dimecres, 29 de juliol de 2009

La CEOE i el diàleg

La CEOE no ha destacat, com tampoc no ho ha fet la patronal catalana, per mirar pels treballadors. En temps de crisi, una crisi causada en part per un sector empresarial que mirava més pels guanys en un curt o mitjà termini, els del totxo, per no parlar també de sectors apuntats com pendents de reforma, com el turisme o l'automoció, els treballadors veuen com, malgrat que l'acomiadament no és lliure, les empreses troben fórmules per acomiadar gran quantitat de persones.

Plantejar, encara que sigui de forma ambigua la flexibilitat laboral, si significa facilitar l'acomiadament, és injust amb els treballadors i una manca d'autocrítica de l'empresariat. Jo també m'aixecaria de la taula si aquells que penso que continuen tenint les butxaques plenes i que han contribuït a la mala situació econòmica, em plantegen mesures que bàsicament cerquen poder desfer-se de treballadors si pot ser de forma gratuïta.

Creative Commons License + GNU FDL

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Com es nota que ets un treballador. Els empresaris tenen molts problemes per mantenir la plantilla i sovint els toca tragar amb les velles glories i desfer-se dels que fa menys temps que estan a l'empresa simplement perquè és més car acomiadar a un "veterà" que a un "novell" encara que el veterà sigui un gandul i un penques. En part si es parla d'abaratir l'acomiadament és per això.

No tots los empresaris tenen les butxaques plenes, sino al contrari els hi toca buidar-les per a mantenir els llocs de treball i per mantenir, clar, l'empresa. els treballadors que només aneu, feu les hores, i torneu cap a casa sense maldecaps això no ho podeu entendre.

Pregunta quanta seguretat social paga la teva empresa per tu i entendràs la sangonera que és l'estat per a les empreses i quan es demana reduir aquesta quota es diu des del Gobierno que no es pot perquè sinó hi haurà dèficit. Són uns mentiders i carreguen la culpa a les empreses quan la culpa és del Gobierno que no para de subvencionar i de fer "plans" a costelles de tots els contribuents per posar-se medalles i arreplegar 4 vots. L'estat ja fa temps que està en dèficit i en crisi per culpa dels governants i no per culpa de les empreses i empresaris que només busquen sobreviure.

Manel Zaera ha dit...

Ok, anem a ser justos. Que tothom pagui a final de mes allò que toca, que l'empresari, com el treballador, no tingui desgravacions d'IVA ni cap altre avantatge. Anem a ser iguals? Anem a cobrar tots el mateix per la feina?

Tot és molt injust però, no podem veure les coses des d'un únic punt de vista. I penso que els empresaris acostumen a veure les coses des del seu únic punt de vista. I ara són molt oportunistes. Estem veient EROs a dojo per parlar d'acomiadament més barat.

Els sindicats demanen molt però, no em negaràs que almenys acostumen a rebaixar pràcticament sempre les seves pretensions.

Podria dir-te que es nota que ets empresari o que hi tens relació però, et diré que ni m'importa la teva situació laboral, ni a tu la meva.

Anònim ha dit...

Veus com no coneixes el tema. De desgravacions d'IVA no n'hi ha. Les empreses fan de recaptadores per a l'estat cobrant un IVA que no és per a ells sinó que és per a l'estat, l'IVA només entra i surt de l'empresa. Si en paga més que no en cobra aleshores si que hi ha una devolució com a tu si et fan una devolució de l'IRPF si et surt a cobrar.

Un empresari guanya diners (si ho fa tot correctament) perquè prèviament ha arriscat un capital, un patrimoni, ... en canvi un treballador no arrisca simplement posa els seus coneixement i el seu treball (cosa que un empresari també fa). Amb la diferència que un treballador cobra per la feina que fa i un empresari se la juga a diari perquè si les coses van malament és ell qui "pringa".

Els sindicats són un tema a part, sovint no sino ni empresaris ni treballadors, i molt sovint només miren per salvar el seu propi cul. Tens un exemple clar amb el cas d'ara de Nissan que els treballadors estan cremats amb els sindicats que se suposa que els han d'ajudar.

Per a que un ERO sigui acceptar cal que es presenti la informació necessària i finalment és l'administració qui accepta l'ERO, per tant si alguna empresa/empresari vol fer-se l'espavilat l'administració se n'ha d'adonar i no admetre l'ERO. La majoria de casos l'empresari no fa l'ERO perquè vol sinó perquè no pot seguir amb l'activitat habitual de l'empresa, o es que et penses que si una empresa va bé i no té una baixada de feina faria un ERO així com així. Un ERO té un cost elevat per a l'empresa i el pateix tant el treballador com l'empresari.

El que passa és que el treballador no se sol posar al lloc de l'empresari i es pensa que lliga els gossos amb llonganisses, i no veu mai el risc que té l'empresari, ni les hores "extra" que hi posa, els maldecaps per cobrar i pagar, les normatives que ha de complir, les pòlisses que no li renoven els bancs i caixes, les subvencions que sovint no arriben mai, etc. etc.

Manel Zaera ha dit...

A veure. Jo he treballat com autònom, cobrant IVA i desgravant el 50% de les meves factures. Això es fa. I no t'ho prenguis com un exemple concret sino com un exemple que de coses a favor en contra d'uns i d'altres es poden posar fàcilment, siguin o no comparacions justes.

Tu valores més l'empresari que el treballador, perquè arrisca. El treballador potser diria que qui fa la feina és ell. De fet, en empreses de R+D el treballador és qui aporta el valor afegit. L'empresari arrisca però, si només mires això, estàs veient les coses només des d'un costat. No s'ha de treure el mèrit a ningú però, tu ho fas.

Arriscar és un element important però, no l'únic ni el més important.

Quant als EROs, és cert que el Departament de Treball els aprova. Però, també és cert que hi ha casos d'empreses que arriba la crisi i comencen a presentar EROs. El cas de la Seat és escandalós. Fa no res que van fer-ne un assegurant que permetria fer l'empresa viable i mira què va passar fa poc.

T'equivoques. El treballador veu els riscos i valora en funció de la informació que té. Una empresa transparent permet que el treballador no desconfiï -o no tant- de l'empresari quan li diu que les coses no van bé. Una empresa que no és transparent crea recels.

Tenim un problema. No pot ser que parlem només des del nostre punt de vista. Així només veiem els nostres problemes i no els dels altres. Tu també argumentes així, abans que ho diguis de mi.

Per acabar, els empresaris ebrencs poden patir molt la crisi però, crec que els dirigents de les patronals no són precisament pobres empresaris que no arriben a final de mes.