En alguns llocs s'exagera i quan es parla de reproducció col·lectiva, de comunicació pública posen el fals exemple de convidar una colla d'amics a casa i posar-los música. Seria comunicació pública si la música s'emetés, per exemple per una freqüència de ràdio a tot el veïnat. Per tant es pot descartar aquest plantejament.
Però, des del meu punt de vista, no legal però, sí interessat amb els aspectes legals com professional de la informàtica, m'agradaria apuntar alguns casos en què potser ens pensem que ens protegeix la còpia privada i que penso que no és així. Corregiu-me si m'equivoco.
Per exemple, quan algú emet música de la que escolta amb un canal de ràdio en línia. És a dir, quan fem streamming de la música que escoltem sense autorització -en cas que estigui protegida amb drets restrictius-. També estem equivocant-nos quan pengem continguts protegits amb drets restrictius en llocs com Rapidshare, Divshare, o altres. En aquest cas el problema és que s'està posant un contingut a l'abast de tothom, de forma col·lectiva. La diferència amb la compartició P2P és que en aquest cas la compartició és 1 a 1, encara que hi hagi multitud de connexions 1 a 1 a la vegada. En canvi, posar, per exemple, videos de YouTube en els nostre bloc crec que tècnicament no seria un cas d'infracció perquè l'únic que es fa és inserir el codi que permet que es reproduexin els videos però, aquests es reprodueixen des de YouTube, no des del nostre bloc. Ja veieu que és un món interessant i prou complex, cosa que ens ha de convidar a interessar-nos pel tema, doncs ens ho trobem sovint en el nostre dia a dia, i sobretot ara que tothom vol ser 2.0.
Enllaços:
- Reial Decret Legislatiu 1/1996 del 12 d'abril, pel qual s'aprova el Text refòs de la Llei de Propietat Intel·lectual
- Llei 23/2006, del 7 de juliol, per la qual s'aprova la modificació del text refòs de la Llei de Propietat Intel·lectual
+ GNU FDL
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada