M'agrada veure Operación Triunfo, no perquè sigui un excel·lent programa sinó perquè m'agraden els concursos musicals, m'agrada veure i escoltar gent cantar. No m'agrada però, que ens prenguin per tontos i ens presentin un concurs com si fos una veritable acadèmia d'artistes. Com a molt alguns tindran sort i altres acabaran recorrent teles participant en polèmiques o esdevenint presentadors o actors, no se sap. No m'agraden els professors pallassos que participen en un concurs que pretén escurar les butxaques dels espectadors -molts, joves, segurament-. No m'agrada un jurat que es permet la llicència d'humiliar els concursants. Risto Mejide és l'exemple viu de com no s'han de fer les coses a l'hora de valorar públicament les persones. Perquè si els concursants són considerats alumnes -que no ho pensa Risto- se'ls ha de tractar amb delicadesa, i si són treballadors -com sí que pensa- cal respectar-los i no practicar una espècie de
mobbing amb consentiment de la cadena.
Ahir a la nit Risto va insultar una de les membres del jurat parlant dels idiomes que té al currículum (francès, birmà,...) i va dir-li a un concursant que vigilés amb els seus orificis dins de l'acadèmia. Qualsevol persona a les que suposadament s'adreça Mejide pot entendre el significat d'aquestes paraules, i per això estic d'acord que el presentador li cridés l'atenció. És més, crec que queden fora de la llibertat d'expressió i que no es poden permetre en un programa de televisió amb un públic tan jove. No estic però, d'acord, que el presentador l'enviés a cagar, rebaixant-se al nivell que ell criticava. També és ser una mica hipòcrita que sembli que s'ha vessat el got de la paciència de Jesús Vázquez després de tant de temps treballant amb Mejide.
Telecinco, 12 meses 12 causas, és allò que sempre em ve al cap quan veig espectacles patètics com el d'anit o que l'èxit de la cadena són programes de persecució de famosos i altres coses per l'estil.
+
GNU FDL
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada