Mayor Oreja, candidat del PP a les eleccions europees va posar com exemple un tractament adequat de les llengües cooficials el seu besavi. Explicava que
a casa no permetia que els seus fills parlessin euskera perquè així dominessin el castellà. Tot això per dir que les llengües no són política. Malauradament sí que ho són, perquè entre altres el seu partit insisteixen un i altre cop a posar-les dins de la lluïta política diària en llocs com Catalunya o el País Basc.
A casa jo he parlat el català i a casa els avis paterns el castellà, sense cap problema. He crescut dominant ambdues llengües. Cal que Mayor Oreja cerqui altres arguments per justificar que el seu partit faci de la llengua una arma política.
+ GNU FDL
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada