa un any.
CiU i ERC, ERC i CiU, dues opcions que es caracteritzen d'haver optat per fitxatges estrella, esdevenint la seva una candidatura personalista més que una candidatura de partit. Al mateix temps el seu programa queda en un segon pla, excepte destacar la vessant ideològica a la qual s'associa el partit i el candidat.
ICV té un candidat que fa poc soroll però, que destaca per ser el més treballador durant aquesta legislatura europea que acaba, entre els diputats europeus espanyols. Té el problema que el seu partit a Catalunya ha perdut molta credibilitat gràcies als consellers Saura i Baltasar.
Si fes una anàlisi ràpida, basada en la primera impressió, em decidiria clarament per ICV, amb la candidatura de Romeva. Ara bé, en una anàlisi més detallada no sé ben bé què faria. De fet, estic tant tip de com estan anat les coses a la política catalana i espanyola que se m'han tret les ganes de votar, sent conscient d'anar contra allò que penso, que cal anar a votar, encara que sigui en blanc.
+ GNU FDL
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada